Hem acabat la nostra estada de tres dies a la Vall d'Aran amb una ascensió relativament fàcil i curta però molt interessant i amb gran panoràmica. L'ascensió al Tuc de Beret té l'inconvenient que recorre en part les pistes d'esquí de Baqueira-Beret però nosaltres, per evitar la massificació de les pistes, hem iniciat l'ascensió ben aviat, de manera que hem recorregut les pistes quan encara no havien obert l'estació d'esquí. Quan hem arribat a l'estació superior del telecadira del Clòt der Os acabaven de posar en marxa els remuntadors i només ens hem creuat amb dos esquiadors.
Hem sortit del pàrquing del Pla de Beret iniciant l'ascensió resseguint l'Arriu de Molís pel límit de la pista. Des del mateix pàrquing ja es veia la silueta del Tuc de Beret, arrodonit i amb aspecte de cim molt esquiable. Més amunt hem arribat a una zona més àmplia i poc pendent, el Clòt der Os, per on hem pujat fàcilment fins a l'estació superior del telecadira.
A partir d'aquest punt, ja per fora de les pistes, hem seguit amunt en direcció al cim. Hem superat un tram una mica pendent fins arribar al llom oest que puja suaument cap al cim.
En aquest punt hem comès un error: la primera part del llom no tenia neu però una traça portava a vorejar el llom per la dreta i l'hem seguit. Pensàvem que per aquesta part podríem pujar al llom i arribar al cim amb els esquís als peus però era una vessant molt pendent i després de flanquejar una estona hem vist que el més raonable era tornar enrere i pujar pel llom que havíem descartat.
Amb dificultat, amb grampons i relliscades, hem retornat al llom i hem completat l'ascensió pujant directament al cim del Tuc de Beret (2.589 m). A dalt ens esperava en Toni, que havia encertat el camí a la primera arribant abans.
El panorama era avui molt millor que els dies anteriors. No feia vent i no hi havia cap núvol a l'horitzó, de manera que hem pogut gaudir plenament de les vistes. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Hem iniciat el descens seguint el mateix itinerari de pujada però avui la neu no estava tan bé com ahir en el Tuc de Parros i hem patit una esquiada sobre neu crosta que ha posat a prova la nostra capacitat per practicar l'esquí de supervivència, poc elegant però eficient.
Després de patir una estona trencant la crosta de la neu hem arribat a les pistes per on hem completat el descens fins al Pla de Beret donant per acabada l'activitat d'avui i aquesta estada esquiadora de tres dies a la Vall d'Aran.
I aquí teniu el vídeo del Tuc de Beret. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Pic de
Barlonguera, 2014 |
Gran Tuc de
Colomers, 2010 |
Tuc dera
Salana, 1981 |
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
- Val d'Aran, esquí de montaña y raquetas - 75 itinerarios. Francisco Román. Editorial Desnivel.
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada