Blog de muntanya: Avenc del Club. Via del Pèndol

dimarts, 9 de gener del 2024

Avenc del Club. Via del Pèndol

Avui hem visitat un dels avencs més clàssics de Sant Llorenç de Munt, que ja va ser explorat a l'inici del segle passat. És un avenc interessant perquè, tot i que gairebé no hi ha formacions, té molts passos singulars, alguns estraordinàriament estrets, a més d'un pou principal que arriba als 50 metres de profunditat.

Tot i que la cavitat té una topografia força complexa, caracteritzada per una gran esquerda amb blocs encastats i mil racons per explorar, nosaltres ens hem limitat a baixar el pou principal, que arriba a gairbé 50 metres de profunditat, i l'anomenada Via del Pèndol, a on s'arriba per un passamans penjat sobre el pou principal.

Hem deixat de banda un segon pou, que està sota el pou principal i s'hi arriba a través d'un pas molt estret, un laminador en forma de quatre apte només per als espeleòlegs contorsionistes. Per aquest pou s'arriba a la màxima profunditat de l'avenc, a uns 90 metres.

Hem iniciat l'aproximació a la part alta de la Urbanització Cavall Bernat agafant el camí de la Canal de les Bruixes. Per aquest camí hem arribat en molt pocs minuts a l l'entrada de l'avenc, situada a una clariana del bosc.

Hem muntat el primer ancoratge a una alzina de bona mida per assegurar la maniobra d'instal·lació del primer ràpel sobre dos quimics. Aquest ràpel, d'uns 10 metres, ens ha deixat en una còmoda plataforma.

Des d'aquesta plataforma hem muntat el segon ràpel fins a una altra plataforma situada a la cota -40. Hem passat al costat del passamans però hem preferit visitar primer el pou principal. Després hem muntat el tercer ràpel fins al fons del pou, a la cota -48.

En aquest punt hi ha un petit caos o laberint, amb blocs i passadissos estrets. Un d'aquests passadissos porta a una saleta on hi ha una placa en record d'un espelòleg. En aquesta mateixa sala hi ha l'entrada del laminador, tan estreta que ni l'hem vist ... De totes maneres ja havíem decidit fer la Via del Pèndol i descartar el laminador i el pou final.

Hem remuntat el tercer ràpel fins a la plataforma anterior i després una part del segon ràpel fins arribar a l'inici del pèndol. La travessia està equipada amb un passamans que facilita molt el recorregut i ben aviat estàvem a la plataforma d'entrada al segon sector de la cavitat.

En aquest punt hi ha una gran colada en forma de llengua i un mur recobert de coliflors. Són gairebé les úniques formacions que hem vist a l'Avenc del Club. Hem fet algunes fotos abans d'iniciar l'exploració d'aquest sector de la cavitat.

Per una gatera sota uns blocs hem entrat a una estreta diaclasa per on es pot baixar fins al punt més baix d'aquest sector, a uns 50 metres de profunditat. Amb gran dificultat hem baixat els dos primers ressalts, d'una estretor angoixant, fins arribar a la capçalera del darrer ressalt, d'uns 5 metres, equipat amb un spit.

No hem baixat aquest ressalt i ens hem conformat amb veure el fons des de dalt abans d'iniciar el retorn. Hem tornat a l'inici del passamans i, després de travessar-lo, hem remuntat els trams de corda que ens quedaven fins a la sortida.

Ha estat una activitat interessant, amb varietat de passos i dificultats diverses, tot i que aquesta cavitat no és tan estètica com altres de la zona perquè que és de tipus tectònic: una esquerda amb grans blocs però sense les belles formacions que caracteritzen altres cavitats.

I aquí teniu el vídeo de l'Avenc del Club. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop.