Hem iniciat la nostra estada al Pirineu francès amb una ascensió fàcil però que ens ha ofert un gran panorama. Avui teníem programada una altra ascensió de més categoria, el Monné, però quan hem arribat al punt d'inici de l'itinerari previst tot estava tapat per la boira i queia una pluja fina però persistent. Hem pensat que no era un bon dia per a una ascensió tan llarga com la que teníem prevista i, després d'esperar una estona per veure si canviava el temps, hem decidit activar el pla B.
El Soum d'Arriou Né és un cim secundari, situat sobre l'estació d'esquí de Luz-Ardiden. La seva ascensió és fàcil, encara que té la part negativa de recórrer una zona ocupada per les instal·lacions de l'estació d'esquí. Per altra banda, és una ascensió més curta que la del Monné, ja que el punt de partida és més alt, i ens permetia una fàcil retirada en el cas que el temp empitjorés.
Hem arribat al pàrquing superior de l'estació d'esquí, avui deserta, que estava totalment coberta per una espessa boira. Hem iniciat l'ascensió pujant per una pista, inicialment asfaltada, de l'estació d'esquí. La pista puja suaument per la vall, passant per diverses instal·lacions dels remuntadors de l'estació, fins que la vall es tanca formant un petit circ.
Amb dues grans llaçades, la pista puja fins al col de Cloze (2.455 m). La boira ha anat quedant avall i quan hem arribat al coll hem començat a veure muntanyes llunyanes sobresortint sobre el mar de núvols. Al fons es veia tot el massís del Néouvielle amb el cim que li dóna nom i altres com el Trois Consellers i el Pic Long.
La pista travessa el coll i segueix pujant fins a l'estació superior del telecadira de Cloze. Des d'aquest punt només quedava un curt tram de cresta fins al cim. Hem pujat aquest curt tram final evitant la part principal del llom, ocupada per grans blocs de roca. En pocs minuts hem arribat al cim del Soum d'Arriou Né (2.577 m), ocupat per grans blocs.
La boira i els núvols havien quedat per sota nostre i des del cim es veia un panorama extraordinari: Néouvielle, Ardiden, Vignemal, Ardiden, Infierno, Balaitús, Palas... Hem tingut molta sort, ja que a l'inici de l'ascensió pensàvem que estaríem tot el dia dintre de la boira sense veure cap panorama. Hem fet una panoràmica circular:
Hem estat una bona estona al cim gaudint de les grans vistes i menjant una mica. També hem fet volar el dron per captar les imatges aèries del cim.
Després hem iniciat el retorn pel mateix camí de pujada i ens hem submergit novament a la boira, que ens ha acompanyat fins al punt de partida. Satisfets per l'ascensió, hem baixat fins a Cauterets on tenim llogat un petit apartament que serà la nostra base d'operacions en aquests dies d'estada al Pirineu Francès.
I aquí teniu un vídeo amb algunes escenes d'aquesta activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit per als seguidors del Blog de Muntanya:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de la Madaméte, 2020 |
 Pic de Pimené, 2020 |
 GR10: Gavarnie - Luz, 2017 |
CIRCLE:
PANORÀMIQUES:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Luis - Merche - Sonia - J. Rafel
Joan C. - Luis - Merche - Sonia - J. Rafel
2 comentaris:
Bona feina!! un plan B que va sortir prou bé!! justament al cim van tenir bones vistes i les imatges del dron son molt bones com sempre.
Quan es va a la muntanya, especialment si es va molt lluny com en aquesta ocasió, sempre s'ha de portar un pla B. Quan falla el pla A s'ha d'actuar ràpid per no deixar passar l'oportunitat de gaudir de la muntanya. Aquesta vegada vam tenir sort i des del cim vam poder gaudir d'un extraordinari panorama.
Publica un comentari a l'entrada