GR3: Adons - Viu de Llevata

Avui hem completat la segona etapa d'aquest cap de setmana senderista per terres de la Ribagorça amb una gran etapa, solitària i salvatge com les anteriors. 

Hem sortit de la Casa de Colònies de la Vall de Boí, on hem passat la nit, després d'un bon esmorzar. Ens hem desplaçat en cotxe fins a Adons, punt d'inici de l'etapa, i hem fet la maniobra de cotxes, que avui era molt més curta que la d'ahir. Han baixat tots el cotxes a Viu de Llevata, punt final de l'etapa, i ha retornat un únic cotxe amb els conductors.

Hem sortit d'Adons travessant uns extensos prats en direcció al Coll de Sant Roc d'Adons, visible des del mateix poble. El camí era totalment inexistent i només la intuició i la visió del coll, a més del GPS, ens ha guiat en aquest tram de la caminada d'avui. Teníem un gran panorama, dominat per la visió de l'Anueto alçant-se sobre totes les altres muntanyes.

Després de caminar una bona estona travessant els prats en direcció al coll, hem començat a trobar traces de camí que a poc a poc s'han anat convertint en un corriol més marcat per on hem arribat al Coll de Sant Roc de Viu.

Des del coll hem començat a baixar per la vessant oposada seguint un camí petit però ben definit que travessa un magnífic bosc amb grans roures. Tot i que els arbres ens tapaven la vista, aviat hem començat a veure, a baix de tot, el pantà d'Escales i la carretera de la Vall d'Aran. 

Després d'una bona estona de baixada hem arribat a un coll poc marcat, la Coma de Pano, on hi ha un petit mirador des d'on hem gaudit d'una gran vista de la zona, amb grans boscos i el Pantà d'Escales al fons de la vall. També es veia, força lluny, el Coll de Sant Roc de Viu, gairebé al final del recorregut de l'etapa d'avui. 

Per arribar al coll s'ha de baixar fins al fons del Barranc de Miralles, gairebé al nivell del pantà, per remuntar després tota muntanya en direcció al coll. El camí, sempre ben traçat, ens ha portat al fons del barranc. Després, a poc a poc, hem anat remuntant fins arribar al Coll de Sant Roc de Viu.

Aquest coll té un gran panorama; es veia l'Aneto, el Corrunco de Durro, el Filià ... Ens hem aturat per reagrupar-nos i hem fet la foto de grup. Després només ens quedava un petit tram de baixada en direcció a Viu de Llevata on hem acabat l'etapa. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida, que inclou les dues etapes del GR del cap de setmana. Ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Tartareu- Àger, 2024

GR3: Balaguer- Tartareu, 2023

Gorges de Viu de Llevata, 2010

---

GR3: La Torre de Tamúrcia - Adons

Avui hem recorregut una gran etapa del GR3, superant la Serra de Sant Gervàs per un pas molt singular: el Pertús. És una etapa curta però intensa, per zones solitàries i per camins poc transitats, amb el pas del Pertus com a punt clau del recorregut.

Aquesta vegada la sortida del grup de senderistes del GR era doble. Hem plantejat una sortida de cap de setmana, de manera que farem dues etapes consecutives per optimitzar el viatge, ja que estem a la zona més allunyada i els desplaçaments són molt llargs.

Hem esmorzat a Arén, al bar de l'Escarlà. Després hem pujat tota la colla fins a la Torre de Tamúrcia però encara faltava molt per començar a caminar. Com que avui no teníem autocar, hem hagut de fer una llarga maniobra per deixar els cotxes a Adons. Hem deixat quatre cotxes en aquesta població i el cinquè, amb els conductors, ha retornat  a La Torre de Tamúrcia per iniciar la caminada.

Des d'aquesta població teníem al davant els cingles de la Serra de Sant Gervàs que havíem de travessar per arribara a Adons, separats de nosaltres per una profunda barrancada: el Barranc de Miralles.

Hem començat a caminar per la carretera que porta a l'Espluga de Serra però aviat l'hem deixat per agafar un caminet que va baixant en direcció al Barranc de Miralles. Hem baixat al fons del barranc, per on avui baixava força aigua, i l'hem travessat per iniciar la gran remuntada en direcció als cingles.

El camí puja ben dret i arriba a l'ermita de Sant Gervàs, un petit edifici sense gaire valor arquitectònic però situat en un indret singular, amb un gran panorama i al peu dels cingles. 

Després d'una curta aturada per reagrupar la colla i fer la foto de grup, hem seguit pujant per un corriol cada vegada més petit. Ha estat una pujada difícil perquè el camí és una mica indefinit i puja pel dret per un terreny inestable i pedregós. 

Finalment hem arribat al peu del penyassegat i l'hem voregat fins trobar el pas clau: el Portús. És un congost molt estret, de poc més d'un metre, per on se supera el cingle arribant a l'altiplà superior. És un pas ben singular que dóna caràcter a l'etapa.

Hem dinat a dalt abans d'iniciar la baixada per la vessant nord de Sant Gervàs. El camí és molt millor per aquesta banda i en poca estona hem arribat a Adons, on hem acabat l'etapa. Allà teníem quatre cotxes i mentre un d'ells anava a recuperar el vehicle que havíem deixat a La Torre de Tamúrcia, la resta hem anat a la nostra base d'operacions d'aquest cap de setmana, la Casa de Colònies de la Vall de Boí.

Quan hem arribat hem gaudit d'un magnífic berenar. Després de la dutxa, la migdiada i el relax en els jardins de la casa, hem gaudit també d'un bon menú amb la sopa casolana i el pollastre al forn, per recuperar forces de cara a l'etapa de demà. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida, que inclou dues etapes del GR. Ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Torre de Tamúrcia, 2024

GR3: Arèn, 2024

Serra de Sant Gervàs, 2022

---

Salt de la Freixedella i Sallent de la Batllia

Una altra jornada barranquista pels cingles de la Vall d'en Bas. Com en la nostra anterior visita a aquesta zona, avui també hem combinat dos barrancs curts per completar una gran jornada barranquista. 

Els dies passats ha plogut molt per tota la zona. Nosaltres teníem previst venir ahir però el dia anterior havien caigut 63 litres per metre quadrat i vam pensar que els torrents anirien crescuts i no seria prudent fer els descensos. Avui hem comprovat que l'hem encertat: els torrents baixaven alegres però amb el cabal just per gaudir d'uns magnífics ràpels sota les cortines d'aigua.

Hem deixat el cotxe poc més enllà de Falgars d'en Bas, iniciant la curta aproximació al primer dels descensos programats per avui: el Salt de la Freixedella. En dos minuts hem arribat al torrent, comprovant que baixava un bon cabal.

El primer ràpel és el més interessant: 45 metres ben verticals, amb un curt tram extraplomat al final del recorregut. El mur, habitualment sec, estava cobert per una cortina d'aigua que feia molt més atractiu aquest descens deixant-nos ben remullats.

Un segon ràpel de 12 metres ens ha deixat a l'inici d'un petit caos de blocs. Després, la ressenya marcava un tram de desgrimpada de petits ressalts però avui estava tot tan humit i relliscós que hem optat per fer un ràpel improvisat en un arbre per baixar amb més seguretat el tram dels blocs.

El tercer ràpel, també ben remullat, és de 30 metres esglaonats. Finalment hi ha un ràpel de 4 metres però, com en el segon, els blocs humits i relliscosos ens han aconsellat allargar el ràpel fins als 30 metres per evitar un tram de petits ressalts esglaonats que normalment es desgrimpen.

Un cop completat el descens de la Freixedella hem iniciat el retorn, relativament curt: hem seguit una antiga pista fins enllaçar amb l'antic camí dels Hostalets de Bas a Falgars, marcat amb pintura groga, per on aviat hem arribat al punt de partida.

Com que avui hem fet dues activitats, hem fet dos vídeos, un per cada barranc. Aquí teniu el de la Freixedella, que ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

Encara era aviat i el descens de la Freixalleda ens havia deixat amb ganes de més barranc, de manera que novament ens hem posat en marxa per fer la segona activitat del dia: el Sallent de la Batllia. 

Hem seguit la pista fins trobar el pont sobre el Rec de la Batllia, punt d'inici del descens. Aviat hem comprovat que hi havia un bon cabal, bastant més que a la Freixedella. Hem baixat pel torrent, desgrimpant un parell de petits ressalts, fins a la capçalera del Sallent de la Batllia, un gran salt d'uns 60 metres per on avui es desplomava una gran cascada.

