En el segon dia d'estada a la Vall d'Aran hem fet una nova ascensió. Avui l'objectiu, a més de ser un clàssic, era un recorregut de categoria a un dels cims més importants de la Vall, si més no pel que fa a l'esquí de muntanya. El punt de partida és el pàrquing del Pla de Beret però per iniciar pròpiament l'ascensió cal fer un llarg recorregut per la Vall de Montgarri fins entrar a la Coma de Parros.
Avui la previsió meteorològica era molt bona i quan hem arribat al Pla de Beret el sol començava a il·luminar les parts més altes de les muntanyes. Hem començat a caminar per la pista d'esquí de fons que baixa suaument en direcció a Montgarri. Poc després hem deixat la pista per iniciar una llarga diagonal en lleugera pujada.
Aquesta diagonal segueix el camí d'estiu però a l'hivern aquest camí està normalment tapat per la neu, de manera que no es veu. Ens hem embolicat una mica però finalment hem entrat a la Coma de Parros, una àmplia vall per on va el nostre itinerari.
Hem pujat per la vall guanyant altura a poc a poc sense veure encara el cim del Parros, que queda amagat. Quan hem arribat a uns 2.100 metres d'altitud hem deixat el fons de la vall per pujar per unes pales ben dretes que teníem al davant. Després d'una estona de pujada per l'àmplia pala, amb pendent creixent, hem arribat a un collet a 2.457 m on hi ha un bon replà.
Hem fet una petita aturada abans d'abordar el pas clau de l'ascensió, un flanquejament per una pala molt dreta que porta al llom que tanca pel sud l'Estany Nere de Parros, invisible sota la neu. Hem pujat per aquest llom amb bon pendent fins poc abans de l'avantim, on hem deixat els esquís per completar els darrers metres a peu fins al Parros SW (2.703 m).
En aquest cim, que no és més que una punta de la carena cimera del Parros, acaba la part esquiable de l'itinerari. La carena que uneix aquest cim amb el Tuc de Parros fa una petita sifonada i normalment no es fa amb esquís.
En Joan s'ha quedat en aquest cim ( en Toni s'havia quedat al collet anterior) mentre jo feia una escapada per pujar el cim principal. És una curta carena que en pocs minuts m'ha portat al Tuc de Parros (2.731 m). Tot i que feia sol, s'havien anat formant núvols que tapaven part del gran panorama que es veu des d'aquest cim. A més, feia un vent fort encara que no comparable amb la ventada que vam patir ahir al Tuc de Rosari. He fet la foto de cim i una panoràmica circular:
He tornat al cim sudoest i he baixat fins al proper replà on teníem els esquís per iniciar la llarga esquiada per les grans pales del Parros. La neu estava força bé i hem gaudit d'una magnífica baixada amb un gran panorama. Hem esquiat fins arribar a la pista de Montgarri i després hem remuntat seguint la pista amb suau pujada per retornar al Pla de Beret.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Cap des
Clòsos, 2022 |
Tuc de
Mauberme, 2017 |
Tuc dera
Pincela, 2017 |
ITINERARI:
PANORÀMICA:
BIBLIOGRAFIA: (entre altres)
- Val d'Aran, esquí de montaña y raquetas - 75 itinerarios. Francisco Román. Editorial Desnivel.
- Pirineos en esquís - 150 itinerarios. Enric Faura i Jordi Longàs. Editorial Desnivel.
- 52 balades à skis dans les Pyrénées Centrales. François Laurens. Editions Didier Richard.
DOCUMENTACIÓ:
- Fitxes d'esquí Lauegi Aran: Tuc de Parrós
- Vall d'Aran, Vall de neus, Eloi Figueras i altres. Vèrtex, núm 203
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel (foto d'arxiu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada