Avui, després de quatre etapes del GR5, tocava jornada de descans. Per això, mentre la Magda descansava i feia turisme per la ciutat de Briançon, he fet una escapada per pujar aquest cim. El Pic de Rochebrune és un cim clàssic d'aquesta zona dels Alps del Sud, en el límit entre el Briançonnais i el Queyras. La seva ascensió no és difícil encara que el tram final requereix una petita grimpada amb l'ajut d'un curt tram de corda fixa.
El punt de partida és el Col de l'Izoard (2.360 m), a on s'arriba per una bona carretera plena de ciclistes que volen imitar els corredors del Tour que tantes vegades han passat per aquí. Des del coll he agafat un camí que en pocs minuts m'ha portat al Col Perdu (2.479 m). Des d'aquest coll ja es veia el Pic de Rochebrune, ben lluny, i el llarg camí que travessa tota la vall de Laus per una extensa pedrera.
Des del coll el camí baixa una mica per iniciar després una llarga travessia, pujant suaument. Més endavant, el camí puja més dret per arribar al Col des Portes (2.915 m). El coll és més aviat una bretxa de la cresta del Rochebrune, al costat d'un gran gendarme.
El coll està a sota mateix del cim, que des d'aquí té un aspecte inexpugnable. Hi ha un caminet que puja amb fort pendent per la pedrera en direcció al cim. El terreny és molt pedregós, un caos de pedres de totes les mides, però el camí està ben marcat i aviat he arribat a la bretxa on comença la grimpada final.
Sobre la bretxa hi ha un petit mur vertical fisurat. La corda fixa està instal·lada en aquest mur i, amb el seu ajut, és fàcil superar aquest primer pas. Després cal seguir per la cresta, vertical en alguns punts però amb magnífiques preses que m'han permès arribar en pocs minuts al cim del Pic de Rochebrune (3.320 m). En el mateix cim, format per dues puntes bessones, hi ha dues antenes. He pujat al cim principal, el més allunyat, i he contemplat el gran panorama de muntanyes que es veia des d'aquí. El dia estava una mica núvol, de manera que el panorama no era gaire clar però he fet una panoràmica circular:
Després d'uns minuts de descans en el cim he iniciat el descens pel mateix camí, començant per la desgrimpada del tram final, i he retornat fins al Col de Izoard donant per acabada aquesta petita escapada alpina.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ag. Grande Sassière, 2020 |
 Mont Ténibre, 2020 |
 Tête de l' Enchastraye, 2019 |
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
J. Rafel, en solitari
DESNIVELL: 1.100 m
RECORREGUT: 11'2 km
HORARI: 5 h
BIBLIOGRAFIA:
- 50 montañas de los Alpes, David Atela (Desnivel)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada