Després de cinc intenses jornades de muntanya pel Pirineu Francès, avui tocava tornar a casa. Abans de tornar, però, hem volgut arrodonir la sortida amb una activitat relativament curta que ens venia de pas: la Peña Foratata de Sallent de Gállego. La Foratata és una muntanya molt característica que s'aixeca a sobre mateix de la població de Sallent. És un gran penyassegat amb aspecte inexpugnable però la via normal busca el punt feble de la muntanya arribant al cim amb una petita grimpada que no passa del segon grau.
Hem sortit de Gourette, on hem passat els tres darrers dies i, després d'un curt trajecte per carretera, hem passat el Portalet entrat al Valle de Tena. Hem pujat fins a la part alta de Formigal, al costat d'un gran hotel, on comença el camí de la Foratata.
El camí, inicialment marcat com a PR, puja pels prats, sota la impressionant paret sud de la Foratata, fins arribar al coll del Forato oh hem deixat el PR prenent un corriol a la dreta. El camí s'enfila per la carena i aviat hem començat a veure un extens panorama. La situació de la Foratata, separada de la carena principal dels Pirineus i al centre de l'àmplia Vall de Tena, li garanteix unes grans vistes sobre el Palas, el Balaitús, els Picos del Infierno, la Collarada, la Peña Telera, el Bisaurin...
El camí puja per un llom i resseguex la carena que porta a la Foratata. Hi ha un parell de passos singulars amb petits equipaments, un clable d'acer i uns esglaons d'acer, abans d'arribar a la bretxa, un petit coll situat entre la Foratata i el seu cim inferior.
Des de la bretxa hem baixat per una canal molt dreta per la vessant oposada, la que dóna a Formigal, fins arribar a una cornisa que talla la paret sud de la Foradada. Un caminet per aquesta cornisa ens ha portat fins al peu de la cara sudest, per on cal fer la grimpada final.
Hi ha unes marques de pintura vermella que ens guien durant tot aquest tram i unes cordes fixes en els punts més delicats. El pas clau el trobem al principi de tot, quan cal pujar amb l'ajut d'una corda fixa i després fer un petit flanquejament a l'esquerra. No és difícil però sí espectacular.
Superat el pas inicial cal seguir per un sistema de canals, ja més fàcils. Hi ha algun pas equipat amb cordes i diverses assegurances al llarg del recorregut, que ens porta fins al cim de la Peña Foratata (2.341 m).
El cim és realment panoràmic, al mig de la vall i voltat de muntanyes. Feia molt bon dia, de manera que hi hem estat una bona estona. Hem menjat una mica, hem fet volar el dron i hem fet una panoràmica circular:
Després hem iniciat el retorn pel mateix camí, desgrimpant, fent algun ràpel en els passos més compromesos i després caminant de retorn a Formigal on teníem els cotxes. Finalment hem acabat la jornada i la sortida de sis dies als Pirineus menjant un plat combinat en un bar de sallent.
I aquí teniu un vídeo amb algunes escenes d'aquesta activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit per als seguidors del Blog de Muntanya:
ENTRADES RELACIONADES:
 Peña Telera, 2015 |
 Ascensió a l'Anayet, 2010 |
 Picos del Infierno, 1983 |
PANORAMIQUES:
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Luis - Merche - Sonia - J. Rafel
2 comentaris:
Hermosa ascensión en medio de un paisaje de ensueño. La cumbre del Midi d'Ossau aparece fugazmente en el vuelo del dron.
Qué envidia.
Gracias por tu comentario. Efectivamente, se ve el Midi d'Ossau aunque las montañas más próximas lo tapan parciamnete.
Publica un comentari a l'entrada