Avui hem iniciat una nova temporada d'esquí de muntanya. Aquest any les nevades del novembre han posibilitat que el primer dia de desembre ja estiguéssim amb els esquís als peus per les muntanyes dels Pirineus. Avui l'objectiu era iniciar la temporada posant a punt el material i revisant la tècnica de l'esquí de muntanya. També venien dos raquetistes amb ganes de gaudir de la neu per primera vegada en aquesta temporada. A més, volíem fer un cim, el Pic de l'Infern, tot un clàssic des de Vallter però per ben poc no hi hem arribat.
Hem sortit de l'aparcament inferior de Vallter i hem començat a pujar per la pista Enric Planella. Més amunt hem deixat les pistes de l'estació d'esquí per agafar la direcció del Coll de la Marrana. Hi havia força gent per la zona fent esquí de muntanya, caminant amb raquetes o simplement caminant per la muntanya.
Arribant al Coll de la Marrana calia superar un pas una mica delicat: una traça gelada amb força pendent per superar els darrers metres abans del coll. Ja sobre el coll, hem iniciat la llarga travessia per arribar a la base del Pic de l'Infern mentre la majoria de la gent anava en direcció al Bastiments, el cim més popular de la zona i segurament el cim del Pirineu Oriental més repetit a l'hivern.
El nostre itinerari baixa lleugerament travessant tota la capçalera del Fresser i deixant a la dreta el Pic del Fresser, el més visible des del Coll de la Marrana. L'itinerari normal del Pic de l'Infern puja per la Coma de l'Infern, una valleta entre el Pic del Fresser i el Pic dels Gorgs que porta a la cresta, ben a prop del cim. Nosaltres hem agafat un altre itinerari que a l'estiu és molt popular i que coincideix fins a la cabana de Tirapits amb el camí de Núria. Hem passat a prop de la cabana i hem completat l'ascensió arribant a la cresta fronterera entre el Pic Inferior de la Vaca i el Pic dels Gorgs.
Des d'aquest punt teníem grans vistes sobre la Vall de Carançà i els cims de la Cerdanya però el Pic de l'Infern quedava lluny i calia fer un bon tram de cresta. Hem recorregut un petit tram d'aquesta cresta però finalment hem desistit perquè el recorregut d'anada i tornada era llarg i encara ens quedava un llarg retorn amb la remuntada inclosa del coll de la Marrana. Tenint en compte que en aquesta època de l'any el dia és molt curt, ens hem donat per satisfets amb l'ascensió d'una cota sense nom de 2.796 metres i hem retornat al punt de partida. No ha estat una gran esquiada perquè la neu a primers de desembre no està en les millors condicions però, si més no, hem pogut gaudir per primera vegada en aquesta temporada del plaer de lliscar sobre la neu per les grans extensions nevades dels Pirineus.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots el seguidors del Blog de Muntanya.
Hem sortit de l'aparcament inferior de Vallter i hem començat a pujar per la pista Enric Planella. Més amunt hem deixat les pistes de l'estació d'esquí per agafar la direcció del Coll de la Marrana. Hi havia força gent per la zona fent esquí de muntanya, caminant amb raquetes o simplement caminant per la muntanya.
Arribant al Coll de la Marrana calia superar un pas una mica delicat: una traça gelada amb força pendent per superar els darrers metres abans del coll. Ja sobre el coll, hem iniciat la llarga travessia per arribar a la base del Pic de l'Infern mentre la majoria de la gent anava en direcció al Bastiments, el cim més popular de la zona i segurament el cim del Pirineu Oriental més repetit a l'hivern.
El nostre itinerari baixa lleugerament travessant tota la capçalera del Fresser i deixant a la dreta el Pic del Fresser, el més visible des del Coll de la Marrana. L'itinerari normal del Pic de l'Infern puja per la Coma de l'Infern, una valleta entre el Pic del Fresser i el Pic dels Gorgs que porta a la cresta, ben a prop del cim. Nosaltres hem agafat un altre itinerari que a l'estiu és molt popular i que coincideix fins a la cabana de Tirapits amb el camí de Núria. Hem passat a prop de la cabana i hem completat l'ascensió arribant a la cresta fronterera entre el Pic Inferior de la Vaca i el Pic dels Gorgs.
Des d'aquest punt teníem grans vistes sobre la Vall de Carançà i els cims de la Cerdanya però el Pic de l'Infern quedava lluny i calia fer un bon tram de cresta. Hem recorregut un petit tram d'aquesta cresta però finalment hem desistit perquè el recorregut d'anada i tornada era llarg i encara ens quedava un llarg retorn amb la remuntada inclosa del coll de la Marrana. Tenint en compte que en aquesta època de l'any el dia és molt curt, ens hem donat per satisfets amb l'ascensió d'una cota sense nom de 2.796 metres i hem retornat al punt de partida. No ha estat una gran esquiada perquè la neu a primers de desembre no està en les millors condicions però, si més no, hem pogut gaudir per primera vegada en aquesta temporada del plaer de lliscar sobre la neu per les grans extensions nevades dels Pirineus.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots el seguidors del Blog de Muntanya.
ENTRADES RELACIONADES:
 Barranc de l'Infern, 1991 |  Pic de l'Infern, Cara Nord, 1981 |  Cresta del Diablo, 1977 |
DESNIVELL: 1.100 m
RECORREGUT: 14 km (anar i tornar)
HORARI: 6 h 30 (anar i tornar)MAPA:
En blau, marcat amb el número 12, l'itinerari correcte per la Coma de l'Infern. En vermell el nostre track. En aquesta ocasió no hem penjat el track a Wikiloc perquè és un track incomplet. Esperem poder penjar aviat el track complet d'aquesta ascensió (i will be back.)
PARTICIPANTS:
Joan C - Pablo - Toni C. - J. Rafel (foto Pablo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada