En el segon dia d'estada a les Dolomites hem fet l'ascensió principal de les que havíem programat: el Monte Pelmo. Es tracta d'una gran muntanya, un dels gegants de les Dolomites, i la seva via normal és tot un repte perquè, tot i no ser difícil, segueix un itinerari vertiginós i espectacular.
La via supera el gran esperó que defensa la vessant sud de la muntanya a través d'una estreta cornisa que recorre el cingle en diagonal fins entrar en una àmplia vall penjada per on, ja més fàcilment, arribem al cim.
És una ascensió clàssica d'una gran bellesa; un camí que busca els punts febles de la gran muralla per superar la seva verticalitat amb la mínima dificultat. Hi ha un curt pas equipat amb una corda fixa que fa de passamans i diversos passos protegits amb pitons que podem utilitzar per assegurar-nos. Són passos molt fàcils però amb exposició.
Hem sortit del refugi Venezia després d'esmorzar i hem iniciat l'ascensió per un camí ben marcat que en pocs minuts ens ha portat al peu de la gegantina paret sud del Pelmo. Hem grimpat un petit esperó per arribar a l'inici de la llarga cornisa, un bon camí que puja en diagonal.
Aviat hem trobat les primeres dificultats: estretaments del camí per on cal flanquejar seguint cornises penjades sobre el buit. La difícultat és mínima, es passa caminant, però cal anar amb compte perquè hi ha un buit impressionant.
Més endavant hem arribat a l'únic pas equipat de tot el recorregut. És una cornisa d'uns 20 metres equipada amb un passamans de corda. No és més difícil que els anteriors però s'agraeix l'equipament.
Nosaltres portàvem una corda curta per si calia assegurar algun pas però només l'hem utilitzat en dos curts passos al llarg de tot el recorregut.
Després d'un llarg recorregut per la cornisa penjada sense gairebé guanyar altitud, hem arribat a una àmplia canal per on hem començat a pujar seguint unes fites i, més endavant, un bon camí que s'enfila per la pedrera.
El camí va guanyant, a poc a poc, el gran desnivell que encara ens separa del cim. Està ben marcat i només es perd en algún tram rocós on les fites ens guien fins retrobar el camí. Hem arribat a un coll, ja en el llom final del Pelmo, i ens hem aturat uns minuts abans d'iniciar l'atac al cim.
El darrer tram segueix la carena per superar el cap del Pelmo on ja vèiem la gran creu metàl·lica del cim. Encara hem hagut de superar una petita grimpada, un curt pas d'un parell de metres que ens ha situat gairebé al cim del Monte Pelmo (3.172 m) on hem arribat immediatament.
Hi havia núvols baixos que tapaven part del panorama que normalment es veu des d'aquesta talaia privilegiada. Tot i això, hem estat una bona estona al cim veient el moviment dels núvols i fins i tot hem fet volar el dron per prendre imatges aèries del Pelmo.
Després de gaudir una bona estona del magnífic panorama del Pelmo hem iniciat el descens pel mateix camí. De baixada, el camí ens ha semblat més fàcil i aviat hem arribat al refugi Venezia on hem passat una segona nit.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al
Sorapis, 2019 |
Ascensió a la
Civetta, 2019 |
Ascensió al
Catinaccio, 2006 |
BIBLIOGRAFIA:
- 3000 delle Dolomitti, de Roberto Ciri i Alberto Bernardi, Ed. Idea Montagna
EL VOL DEL DRON: aquí teniu unes escenes captades pel dron en el cim del Monte Pelmo. És un muntatge de NONSTOP, cedit per als seguidors del Blog de Muntanya:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Merche - Pablo - Sonia - J. Rafel
1 comentari:
Gran muntanya, com dius no presenta passos complexos però l'exposició li dóna un gran factor psicològic
Publica un comentari a l'entrada