El Gran Gabizos es un altre cim ignorat. La seva altitud relativament baixa i la dificultat del seu accés fan que sigui poc freqüentat però ens ofereix una gran activitat de muntanya per una vall solitària i amb l'atractiu de la seva cresta, que és fàcil però dóna caràcter a l'ascensió.
Avui el temps tampoc era bo. La previsió no marcava pluja però sí boira i núvols de manera que, tot i la bellesa de l'ascensió, especialment la cresta, no hem pogut admirar el gran panorama que es veu normalment des d'aquest cim.
Des del nostre apartament a Gourette hem fet el curt recorregut en cotxe fins al Col d'Aubisque. Poc més enllà, després dels dos túnels, hem deixat el cotxe en un petit replà a peu de carretera. El camí comença a la mateixa carretera i puja amb fort pendent pel bosc amb una infinitat de girs. Després d'una bona estona de pujada, pel camí enfangat i relliscós, hem sortit del bosc. El camí segueix amb forta pujada pels prats fins que la vall s'obre formant un altiplà on hi ha una cabana de pastors, la cabana de Larue.
Hem saludat els pastors que viuen a l'estiu en aquella cabana solitària i hem seguit amunt. A partir de la cabana el camí ja no està tan definit però, amb l'ajut del GPS i seguint algunes fites i traces de camí, hem seguit pujant muntanya amunt. La cabana està en una mena de circ; el camí busca el pas cap a la dreta, en una zona de grans blocs. Gairebé sense camí, hem superat aquest tram i deprés hem girat a l'esquerra orientant-nos ja en direcció al cim.
La boira ho tapava tot però quan ens faltava poc per arribar a l'inici de la cresta ha començat a obrir-se, mostrant-nos per primera vegada el cim, marcat per una gran fita. Hem arribat a un petit coll molt poc marcat, ja a la cresta del Gran Gabizos (Cresta de les Taillades Blanques).
La part final de l'itinerari recorre aquesta magnífica cresta, fàcil però espectacular. Hi ha rastres de camí i algunes fites que ens guien per trobar els millors passos, evitant els trams més difícils de la cresta. Hi ha un parell de trams molt singulars en els que la cresta és com un pont de roca blanca, horitzontal i ben fàcil però amb estimballs a banda i banda.
Finalment hem arribat al cim del Gran Gabizos (2.692 m), envoltats per la boira. Ens hem aturat una bona estona en el cim, menjat una mica i esperant per veure si en algun moment s'obria la boira mostrant-nos el gran panorama que es veu normalment des d'aquí. No hem tingut sort i, després d'una llarga espera, hem iniciat el retorn pel mateix camí.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya.
ENTRADES RELACIONADES:
 Cresta de los Veteranos, 2017 |
 Ascensió al Vallibierna, 2014 |
 Cresta de las Espadas, 2012 |
PARTICIPANTS:
Joan C. - Luis - Merche - Sonia - J. Rafel
2 comentaris:
Hola, són en Francesc.
Aquest mes d'agost teníem intenció d'anar d'excursió per
la zona: el Pic de Ger, el Grand Gabizos, l'Ardiden,
el Lurien, el Sesques, depenent una mica del temps i les
forces i les ganes.
En alguna foto o tros de video he vist que hi havia ovelles
i també algun gos pastor.
Us voldria preguntar si us vau trobar gossos "patou",
aquests mastins blancs del Pirineu, que per la zona
del Béarn, abunden molt. La veritat és que hem tingut
algun parell d'encontres, i encara que ens hem apartat,
i força, del ramat, ens han vingut a bordar ben a prop.
Una experiència molt desagradable.
Gràcies,
Francesc
Bon dia,
Efectivament, per la zona hi ha alguns ramaps però no hem tingut cap problema amb els "patou".
Al pic de Ger vam trobar un ramat d'ovelles però anaven amb la seva pastora i els gossos eren petits.
Al Gran Gabizos el ramat estava tancat al costat de la cabana. Hi havia gossos però els pastors els tenien tancats. Quan vam baixar, el ramat ja no hi era, havia sortit a pasturar però no per on vam baixar nosaltres.
De totes maneres, un parell de setmanes abans vam tenir un encontre desagradable amb els patou baixant del Moredo. Cal anar amb compte. El problema és que algun savi va pensar que era bona idea deixar anar ossos pels Pirineus. Això ha obligat els pastors a defensar els seus ramats i aquest és el resultat.
És, a menor escala, el mateix argument de la pel·lícula Jurasic Parc.
Publica un comentari a l'entrada