dissabte, 24 de gener de 2015

Serra de Cardó: camí de les 11 ermites

Serra de Cardó
Avui hem visitat per primera vegada la Serra de Cardó, una de les serres menors de les terres tarragonines, a la comarca del Baix Ebre, a on mai havíem vingut. L'excusa per venir a aquests indrets, fins ara ignorats per nosaltres, ha estat la publicació en el número 257 de la revista Vértex d'un reportatge sobre la recuperació dels antics camins d'aquesta zona. L'itinerari gira al voltant del monestir-balneari de Cardó (avui gairebé enrunat) visitant onze de les catorze ermites que hi ha per aquesta zona, també totes en estat ruïnós. El dia era molt ventós però l'excursió no plantejava cap dificultat especial. Des del punt de partida al balneari de Cardó hem començat la ruta visitant l'ermita del Carme, situada sobre un espadat, el Salt dels Frares. Hem tornat a la carretera i hem agafat el Camí dels Frares, empedrat, que ens ha portat en pocs minuts a l'emita de la Trinitat. Més amunt hem passat per l'ermita de l'Àngel Custodi, des d'on hem iniciat una lleugera pujada fins al Portell de Cosp on hem deixat el camí ample per agafar un caminet entre el bosc, que puja fins a l'indret més singular de l'excursió: la cova Lluminosa, on el camí s'enfila per unes escales de pedra seca per passar per un gran forat de la roca. Poc després ens hem desviat del camí per acostar-nos a la Roca Foradada; com indica el seu nom, es tracta d'una gran roca travessada per un gran forat. Hem tornat al camí principal i hem seguit fins a la font i l'ermita de Sant Roc. Hem anat a parar a una pista però allà mateix hem agafat un altre camí que ens ha portat fins a l'ermita més pintoresca de la zona, la de la Columna, que el mapa de l'ICC anomena de Sant Simeó. Es tracta d'una petita construcció penjada sobre una roca que s'aixeca sobre la vall amb un parell de terrasses panoràmiques. Després, per un caminet poc marcat, hem pujat fins a l'ermita de Sant Onofre, també panoràmica però més enrunada. El següent punt d'nterès ha estat la font de l'Argelagar, enclotada entre dues parets de pedra seca i, com la majoria de les fonts que hem vist, gairebé seca i força malmesa. Hem pujat al Coll del Murtero i, ja de baixada, hem arribat a l'ermita de Santa Anna (segons el mapa de l'ICC, Sant Nofre). Hem dinat al costat de l'ermita aprofitant que feia sol i el vent ja no bufava tan fort i hem completat l'excursió baixant fins al punt de partida, al costat del balneari.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Graus del
Montsant, 2014
Avencs de la
Febró, 2014
VF de la Serra
de Mestral, 2001

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No es por ser tiquismiquis, pero ¿dónde coj...diantres se encuentra la Serra de Cardó?
Si en el post no la sitúas en ningún momento, los fieles del blog necesitamos recurrir a San Google, o Santa Wikipedia (que sin tener ermitas) nos sacan del apuro.
Y una vez fuera del blog, volver a él puede dar pereza.
(Técnica de retención de visitas al blog)
De nada.

J. Rafel Alsina ha dit...

Quizá tengas razón pero si pulsas el enlace del track te sale un magnífico mapa (foto aérea). Si pulsas el icono de pantalla completa ya verás a la izquierda una línea tortuosa de cierta anchura con un rótulo que dice "riu Ebre". También se ve a la izquierda, cerca de esa curva azul un pueblo rotulado como Benifallet y más abajo otro con el rótulo Xerta. Si le das al botón que pone "mapa" pasamos de la visión de satélite a la de mapa topográfico, donde aparecen más detalles. Si además abres el desplegable que pone "otros mapas" y eliges "topogràfic ICC" o "topo-ráster IGN" tendrás un mapa con escala variable y podrás ubicar la Serra de Cardó en el Mundo Mundial.

Anònim ha dit...

Demasiado farragoso para los de letras. Y ten en cuenta que mucha gente no está interesada (en ese momento o nunca) en los tracks y no tiene por qué pinchar en ese enlace.
Las buenas prácticas periodísticas y de comunicación aconsejan que figure en el texto.
Si lo vieses escrito en La Vanguardia, también te preguntarías ¿dónd coj...?

J. Rafel Alsina ha dit...

Bien, quizá tengas razón. Espero que con tantas explicaciones los usuarios del blog sabrán encontrarlo. En próximas ocasiones intentaré detallar más la situación.