Hem completat la travessia del Moncayo amb aquesta segona etapa, passant pel punt culminant del massís. Després de dormir força bé en el refugi lliure de la Majada Baja, hem esmorzat una mica i, amb les primeres llums, hem iniciat la caminada pujant per la gran pista que passa pel davant del refugi. Al cap de poc hem deixat la pista prenent a l'esquerra una petita pista desdibuixada en direcció a la llarga carena que porta al cim del Moncayo.
Després d'una estona de pujada pels saus lloms hem arribat a la Lobera (2.226 m), un cim poc prominent però senyalitzat amb la característica pilona dels vèrtex geodèsics. Hem baixat una mica seguint la carena però ben aviat hem tornat a pujar, arribant a un coll poc marcat a on hem trobat la via normal que puja des del Santuari del Moncayo. Ben aviat hem arribat al Collado Alto de las Piedras i, superant la darrera rampa, al cim del Moncayo (2.315 m)
Feia un vent gelat i, potser per això, l'aire estava molt net i la visibilitat era força gran. Es veien els Pirineus nevats, la vall de l'Ebre i, per l'altra banda, la Meseta castellana i unes muntanyes nevades molt llunyanes que no hem sabut identificar amb seguretat però que debien ser del Sistema Central.
Hem tornat al darrer coll i hem iniciat la baixada, seguint el GR86, en direcció a Cueva de Àgreda, final del nostre recorregut. El camí baixa per llit del torrent però avui estava ocupat per una llarga congesta de neu gelada, de manera que hem hagut de baixar en paral·lel però fora de camí, encara que sense dificultat. A mig camí hem tingut la grata sorpresa de trobar una font, més aviat una surgència, de gran cabal. L'aigua brolla de la terra per tot arreu, formant un bon torrent. Teníem les reserves d'aigua gairebé exhaurides, de manera que hem begut i hem carregat aigua pel que quedava de camí.
Finalment hem arribat al final de la nostra travessia, a Cueva de Àgreda, on teníem l'allotjament a la casa rural. Hem dinat en el bar del poble a base d'especialitats regionals (migas, torreznos ...) i ens hem quedat a dormir per tornar a casa demà sense presses, aprofitant per fer una mica de turisme.
Aquí teniu un vídeo, recopilatori de les dues etapes de la travessia del Moncayo. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
Després d'una estona de pujada pels saus lloms hem arribat a la Lobera (2.226 m), un cim poc prominent però senyalitzat amb la característica pilona dels vèrtex geodèsics. Hem baixat una mica seguint la carena però ben aviat hem tornat a pujar, arribant a un coll poc marcat a on hem trobat la via normal que puja des del Santuari del Moncayo. Ben aviat hem arribat al Collado Alto de las Piedras i, superant la darrera rampa, al cim del Moncayo (2.315 m)
Feia un vent gelat i, potser per això, l'aire estava molt net i la visibilitat era força gran. Es veien els Pirineus nevats, la vall de l'Ebre i, per l'altra banda, la Meseta castellana i unes muntanyes nevades molt llunyanes que no hem sabut identificar amb seguretat però que debien ser del Sistema Central.
Hem tornat al darrer coll i hem iniciat la baixada, seguint el GR86, en direcció a Cueva de Àgreda, final del nostre recorregut. El camí baixa per llit del torrent però avui estava ocupat per una llarga congesta de neu gelada, de manera que hem hagut de baixar en paral·lel però fora de camí, encara que sense dificultat. A mig camí hem tingut la grata sorpresa de trobar una font, més aviat una surgència, de gran cabal. L'aigua brolla de la terra per tot arreu, formant un bon torrent. Teníem les reserves d'aigua gairebé exhaurides, de manera que hem begut i hem carregat aigua pel que quedava de camí.
Finalment hem arribat al final de la nostra travessia, a Cueva de Àgreda, on teníem l'allotjament a la casa rural. Hem dinat en el bar del poble a base d'especialitats regionals (migas, torreznos ...) i ens hem quedat a dormir per tornar a casa demà sense presses, aprofitant per fer una mica de turisme.
Aquí teniu un vídeo, recopilatori de les dues etapes de la travessia del Moncayo. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió al Pic d'Orhi, 2014 |  Ascensió al Tozal de Guara, 2014 |  Ascensió al Moncayo, 2012 |
DESNIVELL: 600 m
RECORREGUT: 13 km
HORARI: 6 hores.VOL CIRCULAR AL CIM DE LOBERA:
EL PHANTOM DEL MONCAYO: en el camí de baixada del Moncayo a la Cueva de Ágreda pel Barranco del Canalillo ens ha sorprès trobar un objecte rodó, com un tub metàl·lic. No estava clar però algú ha dit que semblava la turbina d'un avió, mentre altres mantenien que era una canalització d'aigua. Quan hem arribat al poble de Cueva de Àgreda, ens han explicat que, efectivament, es tracta d'una part de la turbina d'un avió militar Phantom nordamericà que es va estavellar al cim del Moncayo durant unes maniobres. També ens han explicat que al Moncayo s'han estavellat altres avions i que fins i tot s'ha publicat un llibre sobre el tema.
EL PHANTOM DEL MONCAYO: en el camí de baixada del Moncayo a la Cueva de Ágreda pel Barranco del Canalillo ens ha sorprès trobar un objecte rodó, com un tub metàl·lic. No estava clar però algú ha dit que semblava la turbina d'un avió, mentre altres mantenien que era una canalització d'aigua. Quan hem arribat al poble de Cueva de Àgreda, ens han explicat que, efectivament, es tracta d'una part de la turbina d'un avió militar Phantom nordamericà que es va estavellar al cim del Moncayo durant unes maniobres. També ens han explicat que al Moncayo s'han estavellat altres avions i que fins i tot s'ha publicat un llibre sobre el tema.
De tornada a casa, hem trobat la notícia publicada a La Vanguardia del dia 18 de març de 1980, sobre la localització de les restes de l'avió després d'un parell de dies de cerca:
PARTICIPANTS:
Albert - Joan G. - Joan Y - Merche - Pablo - Rosa - J. Rafel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada