La Serra de Catllaràs està situada al nord del Berguedà, a prop de la població de la Pobla de Lillet. Avui hem fet un recorregut excursionista per aquesta serra que ha tingut com a centre d'interès més destacat les mines abandonades. Efectivament, en aquesta zona es va desenvolupar cap al final del segle XIX una indústria minera. Es va explotar el carbó per proveir les indústries del Llobregat, especialment la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Aquestes mines van ser abandonades fa uns cent anys i avui només resten les ruïnes d'algunes contruccions i les galeries i pous de l'explotació minera, totalment abandonades. Tot i que només queden les ruïnes, la visita a aquest indret és interessant; una curiosa mostra d'arqueologia industrial.
El punt de partida ha estat el Santuari de Falgars, situat a prop de la petita població de Sant Julià de Cerdanyola. Es un gran edifici on hi ha restaurant o hospederia encara que avui estava tancat per vacances.
Hem iniciat la caminada seguint un camí senyalitzat com a PR que ens ha portat fins a una masia abandonada, la casa de Vallfogona, que ara és utilitzada per guardar-hi ramats en determinades èpoques de l'any. Seguint el camí per una magnífica roureda hem arribat a la primera de les mines del nostre recorregut, la Mina Moreno 1.
Aquesta mina és una galeria horitzontal accessible a peu pla. El problema és que la galeria està inundada i enfangada, de manera que només hem recorregut els primers metres on uns troncs permetien passar fent equilibris sense mullar-se els peus.
Més endavant hem trobat una altra mina, la Mina Moreno 3, que és un pou vertical de molta fondària, tapat per unes branques. Evidentment no hi hem entrat però hem feu una ullada des de la boca del pou. Al costat hi ha les ruines d'algun edifici i una curiosa xemeneia d'uns 10 metres on antigament hi havia una màquina de vapor que produïa electricitat per moure un telefèric que des d'aquest punt baixava el carbó a la vall.
Més amunt hem arribat a un extens prat amb el curiós nom de Joc de la Pilota perquè allà jugàven a futbol els treballadors de la mina en els seus moments de lleure. Al final del prat hi ha una curiosa agulla calcàrea d'uns cinquanta metres. Aquesta agulla té la particularitat de tenir diversos noms, de manera que resulta difícil referir-s'hi. El mapa de l'Editorial Alpina l'anomena Roc de la Mare de Déu mentre que el llibre que citem a la bibliografia d'aquesta entrada, tot i ser de la mateixa editorial, li dona un nom diferent: Roca del Joc de la Pilota i finalment l'Institut Cartogràfic el designa amb el nom, que cal considerar que és l'oficial, de Roc de la Devesa Jasana.
Tot i que estava fora de la nostra ruta, hem volgut pujar a aquesta agulla, marcada amb una creu de ferro i amb un bon panorama sobre les muntanyes del Bergadà. Per arribar al cim cal fer una curta grimpada amb l'ajut d'una grapa de ferro i un petit tram equipat amb una corda fixa. Hem arribat al cim de la Devesa Jasana (1.615 m), un cim rocós i molt panoràmic. Hem fet les fotos de cim i uns vols de dron abans de retornar al camí per seguir la nostra caminada.
Hem deixat el PR, que porta directament al Xalet de Catllaràs, per passar per la Mina Arderiu, una altra instal·lació minera on hi ha un pou de bona fondària protegit amb una reixa. També hi ha algunes ruïnes al voltant del pou.
Hem baixat fins al Xalet del Catllaràs, un curiós edifici modernista que va ser projectat per l'Antoni Gaudí i que contrasta amb la ruïna total de les instal·lacions mineres perquè va ser restaurat recentment i té un aspecte impecable encara que està tancat.
El següent punt d'interès han estat les cases del Cable, un conjunt d'edificis mig enrunats que devia ser un punt important per la quantitat de ruïnes que hi ha; fins itot hi ha les restes d'un telefèric. El camí que hi porta passa per un curt túnel excavat a la roca
El camí baixa seguint el Torrent de Catllaràs i arriba a una altra mina, la de Capdevila. En aquesta mina sí que hem fet una exploració més completa. Es tracta d'una galeria horitzontal d'uns cent metres on encara es veuen algunes restes de les instal·lacions. Hem recorregut tota la galeria arribant fins al final.
Hem deixat enrere les mines per baixar al fons de la vall i pujar per l'altra banda fons enllaçar amb el GR4 que recorre el Camí Ral, un antic camí amb trams empedrats que ens ha retornat fins al punt de partida en el Santuari de Falgars.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió pel Catllaràs. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.
ENTRADES RELACIONADES:
Cingles de
Malanyeu, 2020 |
Torrent de
L'Arija, 2009 |
Ascensió al
Puigllançada, 1972 |
BIBLIOGRAFIA:
- Vies ferrades, recorreguts i passos equipats, de Pep Mayolas i Miquel Soro (Editorial Alpina)
PANORÀMICA:
PARTICIPANTS:
Albert - Joan C. - Merche - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada