Avui hem completat la nostra travessia pel Río Martín amb una caminada amb dues parts ben diferenciades. En la primera part hem seguit el GR262 al costat del Río Martin des de la població d'Ariño, on vam acabar ahir, fins al Puente del Batán, a la carretera que uneix Ariño amb Albalate del Arzobispo. La segona part ha estat un itinerari circular per la part més interessant de tot el Río Martín: Los Estrechos.
Després d'esmorzar a l'alberg d'Alcaine, que ha estat la nostra base d'operacions aquest dies, el taxi ens ha portat fins a Ariño, on hem començat la caminada. La primera part era poc interessant: el camí seguia paral·lel i a pocs metres de la carretera, pujant i baixant contínuament. Tot i que hem seguit íntegrament el traçat del GR, hem pensat que potser hauria estat millor seguir la carretera, planera i sense trànsit.
Aviat hem deixat la carretera, travessant-la per anar a buscar un pont que ens ha portat a l'altra banda del riu, pujant fins a un mirador i, poc després, fins al balneari d'Ariño. Hem seguit al costat del riu i d'un antic canal i poc després hem torant a pujar separant-nos del riu.
A la nostra esquerar es veia, il·luminat pel sol naixent, el monestir de Santa María de los Arcos, un gran edifici que domina tota la vall. Després hem deixat momentàniament el camí principal, el GR262, fent una petita variant per acostar-nos a unes tombes medievals excavades a la roca ben a prop del camí.
Hem seguit per una àmplia pista fins arribar al lloc anomenat Casas de los Bataneros, una petita urbanització, i poc després al Puente del Batán, on acaba la primera part d'aquest recorregut. El pont és digne de veure; és una sòlida construcció de pedra amb tres arcs, tot un monument arquitectònic.
Hem esmorzat al costat del pont i hem iniciat la segona part del nostre recorregut d'avui. Es tracta d'un recorregut circular per la zona de Los Estrechos, baixant per la riba esquerra del riu i retornant per l'altra banda. És un terreny accidentat i el camí puja i baixa passant per alguns passos equipats, amb grans vistes i amb l'atractiu afegit de diversos assentaments prehistòrics amb pintures rupestres.
Hem començat el recorregut per un petit camí, ben traçat i senyalitzat. Aviat el camí s'allunya una mica del riu per entrar en un barranc secundari anomenat Rincón de los Chaparros. En aquest punt hem trobat les primeres pintures, en unes baumes protegides amb reixes de ferro. Estan una mica desdibuixades a causa del pas del temps però encara es veuen clarament algunes figures humanes i d'animals. Després encara hem trobat més pintures a diversos punts del recorregut, sempre tancades per reixes.
El camí baixa fins al riu i el travessa dues vegades per unes petites passarel·les metàl·liques i després s'enfila fins a un mirador, amb alguns passos equipats i fins i tot una escala metàl·lica. Després hem baixat a buscar una altra passarel·la des d'on hem iniciat el retorn per l'altra banda del riu.
Hem començat amb una forta pujada per evitar un esperó rocós, on hem trobat també passos equipats i dues escales de fusta. Després hem seguit al costat d'un canal que no hem deixat fins arribar gairebé al final del recorregut, on hem baixat per travessar per darrera vegada el riu, pujant després a enllaçar amb el camí d'anada per on aviat hem arribat al Puente del Batán.
En el mateix pont ens ha recollit el taxi d'en Rufino, i ens ha retornat a Alcaina, amb una aturada a Oliete per fer un aperitiu.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada de senderisme pel Río Martín. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Beseit -
Caro, 2016 |
Fontferrera -
Beseit, 2016 |
Caro -
Fontferrera, 2016 |
PARTICIPANTS:
Albert - Joan G. - Joan Y. - Lidia - Rosa - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada