Avui hem fet un altre recorregut singular per la muntanya de Montserrat. Una activitat de les que anomenen "per a col·leccionistes" però amb l'atractiu de recórrer racons amagats del massís. Hem pujat pel Torrent Fondo, equipat amb cadenes, cordes de nusos i altres ajuts per remuntar-lo com una petita via ferrada. Després hem anat a buscar la capçalera de la canal del Pas de la Panxa, equipada per baixar en ràpel.
Hem arribat de bon matí a l'àrea recreativa de La Salut, als afores de Collbató. Des d'allà hem agafat el camí, senyalitzat com a GR174, en direcció a la Cova del Salnitre. Hem passat de llarg la cova, seguint pel GR fins a l'entrada del Torrent Fondo. L'entrada és un petit engorjat que porta a una saleta al peu d'un amuntegament de blocs.
El primer pas se supera entrant a la cavitat formada pels blocs caiguts. Hi ha una cadena de ferro que ens ajuda a superar un gran bloc. Més amunt anem a buscar una finestra per on sortim novament a la llum, a sobre del caos de blocs. Després d'una petita travessia arribem al segon tram equipat, un petit mur i un flanquejament, equipat amb cadenes.
Hem seguit remuntant el torrent, superant diversos trams equipats amb cadenes i cordes de nusos. Hi ha passos acanalats per on cal pujar grimpant amb l'ajut de la cadena o la corda de nusos però sense cable de vida. Després d'un petit tram de transició hem superat els tres ressalts finals equipats amb cordes de nusos.
Un cop superat el tram esportiu del torrent, hem seguit una estona pel llit del torrent fins a l'inici del camí del coll de les Garrigoses, marcat amb una fita gran, per anar a buscar la canal del Pas de la Panxa. Aquest camí, que algunes ressenyes qualifiquen com a "apte només per a senglars" està força desdibuixat i és perdedor però hi ha alguna fita i marques de pintura blava que ens guien pel bosc. No hem arribat pròpiament al coll sinó que poc abans d'arribar-hi hem agafat un altre camí, encara més petit, en direcció al Serrat de les Garrigoses.
El camí fins a la capçalera de la Canal del Pas de la Panxa és gairebé inexistent però, seguint alguna traça de camí i unes fites disperses, hem arribat fins a un cim marcat amb una gran fita (773 m) des d'on ja es veia el collet on comença la canal.
La Canal del Pas de la Panxa no té gaire història. Son quatre ràpels sense gaire dificultat per una zona oberta i molt descomposta. El més difícil no son els ràpels, que tenen instal·lacions correctes i no son volats ni especialment complicats, sinó les petites desgrimpades entre ràpel i ràpel per terreny descompost. El punt més singular és gairebé a baix, quan ja veiem ben a prop el GR172. Unes fites ens desvien cap a la dreta, on trobem un pas singular, el Pas de la Panxa, un petit mur que baixem amb l'ajut d'una corda de nusos i una curiosa escala de pedra.
Poc més avall del Pas de la Panxa hem trobat la instal·lació de l'últim ràpel, d'uns 20 metres, que ens ha deixat en el camí per on havíem passat a primera hora de cami cap al Torrent Fondo. Pel mateix camí hem retornat fins al punt de partida a l'àrea d'esbarjo de la Salut.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Torrent de la Font Seca, 2017 |
 El Gat i el Xacó, 2011 |
 Torrent Fondo, 2002 |
BIBLIOGRAFIA:
- Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat, de Lídia Ill i Ivan Fernández. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
PARTICIPANTS: Joan C. i J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada