El Montpius és un clàssic de l'esquí de muntanya a la Vall d'Aran. És un cim fàcil i accessible amb esquís per diverses vies. L'itinerari més interessant és el que puja pel Serrat de la Pomarola, una llarga carena panoràmica amb pendent suau i molt esquiable.
Tot i ser un cim fàcil, la seva ascensió per aquesta ruta té gairebé 1.000 metres de desnivell i el panorama que es contempla des del cim és extraordinari. Una gran ascensió especialment indicada després de fortes nevades perquè l'itinerari discorre per un llom i amb relativament baixa altitud, de manera que el risc d'allaus és menor que als cims més alts i escarpats.
El punt de partida és a la carretera del túnel de Viella (N-230), entre aquesta població i la boca nord del túnel. Just al punt quilomètric 158 hi ha un petit eixamplament de la carretera i l'inici d'una pista on podem aparcar.
La primera part de l'itinerari segueix un camí que puja pel bosc amb fort pendent. No hi havia neu però aviat he arribat a l'inici de la carena, al costat de la cabana de Pomarola. Poc després de passar per la cabana m'he pogut calçar els esquís, iniciant la temporada d'esquí de muntanya.
He pujat pel llom amb pendent suau mentre el panorama s'anava eixamplant per moments. He travessat una pista que ve de Casau i he passat al costat de la cabana des Comets. Al fons es veia ja el cim del Montpius, aixecant-se al final de la llarga carena.
L'itinerari normal va a buscar un ample coll a l'esquerra del cim però des de lluny es veia una marcada cornisa que barrava el pas, de manera que he optat per pujar directamental, seguint la carena fins al cim. He pujat per aquesta carena fins que, poc abans del cim, he deixat els esquís per completar el darrer tram a peu per un fort pendent però sense dificultat.
Finalment he arribat al cim del Montpius (2.276 m). El panorama era molt extens, destacant una gran vista de l'Aneto i la Maladeta. He fet una panoràmica circular:
Després de contemplar el panorama durant una bona estona he iniciat el descens. He recollit els esquís començant a esquiar amb molt bona neu pels suaus lloms del Serrat de la Pomerola. Una esquiada magnifica però massa curta, ja que aviat he arribat a l'inici del camí del bosc que només és esquiable després de grans nevades. Avui no hi havia neu i he completat el descens a peu amb els esquis a l'esquena.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'he fet molt poques, gairebé totes de panorames. Tampoc hi ha vídeo perquè anant sol és difícil gravar prou escenes per fer una pel·lícula.
ENTRADES RELACIONADES:
Tuc d'Aubàs
esquís, 2018 |
Tuc del Port de
Viella, 2012 |
Tuc de
Sarrahera, 1982 |
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
- Val d'Aran, esquí de montaña y raquetas - 75 itinerarios. Francisco Román. Editorial Desnivel.
- Rutas con esquís - Pirineo Catalán y Andorra. Tomo II, Carles Lluch, Editorial Prames
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada