Avui no hem tingut sort, o potser no hem fet les coses prou bé, però no hem pogut completar l'ascensió prevista al Monte Cristallo. Han estat diverses circumstàncies les que ens han portat a abandonar l'ascensió quan ens faltaven uns 150 metres de desnivell per al cim.
El Monte Cristallo és el cim més alt del massís del mateix nom. L'ascensió al seu cim, tot i no ser excessivament difícil, implica una escalada d'uns 90 metres que, segons la ressenya que teníem, només té algun pas de tercer grau. La via normal puja per una enorme canal pedregosa fins al coll que separa el Cristallo del Piz Popena. Després segueix una cornisa que porta a l'inici de la part final, una escalada de 90 metres que porta al cim.
Hem sortit de matinada del Passo Tre Croci per la pista que porta al refugi Son Forca. Ben aviat hem deixat la pista per prendre un camí ben traçat per on hem guanyat alçada ràpidament fins al Col de Varda, on acaba el bon camí i comença una gegantina pedrera. Després d'haver superat, fa dos dies, la pedrera de la Forca Staunies, pensàvem que aquesta pedrera seria similar però no era així. La pedrera del Cristallo és més inestable i les esllavissades han esborrat part del camí, de manera que cal fer algunes travessies complicades per pendents molt drets.
Aquí hem comès els primers errors. Com que el camí es perdia, hem seguit unes fites que ens han portat per la part pitjor de la pedrera, per una canal secundària on hem acabat traient la corda per assegurar algun pas entre grans blocs. Després encara hem anat a parar a una congesta de neu dura (l'única congesta de tota la muntanya) i una canal molt dreta i inestable seguida d'una petita grimpada que ens ha portat, finalment, al coll entre el Cristallo i el Piz Popena.
La pujada al coll ens ha fet invertir molt temps i esforços, molt més del que havíem previst, però ja estàvem a l'inici del gran flanquejament que ens havia de portar fins a l'inici de la part final on s'havien de superar els 90 metres d'escalada.
Hem seguit la gran cornisa que recorre la cara sud del Cristallo. Al principi és un camí ben marcat però aviat hem trobat les primeres dificultats: un pont de fusta podrida i alguns flanquejaments delicats. Hem arribat a una zona més oberta on hi havia fites per tot arreu. Més endavant hem superat un mur vertical i hem trobat un pitó. Per un moment hem pensat que havíem arribat a l'inici del sector d'escalada però l'altímetre ens deia que encara estàvem molt avall.
Hem seguit per les grans extensions de terrasses penjades, seguint les fites que trobàvem per tot arreu. Finalment, per una zona una mica indefinida, hem arribat a una aresta per on hi havia una fita. També hem pensat que era l'inici del tram d'escalada (la ressenya marcava l'inici amb una grimpada de primer i segon grau) Novament hem pensat que era l'inici del tram d'escalada però l'altímetre encara ens deia que estàvem més avall.
Hem pujat una mica grimpant per una canal però no hem trobat cap pitó malgrat que allò ja era, clarament, el sector d'escalada i, per la verticalitat i l'exposició, requería l'ús de la corda. Només faltaven 150 metres de desnivell pel cim però la indefinició de la via i, sobre tot, el fet que la realitat era molt diferent del que semblava dir la ressenya, ens ha acabat de desanimar i hem decidit abandonar.
De baixada hem trobat unes traces de camí per la pedrera, molt pendents i bastant inestables però molt millor que l'itinerari que havíem seguit a la pujada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Cima di
Coldai, 2019 |
Gunther
Messner, 2018 |
Intent als
Agneaux, 2014 |
PARTICIPANTS:
Joan C. - Merche - Sonia - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada