Tot i que la neu ja comença a estar justa, avui hem fet un altre cim amb esquís a la Vall d'Aran. El Tuc de Horno és una ascensió relativament fàcil des de la boca nord del túnel de Viella. Hi ha un bon desnivell però l'ascensió es fa per pendents suaus durant bona part del recorregut. El cim és molt panoràmic encara que la proximitat de cims més alts limita una mica les vistes.
Hem deixat el cotxe a una explanada poc abans de l'entrada del túnel i hem començat a caminar per la pista. Avui el grup estava format per dues raquetistes i un esquiador, encara que la falta de neu a la part inicial del trajecte ens ha convertit a tots en caminadors; tots d'infanteria.
Aviat hem arribat a una cruïlla on hem deixat la pista per agafar un camí a la dreta amb forta pujada. Aquest camí forma part del GR211.1, una variant del camí circular de la Vall d'Aran.
Hem pujat seguint el GR fins a la cabana deth Pontet, un petit refugi de pastors. Hem tingut una sorpresa inesperada perquè la cabana estava habitada per un home que ha convertit aquest lloc en la seva llar permanent. Ens hem aturat a parlar una estona amb l'habitant solitari del Portet abans de seguir el nostre camí.
Hem pujat en direcció a un marcat llom, vestigi de la morrena d'un antic glaciar, i hem pujat per aquest llom seguint el GR fins que, al voltant dels 1.950 m, hem deixat definitivament aquest camí, que va al Port de Viella, per entrar a una vall lateral en direcció al Tuc de Horno.
Ja amb els esquís als peus, hem pujat per unes pales amb bona neu, passant sota uns grans cingles que baixen de la cresta est del Tuc de Montanèro. Més amunt, la vall s'ha obert i ja hem vist molt proper el cim del Tuc de Horno.
Tot i que el track que portàvem anava a buscar un coll a l'esquerra del cim per completar l'ascensió seguint la cresta, hem preferit atacar la cara est, que ens portava directament al cim. Hem pujat fins a un petit coll, ja molt a prop del cim, i he deixat els esquís per completar l'acensió a peu. Els darrers metres eren força drets i amb poca neu però en pocs minuts hem arribat al Tuc de Horno (2.396 m).
El dia era una mica gris però teníem bona visibilitat, de manera que hem pogut gaudir d'un bon panorama, amb grans vistes de tota la Vall d'Aran i el massís de la Maladeta. Hem fet la foto de cim i una panoràmica circular:
Hem baixat uns metres fins al collet on havia deixat els esquís, iniciant una magnífica esquiada amb bona neu però molt curta... aviat he tornat a carregar els esquís a l'esquena per completar el descens fins al punt de partida, seguint el mateix camí que a la pujada.
ENTRADES RELACIONADES:
Cap de
Marimanya, 2022 |
Tuc de la
Llança, 2016 |
Tuc de la Canal
de Rius, 2014 |
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
- Val d'Aran, esquí de montaña y raquetas - 75 itinerarios. Francisco Román. Editorial Desnivel.
- Rutas con esquís - Pirineo Catalán y Andorra. Tomo II (Val d'Aran), Carles Lluch, Editorial Prames
PARTICIPANTS:
Bego - Sonia - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada