Hem tornat a la Vall d'Aran per passar-hi tres dies practicant l'esquí de muntanya. Com en l'ocasió anterior, ens hem allotjat a l'alberg Era Garona de Salardú, una bona base d'operacions en el cor de l'Aran.
Avui, en el primer dia d'activitats, hem triat un clàssic de l'esquí de muntanya, relativament fàcil però ben interessant. El Tuc de Rosari està situat entre la Vall de Baciver, a l'Aran i la d'Airoto, al Pallars. L'itinerari de pujada amb esquís surt de l'aparcament de l'Orri, al Pla de Beret, que forma part de les instal·lacions de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret.
Avui la previsió del temps era variable però totes les fonts consultades, els diversos serveis meteorològics, coincidien en assenyalar que el dia començaria núvol i nevant però que a mig matí començaria a lluir el sol.
Hem arribat a l'Orri ben aviat, quan encara no havien obert les pistes, i el dia era d'un color gris fosc. Nevava lleugerament i la boira tapava totes les muntanyes. El dia no convidava a fer activitats de muntanya però nosaltres, amb una fe indestructible en la ciència meteorològica, ens hem equipat i hem començat a pujar.
La primera part del recorregut ja la coneixíem perquè coincideix amb altres ascensions de la zona, entre elles la del Cap de Marimanya que vam fer recentment. Hem anat pujant entre la boira i la nevada mentre semblava que el temps era cada vegada pitjor. A estones nevava intensament i començava a bufar vent.
Quan pujàvem les darreres rampes que porten als Estanys de Rosari, envoltats de boira, s'ha obert una petita clariana que ens ha deixat veure una finestra de cel blau. A poc a poc, mentre entràvem a l'altiplà dels estanys, ha sortit el sol mentre la boira s'anava fonent a poc a poc.
Des de l'Estany Inferior ja hem vist el Tuc del Rosari a l'altra banda de l'altiplà. Mentre ens acostàvem a la base del cim per pujar les rampes que porten a la Collada dels Plans, el vent s'ha anat fent més fort i quan hem arribat al coll, després de superar un tram força dret, era una ventada molt forta.
La part final, el llom que porta del coll al cim, estava molt ventada i no era esquiable, de manera que hem deixat els esquís i hem completat l'ascensió a peu, castigats per una forta ventada. Finalment hem arribat al cim del Tuc de Rosari (2.608 m). El dia ja era clar i el panorama molt extens.
El vent era tan fort que només hem estat en el cim el temps just de fer quatre fotos i ràpidament hem iniciat el descens. Hem baixat al coll i ens hem posat els esquís, iniciant l'esquiada. A mesura que baixàvem, el vent ha anat afluixant i els núvols s'han acabat de fondre, de manera que hem gaudit d'una bona esquiada fins a l'Orri.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada d'esquí. En ell podreu veure el contraste entre el matí de boira i neu i el migdia de sol i vent. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per als seguidors del Blog de Muntanya.
ENTRADES RELACIONADES:
Cap de
Marimanya, 2022 |
Tuc de
Bacivèr, 2021 |
Tuc de la
Llança, 2016 |
BIBLIOGRAFIA:
- Vall d'Aran - Esquí de montaña y raquetas, 75 itinerarioss, de Francisco Román. Editorial Desnivel
- Ski randonées I de Raymond Ratio. Editorial Atlántica
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada