Avui, en el segon dia d'estada a les Dolomites, hem assolit el principal objectiu de la sortida a aquest massís alpí. L'ascensió a la Civetta és una activitat de certa categoria i, a més, estàvem especialment motivats perquè l'any passat no vam poder ni intentar aquesta ascensió a causa del mal temps. Avui les previsions no eren bones del tot però sí que preveien que no plouria al matí encara que a partir del migdia la cosa es podia embolicar.
Hem sortit de bon matí del refugi Adolfo Sonini al Coldai i hem agafat el camí de la via normal de la Civetta. El camí voreja la muntanya per la base fins arribar a un petit coll anomenat Schenàl del Bech, on hem deixat la via normal per agafar el caminet que ens porta a l'inici de la via ferrata degli Alleghesi. Aquesta via ferrada és l'itinerari més clàssic per pujar la Civetta, encara que avui no hi havia ningú: estàvem absolutament sols en la immensitat de la muntanya. El dia estava emboirat i per moments semblava que volia ploure, encara que en altres moments sortia fugaçment el sol entre les boires.
Hem anat superant la via, sense massa dificultat però amb alguns passos verticals i fins i tot atlètics. La via estava molt ben equipada, de manera que sempre trobàvem la presa allà on feia falta i només havíem de seguir els equipaments per no perdre el camí. Són uns 900 metres de desnivell de ferrada, encara que amb alguns trams que es fan caminant.
Finalment hem arribat, entre la boira, al cim de la Civetta (3.220 m). És un cim molt panoràmic per la seva gran prominència però avui hem vist poca cosa. Només cap a l'oest vèiem, molts metres per sota nostre, la població de Alleghe, que dóna nom a la via, amb el seu llac. Malgrat la poca visibilitat, hem fet una panoràmica circular:
Hem menjat una mica, gaudint del panorama que a estones entreveiem entre la boira, en total soledat; avui no ha pujat ningú més a la Civetta. Després hem iniciat el descens per la via normal. Malgrat la vulgaritat del seu nom, la via normal és també un itinerari alpí de certa dificultat i bastant llarg, amb alguns passos equipats i trams de desgrimpada fàcil però compromesa.
Pocs metres per sota del cim, hi ha el refugi Maria Vittoria Torrani. És petit però està situat a gran altitud, 2.984 m, i ofereix els serveis habituals dels refugis. Quan hi hem arribat, el guarda estava dormint (potser no esperava veure ningú avui per aquí) però s'ha aixecat i ens ha servit unes begudes abans que continuéssim el nostre camí.
La baixada se'ns ha fet llarga però finalment hem arribat al camí 575, una ruta de senderisme que porta directament al refugi Coldai. Quan ens faltava poc per arribar ha començat a ploure però ha estat un xàfec curt que no ens ha complicat massa el camí. Finalment hem arribat al refugi, satisfets per l'èxit de l'ascensió, especialment per haver tancat un capítol que havíem deixat pendent l'any passat.
I aquí teniu la pel·licula de la Civetta. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
Hem sortit de bon matí del refugi Adolfo Sonini al Coldai i hem agafat el camí de la via normal de la Civetta. El camí voreja la muntanya per la base fins arribar a un petit coll anomenat Schenàl del Bech, on hem deixat la via normal per agafar el caminet que ens porta a l'inici de la via ferrata degli Alleghesi. Aquesta via ferrada és l'itinerari més clàssic per pujar la Civetta, encara que avui no hi havia ningú: estàvem absolutament sols en la immensitat de la muntanya. El dia estava emboirat i per moments semblava que volia ploure, encara que en altres moments sortia fugaçment el sol entre les boires.
Hem anat superant la via, sense massa dificultat però amb alguns passos verticals i fins i tot atlètics. La via estava molt ben equipada, de manera que sempre trobàvem la presa allà on feia falta i només havíem de seguir els equipaments per no perdre el camí. Són uns 900 metres de desnivell de ferrada, encara que amb alguns trams que es fan caminant.
Finalment hem arribat, entre la boira, al cim de la Civetta (3.220 m). És un cim molt panoràmic per la seva gran prominència però avui hem vist poca cosa. Només cap a l'oest vèiem, molts metres per sota nostre, la població de Alleghe, que dóna nom a la via, amb el seu llac. Malgrat la poca visibilitat, hem fet una panoràmica circular:
Hem menjat una mica, gaudint del panorama que a estones entreveiem entre la boira, en total soledat; avui no ha pujat ningú més a la Civetta. Després hem iniciat el descens per la via normal. Malgrat la vulgaritat del seu nom, la via normal és també un itinerari alpí de certa dificultat i bastant llarg, amb alguns passos equipats i trams de desgrimpada fàcil però compromesa.
Pocs metres per sota del cim, hi ha el refugi Maria Vittoria Torrani. És petit però està situat a gran altitud, 2.984 m, i ofereix els serveis habituals dels refugis. Quan hi hem arribat, el guarda estava dormint (potser no esperava veure ningú avui per aquí) però s'ha aixecat i ens ha servit unes begudes abans que continuéssim el nostre camí.
La baixada se'ns ha fet llarga però finalment hem arribat al camí 575, una ruta de senderisme que porta directament al refugi Coldai. Quan ens faltava poc per arribar ha començat a ploure però ha estat un xàfec curt que no ens ha complicat massa el camí. Finalment hem arribat al refugi, satisfets per l'èxit de l'ascensió, especialment per haver tancat un capítol que havíem deixat pendent l'any passat.
I aquí teniu la pel·licula de la Civetta. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Sassopiato, VF Schuster, 2008 |  Cadini NE, VF Merlone, 2008 |  Via Ferrada al Catinaccio, 2006 |
PARTICIPANTS:
Joan C., Luis, Merche, Sonia, J. Rafel
Joan C., Luis, Merche, Sonia, J. Rafel
DESNIVELL: +1.500 m
RECORREGUT: 11km
HORARI: 11 h
1 comentari:
Avui la Sonia ha penjat al seu blog la crònica d'aquesta activitat:
https://www.nonstop.es/la-civetta-por-la-ferrata-degli-alleghesi/
Un bon reportatge !!
Publica un comentari a l'entrada