El salt està dividit en dos ràpels. El primer, d'uns 10 metres, baixa fins a una cornissa penjada, un balcó sobre l'abisme on hem muntat amb relativa comoditat el segon ràpel. Hi ha una sòlida instal·lació amb dos parabolts i dos químics des d'on hem baixat el tram final del mur, 50 metres verticals amb un tram volat. 

Aquesta part del descens ha estat senzillament espectacular: un llarg descens parcialment extraplomat sota el diluvi que formava el torrent al desplomar-se per la cascada. Hem arribat a baix ben mullats però molt satisfets per haver trobat aquest mur, on habitualment només regalima un fil d'aigua, en les millors condicions possibles per a la pràctiva del barranquisme. 

Després només quedava un ràpel llarg pero molt poc vertical, uns esglaons rocosos per on hem baixat uns 30 metres. Finalment hem desgrimpat els darrers ressalts fins arribar a una pista. Hem agafat aquesta pista per on, en pocs minuts, hem arribat al final del Salt de la Freixedella enllaçant amb el camí de retorn d'aquest barranc per on hem pujat fins al punt de partida on havíem aparcat.

I aquí teniu el segon vídeo, el del Sallent de la Batllia, que també ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACKS: FREIXEDELLA - BATLLIA

---

ENTRADES RELACIONADES:

Sallent de Pibernat, 2024

Sallent de Gurn, 2023

Salt de Sallent, 2022

---

Baumes d'en Borrasser

Les Baumes d'en Borrasser són un sistema de cavitats que s'estenen per galeries i gateres format un petit laberint subterrani. Les baumes eren conegudes des de sempre per la gent del país però l'exploració completa de la cavitat és molt més recent. Actualment hi ha uns 700 metres de recorregut format per múltiples ramificacions i no per una galeria llarga.

Normalment, quan visitem cavitats de certa complexitat el nostre objectiu no és fer una exploració integral de la cova sinó fer un recorregut subterrani intentant recórrer l'itinerari principal i els racons més interessants.

Aquesta cavitat és especialment complexa. Ni estudiant atentament les topografies publicades hem pogut entendre mínimament el seu desenvolupament, amb galeries, pous i gateres que s'encreuen contínuament a diferents nivells. Malgrat tot, hem aconseguit fer un recorregut ben interessant, superant diversos passos equipats que donen força interès a l'exploració subterrània.

Hem deixat el cotxe al costat del Pont de Can Fumat, al costat de Molló. Des d'allà l'aproximació a l'entrada principal de la cavitat és de molt pocs minuts. L'entrada és una bauma que forma una petita sala. Al fons d'aquesta sala, una escala atrotinada de fusta ens marca el camí d'entrada a la galeria principal. 

Hem pujat per l'escala amb l'ajut d'una corda fixa, superant un petit ressalt d'uns 3 metres. Hem seguit per la galeria, amb alguns passos estrets i diverses ramificacions sense continuïtat fins trobar una corda fixa penjada d'una finestra que dona a una galeria superior. 

Hem remuntat fins a la finestra seguint per la galeria amb diverses ramificacions, aparentment sense recorregut, fins arribar a una petita sala denominada sala d'espera. En un costat d'aquesta sala hi ha una corda fixa que permet remuntar un pou vertical d'uns onze metres amb un parell de passos estrets. 

A dalt hi ha una petita terrassa relliscosa on hem enllaçat amb un passamans que ens ha portat per una galeria ascendent a una mínima saleta i, poc més endavant, a la capçalera d'un pou. 

Dos burins ens han fet veure que calia muntar un ràpel. Hi ha un petit ressalt i una llarga rampa fangosa acabada amb un altre curt ressalt més vertical. En total 30 metres, que hem baixat amb la nostra pròpia corda. 

A baix hi ha diverses entrades però totes sense continuïtat, de manera que, després de fer una mirada per les galeries cegues, hem donat per acabada la nostra exploració.

El retorn l'hem fet pel mateix camí, amb la remuntada del pou, el ràpel d'onze metres, el ràpel curt de la finestra i un ràpel final per baixar el ressalt de l'escala de fusta atrotinada fins a la bauma de l'entrada.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per a tots els seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Coves del Mamut, 2024

Bores del Borró, 2024

Espluga Llorna, 2022

---