Blog de muntanya: Beriain per la Brecha de Ihurbain

dimecres, 10 de novembre del 2021

Beriain per la Brecha de Ihurbain

Avui hem fet l'etapa reina d'aquesta estada de quatre dies a Navarra, en el Parc Natural d'Urbasa-Andia. El Beriain és el cim més alt de la Sierra de San Donato, una serra formada per un altiplà allargat amb grans cingles a banda i banda, com un castell inexpugnable. Hi ha diversos camins que hi pugen però nosaltres hem triat el més interesant i agosarat: la Brecha de Ihurbain, una canal que talla la proa principal del cingle i que, vista des de la vall, té un aspecte impressionant.

Hem triat el dia amb la millor previsió climatològica per fer aquets activitat i no ens hem equivocat: hem pogut gaudir d'un gran panorama en un dia molt fred però ben serè. Quan ens hem llevat a la nostra base d'operacions, en el burgalow que hem llogat en el càmping d'Arbizu, tot estava gelat. Una gebrada havia emblanquinat tot l'entorn i el fred era intens. Per un moment hem pensat que potser ens trobaríem amb més dificultats de les previstes si la canal estava gelada; la grimpada per roques gelades podria ser perillosa.

Hem arribat al poble d'Unanu, molt proper al nostre càmping, i hem iniciat la caminada en direcció a la canal. Hem començat pujant per una pista amb suau pendent fins a un collet. Poc després, encara caminant per la pista i voltats de camps gebrats, ha aparegut la Brecha al davant nostre. El seu aspecte és impressionant vist des d'aquí.

El camí no va directe, ja que hi ha cingles que tallen el pas, sinó que fa una volta per anar a buscar un corriol que puja pel bosc. El corriol puja amb fort pendent entre faigs fins arribar gairebé al peu del cingle. Després fa un llarg flanquejament per sota de les parets per anar a buscar la base de la canal. És un flanquejament una mica vertiginós en alguns punts però amb un gran panorama sobre la vall, que avui estava cobert de boira baixa.

Hem, arribat al peu de la canal i ens hem equipat per la grimpada amb el material de seguretat. El principi de la canal és relativament fàcil: una pedrera que hem pujat caminant sense massa dificultat. Més amunt hem arribat al pas clau, on la canal es tanca i trobem un petit mur que cal escalar. És una fàcil grimpada d'uns 20 metres que no passa del segon grau però avui la roca estava humida i relliscosa i per això hem tret la corda i hem assegurat els passos.

Superat el pas clau encara ens quedava un segon tram de grimpada, ja més fàcil, fins sortir a la llum, a dalt de la Brecha, a l'altiplà de San Donato. El panorama era molt extens sobre les muntanyes basques i navarreses i el Pirineu Occidental, tot nevat. El sol començava a escalfar i la muntanya estava inundada de llum. Un magnífic dia de tardor.

Un cop superada la canal nomes ens quedava una llarga caminada panoràmica per l'altiplà per arribar al cim. El camí voreja els cingles i ens ofereix grans vistes de la vall i les muntanyes veïnes. Finalment hem arribat al cim del Beriain (1.493 m). Des d'aquí es veia bona part del Pirineu més occidental, cobert amb les primeres neus. Hem pogut distingir, entre altres, l'Orhi, l'Anie, el Bisaurín i la Collarada.

Hem fet una panoràmica circular:

Al costat mateix del cim hi ha l'ermita de San Donato i San Cayetano amb un refugi lliure. Ens hem aturat al costat de l'ermita per esmorzar, abans de seguir el nostre camí.

Hem tornat per un camí diferent que baixa per la cara sud vorejant els cingles fins trobar el pas que permet baixar sense dificultat fins al fons de la vall i fins al punt de partida en el poble d'Unano.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seu seguidors:

Sessió de tarda

Com que hem acabat aviat l'activitat del matí i encara ens quedaven algunes hores de llum, hem volgut arrodonir la jornada amb una segona activitat. Hem anat a l'ermita de San Adrián, un magnífic mirador d'aquestes muntanyes a on s'hi arriba amb una curta excursió.

Hem deixat el cotxe a la Venta de Lizárraga, situada a la sortida del túnel del mateix nom, i hem iniciat la caminada. Tot i que hi ha una pista que porta directament a l'ermita, hem seguit un itinerari diferent que ressegueix el cingle anomenat Cortados de Ollide. Un camí panoràmic que recorre la part superior del cingle amb grans vistes, especialment de la Sierra de San Donato que teníem al davant mateix.

Hi ha un punt singular, un gran arc de pedra anomenat Portupekoleze obert a la part alta del cingle. A sota mateix hi ha una cova amb el mateix nom. Ens hi hem aturat uns minuts per fer algunes fotos i hem seguit endavant pel camí del cingle amb pujades i baixades, voltats de voltors que tenen els nius en aquests cingles.

Finalment hem arribat a l'ermita de San Adrián, penjada en un prat sobre el cingle; un punt panoràmic amb grans vistes de la Sierra de San Donato i dels cingles que acabàvem de recórrer. Començava a fosquejar, de manera que no ens hem entretingut gaire i hem iniciat el retorn per la pista que en poc temps ens ha retornat a la Venta de Lizárraga on havíem començat la caminada.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta sessió de tarda per les muntanyes de Lizárraga. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya: