dilluns, 3 de febrer de 2020

Plateau de Bure (2.564 m) amb esquís

Plateau de Bure (Dévoluy)
Després de la remullada d'ahir al Pic de la Rama, la previsió per avui de Méteo France era de bon temps, amb pocs núvols i assolellat. Per això hem programat per avui l'etapa reina de la nostra estada a Dévoluy: el Pic de Bure. És una ascensió de certa categoria, potser la més clàssica d'aquesta comarca, que puja per un sistema de valls encaixonades entre parets rocoses, que reben el nom de Combe Ratin. El Pic de Bure és una protuberància a l'extrem d'un extens altiplà anomenat Plateau de Bure. Justament a l'inici del Plateau hi ha una estació internacional d'observació astronòmica amb diverses antenes parabòliques de grans dimensions i alguns edificis. A més, hi ha un telefèric, no obert al públic, que comunica l'estació astronòmica amb la vall. Aquí es va produir, l'any 1999, un greu accident amb 20 morts quan es va trencar el cable de tracció i la cabina amb les 20 persones va caure al buit.
Després d'esmorzar a la gîte d'ètape de St-Disdier hem fet el curt recorregut per carretera fins a St-Etienne-en-Dévoluy i una mica més enllà, fins a l'estació inferior del telefèric, on hi ha un petit aparcament, punt de partida de l'ascensió. Hem sortit de l'aparcament amb els esquís als peus i amb bona neu, iniciant l'ascensió per una petita pista que porta a la primera torre del telefèric. Hem seguit paral·lels al traçat del telefèric fins a la segona torre, on hem deixat la vall i el traçat del telefèric per iniciar un llarg flanquejament a l'esquerra a buscar l'entrada d'una altra valleta que porta en direcció a la Combe Ratin.
Hem entrat a la petita vall, pujant suaument amb cingles calcaris a banda i banda fins arribar a un petit collet. Des d'aquí ja es veia el pas clau de l'ascensió: un llarg flanquejament per una pala molt dreta, que porta a l'entrada de la Combe Ratin. Ens hem posat el material de seguretat, ganivetes i casc, abans d'iniciar la travessia delicada. Hi havia una traça i la neu no estava gelada, de manera que hem superat el pas sense massa dificultat. Després de la travessia cal pujar fent ziga-zages per uns pendents ben drets però el pendent ha anat disminuint a cada gir fins que s'ha convertit en una rampa suau entre parets calcàries.
A mesura que pujàvem, el vent era més i més fort, encara que el dia era clar i les restes de núvols que hi havia a primera hora s'havien anat fonent. Hem arribat al peu de la pala final, un bon pendent que porta al Plateau de Bure. Hem pujat per la pala, cada vegada més dreta, mentre el vent es feia encara més fort. Els darrers metres han estat difícils perquè el vent era ja insuportable i ens obligava a aturar-nos contínuament i aprofitar els moments de relativa calma per fer quatre passes abans que la ventada ens obligués a aturar-nos novament. Finalment hem arribat al Plateau de Bure, escombrat pel torb. Lluitant contra la ventada hem arribat fins als edificis de l'observatori i ens hem refugiat al costat d'un dels edificis que ens protegia del vent.
Ràpidament hem vist que, tot i que havíem fet el més difícil i el Pic de Bure estava ja a la vista al final de l'altiplà, no hi podríem arribar. Aprofitant la protecció de l'edifici hem tret les pells i ens hem preparat per baixar esquiant. No ha estat gens fàcil recórrer els escassos 50 metres que separaven el nostre refugi de l'inici de l'esquiada però, lluitant contra el vent, hem aconseguit arribar al pas clau i ens hem llançat muntanya avall amb els esquís.
Tot i el fort vent, ha estat una magnífica esquiada per la Combe Ratin, amb trams de fort pendent però amb bona neu i un paisatge impressionant. Després del pas clau hem deixat l'itinerari de pujada per prendre el Vallon de Corne, una petita variant de baixada, més directa, que ens ha portat fins a la segona torre, on hem recuperat l'itinerari de pujada per baixar fins a l'estació inferior del telefèric on teníem el cotxe.
Satisfets per l'activitat, tot i que no havíem aconseguit l'objectiu principal, hem tornat a la gîte de Saint Disdier, una mica preocupats perquè la previsió del Méteo France indicava per demà una nova jornada de vents forts.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta jornada d'esquí. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per a tots els seus seguidors:



ENTRADES RELACIONADES:
L'Alpet
esquís, 2018
Aiguille Large
esquís, 2018
Basse de Mary
esquís, 2018

DESNIVELL: 1.140 m
RECORREGUT: 13 km
HORARI: 5 h 30 min
MAPA:


BIBLIOGRAFIA:

PARTICIPANTS

Joan C. - Luis - J. Rafel

EL FINAL: teníem previstes dues activitats més però no van ser possibles. El dimarts dia 4 vam pujar en cotxe al Col de Festre, on teníem prevista una nova ascensió, però el vent era tan fort que ens va fer renunciar abans de començar. Vam passar el matí fent turisme per la vall de Dévoluy. L'endemà es va repetir la història i vam iniciar el retorn a casa. Pel camí vam decidir que tornaríem al Dévoluy per acabar la feina que hem deixat pendent.