Després de dormir força bé en el refugi de Fontferrera, el nou dia ha arribat plujós. Quan ha sonat el despertador, encara negra nit, provia intensament. Les previsions no eren exactament aquestes, de manera que hi ha hagut uns minuts de desconcert. Sort que la moral de la tropa era molt alta i en pocs minuts ja estàvem tots esmorzant amb la confiança que aviat sortiria el sol. Era una confiança injustificada perquè no ha deixat de ploure en tot el dia. Després d'esmorzar hem sortit sota la pluja, protegits per les capelines. L'etapa d'avui era la més compromesa d'aquesta travessia perquè calia recórrer uns engorjats, les Gúbies del Parrissal, amb trams sense camí i amb la possibilitat de trobar algun sector inundat. Teníem un parell d'alternatives per tal d'evitar la natació en aigües braves; encara recordàvem vivament l'aventura, ara fa dos anys, de travessar el riu Alcanadre amb una crescuda important i no volíem tornar a repetir-ho. Hem iniciat la caminada baixant a la pista principal per on vam arribar ahir al vespre. Poc després hem deixat la pista principal i, per una pista una mica més estreta, hem arribat al Xalet del Rei, un refugi forestal que rep aquest nom perquè aquí es va allotjar el rei Alfons XIII en alguna ocasió. Justament en un petit edifici annex, la caseta dels guardes, vam passar una nit fa molts anys durant una travessia en bicicleta de muntanya per aquestes terres. Hem seguit endavant i hem arribat al Pont de la Guimerana, lloc on hem hagut de prendre la primera decisió important. A partir d'aquí calia optar entre seguir per la llera del riu o agafar una llarga variant que, evitant el riu, va a parar a la sortida dels Estrets del Parrissal. Tot i la pluja persistent, el riu no anava crescut i finalment ens hem decidit per l'itinerari original seguint el riu. Amb trams de camí i trams d'equilibris per les relliscoses pedres del riu, hem anat baixant sense més problemes que alguna remullada fins al punt clau, on el congost es fa més estret i ja no es pot passar sense mullar-se de ple. Aquí comença la segona variant, el Pas del Romeret, un camí que deixa la llera del riu i puja per evitar els trams inundats. El camí és una petita via ferrada, o més aviat camí equipat, amb un parell de trams d'esglaons metàl·lics i alguna cadena. No té massa dificultat encara que avui, amb tota la instal·lació mullada, calia anar amb compte. Hem superat el pas i el camí ens ha retornat a la llera del riu. A partir d'aquí el camí ja és molt més fàcil i està equipat en alguns trams amb passeres de fusta i petits ponts penjats per evitar trams inundats. És un camí molt popular, freqüentat sovint pels turistes i conegut com els Estrets del Parrissal. El camí acaba en una petita carretera, més aviat una pista asfaltada, que porta directament al poble de Beseit. Abans de recórrer els 9 km finals per la pista, però, hem fet una petita visita a la cova de la Dona, una cavitat força gran però de molt poc recorregut. Finalment, encara sota la pluja, hem arribat a Beseit i ens hem allotjat a l'Antigua Posada Roda, una vella fonda de poble molt acollidora. Com que era aviat hem anat a menjar unes patatas bravas al bar de la plaça i hem acabat la jornada amb un bon sopar a la Posada. El plat estrella són els garbanzos a la cazuela, un plat senzill però que ens ha deixat ben satisfets.
ENTRADES RELACIONADES:
ENTRADES RELACIONADES:
 Fenales - Rodellar, 2014 |  Gorja dels Estrets, 2005 |  BTT: Xalet del Rei, 1994 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada