Avui hem fet una sortida singular. L'espeleologia no és el més habitual en aquest blog però avui, per circumstàncies diverses, hem vingut a fer una matinal espeleològica a Sant Llorenç de Munt. En realitat, el que hem fet avui no es pot dir que sigui espeleologia; de la mateixa manera que el que marca la diferència entre una grimpada i una escalada és l'ús de la corda, la diferència entre l'espeleologia i l'excursionisme subterrani és l'ús de mitjans tècnics. Un llibre adquirit recentment, anomenat Excursions a l'interior de la terra, ens ha inspirat aquesta activitat, que entraria en la classificació d'excursionisme subterrani. Després hem trobat força informació a la xarxa i fins tot una topo detallada. La Cova d'en Manel és força popular; no cal corda ni cap material específic però no és fàcil: l'estretor de les seves galeries fa que no sigui apta per a gent amb claustrofòbia, una mica ample d'espatlles o amb panxa. Hi ha gateres amb passos angoixants, on cal passar per llocs molt estrets, i algunes petites sales. No hi ha sales monumentals amb moltes estalactites i estalagmites; únicament algunes zones amb concrecions i una petita sala amb més concrecions, banderes, i algunes estalagtites i estalagmites. Hem recorregut la galeria principal i hem arribat fins al "pas de les riuades", una galeria inundada i plena de fang, on ens hem donat per satisfets tornant enrere. També hem explorat alguna galeria lateral i una xemeneia que dóna a una petita sala en el nivell superior. El pas que ens ha semblat més difícil és l'anomenat clot dels ossos on, sortint d'una gatera molt estreta, hem de baixar un desnivell d'un metre i mig també molt estret intentant evitar caure de cap... La visita a la cova ha durat menys de dues hores; hem acabat aviat i encara hem arribat a dinar a casa.
Aquí teniu el vídeo de la jornada, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
Aquí teniu el vídeo de la jornada, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Cueva 5 de Agosto, 2014 |  Cova del Lladre, 1991 |  Forat de L'Or, 1989 |
DOCUMENTACIÓ:
- Article Campaña 1966 - Cova d'en Manel, publicat en el número 3 de la revista Vèrtex (1966)
TOPOGRAFIA:
7 comentaris:
Después de actividades jabalinianas, ahora reptilianas.
¿Qué será lo próximo? Recuerda lo que le pasó a Icaro...
Una vez más, estimado troll, yerras en tus apreciaciones. Esta actividad no es propia de reptiles sino más bien de anélidos. Si te fijas bien en la película verás que los movimientos de avance y el hábitat subterráneo de esta actividad son más propios de las lombrices de tierra que de los cocodrilos.
Por cierto, aclaro al troll y a los seguidores del blog que la escena final del vídeo era una representación teatral destinada a dar un poco de interés a la película. Nosotros no nos perdemos jamás... bueno, casi nunca.
Pues lo de los anélidos no me lo deberías decir a mí, sino al director-narrador de la peli, que habla claramente de "arrastrándonos como reptiles".
Procede nombrar una comisión interdepartamental y multidisciplinaria para, tras los debates y estudios que sean necesarios, no llegar a ninguna conclusión.
Pues se equivocaba el guionista. Los reptiles no suelen ser subterráneos.
En cuanto a la reunión técnica para decidir el camino a seguir, como puedes ver, es real como la vida misma...
Cova llarga, no apte per aficionats, está ben indicada, pero hi han moltes variacions. A mes, al ser llarga, pot "atrapar" psicologicament, ja que es molt estreta y té pocs descansos amplis. Pel final hi ha una zona amb aigua. Molt guapa, pero nomes visitarla amb coneixement y el material necessari.
Gràcies pel teu comentari. Efectivament, per ficar-se en equests forats cal una mica d'experiencia i no deixar-se atrapar psicològicament
Publica un comentari a l'entrada