Després de la mullena d'ahir, avui s'esperava un bon dia, si més no a partir de mig matí; l'etapa era llarga i no volíem repetir l'experiència de caminar tot el dia sota la pluja. Els encarregats de la Posada Roda han tingut l'amabilitat de deixar-nos l'esmorzar preparat perquè poguéssim sortir de matinada. Era ben fosc encara quan a la llum dels frontals hem travessat el poble pujant pels carrers costeruts fins a la part alta, al costat de l'escola, on comença una petita carretera, més endavant convertida en pista, que va a buscar la vall del riu Ulldemó. La pista acaba en una esplanada amb una bifurcació de camins. La idea original era seguir el camí pel curs del riu que travessa els Estrets del Regatxol però hi ha una variant que va per la muntanya, més sec. Hem tingut alguns dubtes després de tanta pluja i de la mullena d'ahir però finalment ens hem decidit per l'itinerari original, més embolicat però també més interessant, i tirem riu amunt. Cal seguir la llera del riu i, en alguns trams, buscar els passos entre les pedres del riu per evitar mullar-se els peus. Hi ha alguns passos complicats i el camí es perd en algun moment però hem arribat sense dificultats a l'inici d'un corriol que deixa el riu i s'enfila muntanya amunt; són uns 400 metres de desnivell pel corriol, ben traçat, que puja per un bosc d'alzines. Hem arribat a l'altiplà de la Mola de Catí i hem agafat una àmplia pista. Ens hem aturat a esmorzar al costat de l'Avenc del Mamelot, situat a pocs metres del camí. Hem explorat l'entrada i hem seguit endavant. Una branca de la pista ens ha portat a la cresta de la Mola de Catí. Abans, hem passat al costat d'un altre avenc, el de Salany. Novament ens hem desviat uns metres del camí per veure l'entrada de l'avenc, un pou d'aspecte tenebrós. Des de la carena ja es veu el Mont Caro, bastant proper, i part de l'itinerari del primer dia d'aquesta travessia, per la Moleta Rodona. Poc abans d'arribar al refugi de Cova Cambra, hem trobar la cova del mateix nom. La Cova Cambra té un bon recorregut i moltes estalactites i estalagmites d'un color negrós. L'hem recorregut una bona estona recorrent els seus racons i després ens hem acostat al refugi. Aquest refugi lliure és propietat de la UEC i ha estat rehabilitat recentment, a partir d'un antic refugi forestal. Hem seguit per la pista i més endavant hem agafat un altre camí que baixa per la font del Mascar fins enllaçar amb el GR7. Encara ens quedava una petita remuntada per superar un petit llom i arribar al Refugi del Mont Caro (l'antic) i després als nostres cotxes, al costat del refugi nou, on hem donat per acabada la nostra travessia de tres dies pel Massís dels Ports.
I aquí teniu el vídeo resum d'aquesta travessia de tres dies pel Massís dels Ports. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
I aquí teniu el vídeo resum d'aquesta travessia de tres dies pel Massís dels Ports. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Paüls - Les Clotes, 2015 |  Grau del Carras- clet, 2014 |  BTT: Beseit - Xerta, 2006 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada