La sortida d'avui ha estat molt intensa. Hem visitat quatre coves, totes força interessants, a la zona de la Mola de Catí en el Massís dels Ports. Ha estat una jornada molt aprofitada en la que hem pogut gaudir plenament de l'espeleologia en un medi natural tan interessant com és el Massís dels Ports.
Ahir al vespre vam arribar al Refugi Nou del Caro, un magnífic refugi situat en el cor del massís, que ha estat la nostra base d'operacions. Vam sopar al refugi i avui al matí ens hem llevat aviat per esmorzar i per fer el trajecte en cotxe per una pista forestal fins a la Mola de Catí, un altiplà situat al davant del Mont Caro on hi ha un gran nombre de cavitats. Nosaltres hem visitat quatre d'aquestes coves, entre les més populars i interessants de la zona:
Avenc del Salany:
Hem visitat primer aquesta cavitat perquè és la que requereix més recursos tècnics. Hem deixat el cotxe a la pista i en molt pocs minuts hem arribat a la boca de l'avenc. D'entrada hi ha un ràpel d'uns 20m metres, amb un replà a la meitat, que porta a una gran sala plena de formacions.
Al fons de la sala, un forat entre blocs dona pas a una gatera que porta a la segona sala, amb més formacions. Després encara hi ha dues gateres més i cada gatera dona accés a una nova sala plena de tota mena de formacions. Hem recorregut les sales passant per les gateres i equipant alguns passos amb passamans de corda per superar algunes rampes, fàcils però molt relliscoses.
Hem retornat pel mateix camí fins al peu del ràpel inicial i hem remuntat els 20 metres del pou sense massa problemes.
I aquí teniu el primer vídeo de la jornada, el de l'Avenc del Salany. Aquest vídeo, com els altres que publiquem en aquesta entrada del blog, ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
Cova del Rastre:
Des de l'avenc hem pujat per una petita pista fins a un collet. Després, seguint la carena, hem arribat en molt pocs minuts a la Cova del Rastre. Aquesta és una de les cavitats més populars dels Ports pel seu fàcil accés. Hi ha dues boques, que porten a les dues galeries d'aquesta cavitat. Hem entrat primer a la galeria petita, molt curta i sense massa interès. Després hem entrat a la cova principal, una llarga galeria amb moltes formacions però una mica malmesa per visitants incívics.
Després de recórrer la galeria hem arribat a la sala final, una gran sala amb formacions situada en un nivell inferior. La ressenya que portàvem deia que aquí hi havia una escala de fusta que facilitava la baixada al fons de la sala. Actualment ja no hi ha cap escala i la baixada, tot i no ser difícil, es perillosa perquè el terreny és relliscós.
Hem instal·lat una corda fixa lligada a una columna i, utilitzant-la com a passamans, hem baixat amb facilitat fins al fons de la sala. Un cop completat el recorregut, de poc més de 80 metres, hem retornat pel mateix camí fins a la sortida de la cova.
Cova d'en Cantero:
Després de sortir de la Cova del Rastre hem retornat a la pista principal on teníem el cotxe i ens hem aturat a menjar una mica. Després hem fet un curt desplaçament en cotxe fins a l'inici del camí de la cova d'en Cantero. En pocs minuts hem arribat a l'entrada d'aquesta cova, un forat arran de terra que dona accés a l'inici d'una rampa amb bon pendent que porta a la sala principal de la cavitat. Aquesta rampa és una pedrera inestable i relliscosa, de manera que hem posat un passamans de corda per facilitar l'accés.
La cavitat té unicament 38 metres de recorregut i consta d'una curta galeria ocupada per la pedrera i una sala més gran on es troben moltes formacions d'una singular tonalitat groga. Hem vist una corda fixa que puja per un pany de paret i sembla que porta a una terrassa superior on, segurament hi ha alguna sala. Com que aquesta via no apareix a la topografia ni a les resseyes que havíem consultat, no portàvem material de remuntada i no hem pogut explorar aquesta part de la cavitat.
Hem recorregut tots els racons de la sala, fent fotografies abans de retornar remuntant la rampa pedregosa on la corda ens ha estat de gran utilitat.
Cova Cambra:
Novament en cotxe, hem fet un altre curt desplaçament fins a l'inici de la pista del Refugi de la Mola, tancada amb una cadena. El camí fins a aquesta darrera cova de la jornada és també curt i passa al costat del refugi. Poc més enllà hem arribat a l'entrada de la Cova Cambra, que ja coneixíem d'una visita anterior.
Es tracta d'una gran cavitat, molt coneguda i visitada, que no presenta cap dificultat. L'entrada és un gran esfondrament que parteix en dues parts la llarga galeria que forma aquesta cavitat. Un caminet baixa al fons de l'esfondrament des d'on es pot entrar a les dues parts de la galeria. Hem iniciat la visita per la galeria curta, la que té més formacions. Curiosament, les parets de la cova són de color negre mentre que les formacions són blanquinoses o grogues.
La galeria gran és més tectònica, amb blocs caiguts per la galeria. No hi ha cap sala gran; únicament en algun punt la galeria és mes ample formant alguna saleta. Al final de la galeria es va fer, l'any 1993, una desobstrucció que va obrir una gatera que porta a un sistema de pous. Nosaltres volíem explorar aquests pous, si més no el primer, el més accesible, pero quan hem arribat a la boca del pou després de travessar l'estreta gatera ens hem trobat que estava desequipada i només hem pogut treure el cap des de dalt.
Hem tornat per la mateixa galeria donant per acabada aquesta intensa jornada d'espeleologia i excursionisme subterrani.
Hem retornat al cotxe, satisfets per haver assolit tots els objectius previstos, i hem baixat al Refugi Nou del Caro, la nostra base d'operacions. El sopar ens ha semblat extraordinari: escudella barrejada amb pilotetes i pollastre rostit, un menú perfecte per recuperar-nos dels esforços del dia.
ENTRADES RELACIONADES:
Besseit - Refugi Caro, 2016 |
Ref. Caro - Fontferrera, 2016 |
Barranc de la Caramella, 2011 |
BIBLIOGRAFIA:
- Barrancs, coves i avencs. Els Ports, de Víctor Ferrer Rico.
TOPOGRAFIES:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada