Aquestra entrada s'hauria de titular Intent al Puig de la Cometa, ja que aquest cim era l'objectiu previst de la sortida però, com que el redactor del blog sempre veu el got mig ple, l'hem titulat citant aquesta petita ascensió. Avui hem fet com el caçador que va a la cacera del tigre de Bengala i acaba caçant una perdiu amb una bala rebotada.
Hem arribat poc abans de les 9 del matí a l'estació d'esquí de Les Angles, al Capcir. Seguint el pla previst, hem comprat un forfait de randonée, un tiquet que permet una única pujada amb els remuntadors de l'estació, molt útil per evitar les parts baixes de la muntanya que poden estar poc nevades.
El pla era pujar amb els remuntadors fins al Mont Llaret i baixar esquiant fins a la cabana de la Balmeta, des d'on iniciaríem l'ascensió al Puig de la Cometa. Hem pujat amb un telecabina però quan hem arribat a l'estació superior ens han dit que el telesquí del Llaret estava tancat i havíem d'agafar el del Roc d'Aude, que ens deixa una mica més avall.
A dalt feia un vent molt fort pero el dia era assolellat. Hem posat les pells i hem pujat fins al Mont Llaret; la neu estava molt dura i ventada, molt poc esquiable, però no ens ha costat gaire arribar-hi. Hem passat el cim i poc després hem tret les pells iniciant l'esquiada pel bosc. La baixada se'ns ha fet llarga perquè la neu no era gaire bona i el vent continuava bufant.
Hem arribat a la cabana de la Balmeta i hem tornat a posar pells per iniciar l'acensió. A mesura que hem anat pujant, el vent era cada vegada més fort i la neu més dura i gelada. Quan portàven una bona estona pujant ja hem vist que se'ns feia tard i que amb el vent tan fort i la neu tan gelada només podríem superar amb els grampons la part final. Hem optat per una retirada a temps i hem tornat a baixar a la cabana de la Balmeta.
Havíem previst tornar pel camí dels bosc que passa per l'Estany de la Balmeta, per on vam passar fa poc quan vam pujar al Puig del Pam, però hem pensat que amb la neu tan gelada i amb poc grux el camí del bosc seria molt poc esquiable. Finalment hem optat per remunat novament per on havíem baixat, pujant al Mont Llaret però aquesta vegada sense tracció mecànica. D'aquesta manera baixaríem esquiant per les pistes evitant la neu gelada del bosc.
Hem posat pells per tercera vegada i hem iniciat l'ascensió al Llaret. És una ascensió curta i en poc menys d'una hora hem arribat al cim i a l'inici d'una pista d'esquí a pocs metres del Llaret. Finalment hem baixat esquiant fins al punt de partida.
Avui hi ha poques fotos i no hi ha vídeo ni track, ja que la sortida no dona per més.
ENTRADES RELACIONADES:
Plateau de Bure
esquís, 2020 |
Port de
Rat, 2019 |
Esquiant a
Vallter, 2018 |
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada