El Serrat dels Escolans és una cresta montserratina que separa les petites valls del Torrent Fondo i el Torrent dels Escolans. El seu recorregut no és difícil; es tracta de pujar grimpant les diverses agullles que anem trobant pel Serrat, la majoria amb passos de segon grau. Hi ha algun tram una mica més difícil, fins i tot un pas de quart grau, però es pot evitar.
Per recórrer aquesta cresta s'ha de començar pujant pel Torrent Fondo, un barranc equipat que jo havia pujat alguna vegada i que avui he repetit en solitari per arribar a l'inici del Serrat.
He sortit de l'aparcament de la Salut, pujant a la Cova del Salnitre i seguint pel Camí de les Feixades fins a l'entrada del Torrent Fondo on comença el tram equipat.
El primer pas és el més singular: cal grimpar entre uns blocs amb l'ajuda d'una cadena, sortint a dalt per un forat entre els blocs. Després cal anar superant diversos ressalts amb l'ajuda de cadenes. Segueix un tram de transició que es fa caminant i finalment trobem un mur vertical equipat amb una corda de nusos i una curta canal, també amb corda, que és la darrera dificultat del torrent.
Després de superar el tram equipat he seguit pujant per la llera del Torrent Fondo fins a l'inici del Serrat dels Escolans. La primera part és molt indefinida i cal pujar una mica per intuïció però ben aviat trobem els primers ressalts i la cresta es va perfilant.
He començat a grimpar per la cresta, superant diverses agulles amb passos d'escalada relativament fàcils. La majoria de les agulles són evitables i, seguint la cresta, es poden anar buscant els trams menys complicats.
Abans d'arribar al tram central on hi ha les agulles més destacades, he passat al costat d'unes finestres que travessen el serrat. Poc després, ja en el tram principal, he pujat l'única agulla amb nom propi, l'Agulleta dels Dos Forats, que correspon a la número 474c del mapa històric d'en Ramon de Semir.
Justament en aquesta agulla és on hi ha el tram més difícil, amb un pas de quart. Com que anava sol no m'he volgut complicar massa i he pujat al cim d'aquesta agulla voltant-la per l'est i pujant pel darrere amb una fàcil grimpada.
Després de pujar un parell d'agulles més he arribat a la darrera agulla, on hi ha instal·lat un ràpel. Aquesta agulla també es pot voltar evitant el ràpel però he volgut acabar aquesta interessant travessia amb el petit ràpel que permet baixar de l'agulla de la manera més elegant. El ràpel no té més de 5 metres i està instal·lat sobre un únic parabolt.
Després del ràpel només quedava una curta caminada per enllaçar amb el Camí de les Bateries per on he iniciat la baixada en direcció a Collbató. Des d'alguns punts del camí he vist perfectament el perfil del Serrat amb totes les agulles que acabava de pujar.
Després de baixar una estona pel Camí de les Bateries l'he deixat per agafar la Drecera del Fra Garí, un camí més petit, amb trams de desgrimpada i esglaons tallats a la pedra, que baixa més directament a Collbató. Poc abans d'arribar a les primeres cases d'aquesta població, he agafat un altre petit camí a l'esquerra que m'ha portat directament a La Salut, on havia començat l'aventura.
I aquí teniu el vídeo d'aquest recorregut pel Torrent Fondo i el Serrat dels Escolans:
ENTRADES RELACIONADES:
Torrent
Fondo, 2021 |
Canals del Gat i
del Xacó, 2011 |
Torrent
Fondo, 2002 |
PANORÀMICA:
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada