Avui hem fet la primera etapa de la nostra travessia pel Moncayo. Ha estat una etapa llarga i dura però ens ha permès recórrer alguns dels indrets més interessants d'aquesta serra del Sistema Ibèric. De bon matí, un taxi ens ha portat des de Cuevas de Àgreda, on hem dormit, fins a Calcena, punt de partida de la nostra travessia. Encara era negra nit quan hem començat a pujar pels carrers costeruts del poble. A dalt de tot hem agafat la petita carretera que porta al cementiri. L'hem deixat a l'esquerra i hem seguit pujant per la pista i després per un camí en direcció als cingles de Peñas Albas que ja es veien a la part superior de la muntanya.
Hem arribat a l'entrada d'una gran bauma, la Cueva de los Grajos, també anomenada Cueva Corral perquè en el seu interior hi ha uns murs de pedra que formen uns tancats que s'utilitzaven antigament per tancar els ramats. Vorejant els cingles hem arribat a un coll poc marcat que dóna entrada a un extens altiplà, la Plana de Valdeascones.
Al fons ja es veien, molt lluny, els cingles de La Muela per on havíem de passar més endavant seguint el nostre camí. Hem travessat l'altiplà pel seu marge esquerre fins arribar al cim del Alto del Raso (1.363 m), un cim secundari i de poca altitud però marcat amb la pilona característica dels vèrtex geodèsics. En realitat, el cim del Alto del Raso està pocs metres més enllà i té dos metres més d'altitud, però ens hem fet la foto de cim amb la pilona geodèsica. També hem fet una panoràmica circular:
Després hem travessat l'altiplà i, a l'altra banda, hem baixat fins al Collado de la Casa i des d'allà hem remuntat fins a una pista que ve de Beratón. Hem seguit aquesta pista fins al Colado de la Estaca i allà hem agafat una bifurcació que baixa resseguint el cingle de La Muela. Hem dinat una mica davant de la proa de La Muela i després hem pujat fins al peu del cingle, on hi ha una cova molt visible però sense recorregut. Just al costat de la cova hi ha el punt més singular del nostre recorregut: uns curiosos arcs naturals en el cingle. Hem pujat per una canal pedregosa, sense camí, fins arribar a dalt del cingle, que forma un gran altiplà.
Des de l'altiplà ja es veia a baix la pista que ens havia de portar al final del nostre recorregut. Hem baixat fins agafar aquesta pista que ja no havíem de deixar. Hem passat per El Rebollar, on una branca de la pista baixa a Beratón però nosaltres hem agafat l'altra branca, muntanya amunt. Ens quedava poc per al final però després de tantes hores se'ns ha fet llarg i hem arribat al refugi lliure de la Majada Baja amb les darreres llums del dia.
El refugi està força bé, tot i que no hi ha lliteres, i està situat al mig del bosc, de manera que ens ha estat fàcil fer una bona recollida de llenya i encendre el foc. El punt negatiu és que no hi ha aigua a prop. Nosaltres portàvem una bona provisió d'aigua però l'hem hagut de raccionar per tal de deixar-ne una mica per demà. Hem sopat i hem anat a dormir aviat.
Aquí teniu un vídeo, recopilatori de les dues etapes de la travessia del Moncayo. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
Hem arribat a l'entrada d'una gran bauma, la Cueva de los Grajos, també anomenada Cueva Corral perquè en el seu interior hi ha uns murs de pedra que formen uns tancats que s'utilitzaven antigament per tancar els ramats. Vorejant els cingles hem arribat a un coll poc marcat que dóna entrada a un extens altiplà, la Plana de Valdeascones.
Al fons ja es veien, molt lluny, els cingles de La Muela per on havíem de passar més endavant seguint el nostre camí. Hem travessat l'altiplà pel seu marge esquerre fins arribar al cim del Alto del Raso (1.363 m), un cim secundari i de poca altitud però marcat amb la pilona característica dels vèrtex geodèsics. En realitat, el cim del Alto del Raso està pocs metres més enllà i té dos metres més d'altitud, però ens hem fet la foto de cim amb la pilona geodèsica. També hem fet una panoràmica circular:
Després hem travessat l'altiplà i, a l'altra banda, hem baixat fins al Collado de la Casa i des d'allà hem remuntat fins a una pista que ve de Beratón. Hem seguit aquesta pista fins al Colado de la Estaca i allà hem agafat una bifurcació que baixa resseguint el cingle de La Muela. Hem dinat una mica davant de la proa de La Muela i després hem pujat fins al peu del cingle, on hi ha una cova molt visible però sense recorregut. Just al costat de la cova hi ha el punt més singular del nostre recorregut: uns curiosos arcs naturals en el cingle. Hem pujat per una canal pedregosa, sense camí, fins arribar a dalt del cingle, que forma un gran altiplà.
Des de l'altiplà ja es veia a baix la pista que ens havia de portar al final del nostre recorregut. Hem baixat fins agafar aquesta pista que ja no havíem de deixar. Hem passat per El Rebollar, on una branca de la pista baixa a Beratón però nosaltres hem agafat l'altra branca, muntanya amunt. Ens quedava poc per al final però després de tantes hores se'ns ha fet llarg i hem arribat al refugi lliure de la Majada Baja amb les darreres llums del dia.
El refugi està força bé, tot i que no hi ha lliteres, i està situat al mig del bosc, de manera que ens ha estat fàcil fer una bona recollida de llenya i encendre el foc. El punt negatiu és que no hi ha aigua a prop. Nosaltres portàvem una bona provisió d'aigua però l'hem hagut de raccionar per tal de deixar-ne una mica per demà. Hem sopat i hem anat a dormir aviat.
Aquí teniu un vídeo, recopilatori de les dues etapes de la travessia del Moncayo. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió a la Peña Oroel, 2016 |  Camino: Alagón - Gallur, 2014 |  Ascensió al Midi d'Ossau, 2010 |
DESNIVELL: 1.300 m
RECORREGUT: 21,5 km
HORARI: 10 hores.VOL CIRCULAR, ALTO DEL RASO:
PARTICIPANTS:
Albert - Joan G. - Joan Y - Merche - Pablo - Rosa - J. Rafel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada