Una nova etapa del GR7 entre la població de La Coma i l'Hostal Nou del Pla, a la carretera del Coll de Jou. Hem arribat a primera hora a La Coma i, com és tradicional, hem començat la jornada esmorzant el cafè amb llei i el croissant en el mateix restaurant on vam dinar al final de la darrera etapa: Cal Nin. El dia era fred i, tot i que la previsió del temps era relativament bona, el cel estava enteranyinat i a estones ben cobert. Feia fred però no més del normal en el mes de gener quan estem a punt d'entrar a la Setmana dels Barbuts que, com sabeu, té la fama de ser la més freda de l'any.
Hem iniciat el camí baixant a buscar el GR, que passa per la part baixa del poble. Hem agafat un caminet entre el bosc passant per un pont a l'altra banda del Cardener; al cap de poc hem travessat la carretera i hem agafat el camí asfaltat de la Font de la Puda. Hem passat per aquesta font, sulfurosa i amb fama de medicinal, i hem tornat a travessar el Cardener, seguint amb lleugera baixada fins al càmping. Des d'aquí hem pujat a la carretera seguint-la uns metres fins trobar un corriol que ens ha portat a travessar el Pont de Vall-llonga, un curiós pont que va ser traslladat aquí pedra a pedra quan el seu emplaçament original havia de quedar cobert per les aigües de l'embassament de La Llosa del Cavall.
Hem entrat a Sant Llorenç de Morunys, on el nostre GR es troba amb el GR1 que vam completar durant les dues temporades anteriors. Hem seguit un curt tram de carretera, comú amb el GR1, fins deixar-la per anar a l'ermita de Sant Serni, des d'on surt l'històric camí del Santuari de Lord. Pel bosc i amb algun tram nevat hem arribat al Coll de la Creu de Canalda, una porta natural que ens dóna pas a la zona del Santuari del Lord i el Clot de Vilamala. Hem esmorzat al costat del coll amb una gran vista de la Vall de Lord i hem seguit el nostre camí. El GR, que en aquest sector ressegueix l'antic Camí Ral de Solsona, ens ha portat fins a la Corba de Fenarals, un lloc molt conegut per nosaltres perquè és el punt de partida de diverses excursions per la zona, especialment pel Clot de Vilamala.
Després de seguir un curt tram de carretera l'hem deixat, agafant un camí a l'esquerra. Aquest camí, que segueix a certa distància tot el traçat de la carretera, arriba fins a l'Hostal del Vent, un altre punt molt singular que vam conèixer fa molts anys i on l'any 2001 vam participar en un programa de televisió que s'anomenava de vacances. En aquell episodi del programa televisiu, dedicat a popularitzar les excursions per les muntanyes de Catalunya, apareixia, amb nosaltres, l'últim habitant d'aquesta masia, avui enrunada. Era un herbolari que vivia de les herbes que recollia. A l'apartat entrades relacionades d'aquesta entrada del blog trobareu un enllaç que us permetrà veure aquell programa de televisió.
El camí passa a l'altra banda de la carretera i segueix carenant, sempre seguint a certa distància el traçat de la carretera. Hi havia trams ben nevats però en poc temps hem arribat a un punt des d'on ja es veia a baix l'Hostal Nou del Pla. Una dreta baixada ens ha portat fins a l'Hostal, punt final del nostre recorregut, on ens esperava l'autocar.
Avui el final de festa l'hem fet en el restaurant Can Mascaró, situat 11 km més avall, gairebé a l'entrada de Solsona. Ens han servit un magnífic menú en el que el plat estrella era el Bacallà gratinat a la mel.
Hem iniciat el camí baixant a buscar el GR, que passa per la part baixa del poble. Hem agafat un caminet entre el bosc passant per un pont a l'altra banda del Cardener; al cap de poc hem travessat la carretera i hem agafat el camí asfaltat de la Font de la Puda. Hem passat per aquesta font, sulfurosa i amb fama de medicinal, i hem tornat a travessar el Cardener, seguint amb lleugera baixada fins al càmping. Des d'aquí hem pujat a la carretera seguint-la uns metres fins trobar un corriol que ens ha portat a travessar el Pont de Vall-llonga, un curiós pont que va ser traslladat aquí pedra a pedra quan el seu emplaçament original havia de quedar cobert per les aigües de l'embassament de La Llosa del Cavall.
Hem entrat a Sant Llorenç de Morunys, on el nostre GR es troba amb el GR1 que vam completar durant les dues temporades anteriors. Hem seguit un curt tram de carretera, comú amb el GR1, fins deixar-la per anar a l'ermita de Sant Serni, des d'on surt l'històric camí del Santuari de Lord. Pel bosc i amb algun tram nevat hem arribat al Coll de la Creu de Canalda, una porta natural que ens dóna pas a la zona del Santuari del Lord i el Clot de Vilamala. Hem esmorzat al costat del coll amb una gran vista de la Vall de Lord i hem seguit el nostre camí. El GR, que en aquest sector ressegueix l'antic Camí Ral de Solsona, ens ha portat fins a la Corba de Fenarals, un lloc molt conegut per nosaltres perquè és el punt de partida de diverses excursions per la zona, especialment pel Clot de Vilamala.
Després de seguir un curt tram de carretera l'hem deixat, agafant un camí a l'esquerra. Aquest camí, que segueix a certa distància tot el traçat de la carretera, arriba fins a l'Hostal del Vent, un altre punt molt singular que vam conèixer fa molts anys i on l'any 2001 vam participar en un programa de televisió que s'anomenava de vacances. En aquell episodi del programa televisiu, dedicat a popularitzar les excursions per les muntanyes de Catalunya, apareixia, amb nosaltres, l'últim habitant d'aquesta masia, avui enrunada. Era un herbolari que vivia de les herbes que recollia. A l'apartat entrades relacionades d'aquesta entrada del blog trobareu un enllaç que us permetrà veure aquell programa de televisió.
El camí passa a l'altra banda de la carretera i segueix carenant, sempre seguint a certa distància el traçat de la carretera. Hi havia trams ben nevats però en poc temps hem arribat a un punt des d'on ja es veia a baix l'Hostal Nou del Pla. Una dreta baixada ens ha portat fins a l'Hostal, punt final del nostre recorregut, on ens esperava l'autocar.
Avui el final de festa l'hem fet en el restaurant Can Mascaró, situat 11 km més avall, gairebé a l'entrada de Solsona. Ens han servit un magnífic menú en el que el plat estrella era el Bacallà gratinat a la mel.
ENTRADES RELACIONADES:
 GR1: Sant Llorenç, 2016 |  Vall de Lord, 2012 |  TV3 - De vacances, 2001 |
ASSISTENTS:
Àngela, Paco G., Jose, Cristina, Ramon, Montse, Jorge, Carles, Cati, Joan G., Isabel, Marta, Casilda, Paco M., Begonya, Miquel B., Mònica, Manel, Mercè, Teresa, Merche, Magda, J. Rafel
DESNIVELL: +700 m, - 600 m
Àngela, Paco G., Jose, Cristina, Ramon, Montse, Jorge, Carles, Cati, Joan G., Isabel, Marta, Casilda, Paco M., Begonya, Miquel B., Mònica, Manel, Mercè, Teresa, Merche, Magda, J. Rafel
RECORREGUT: 19'2 km
HORARI: 6 h
BIBLIOGRAFIA:
- GR7 Catalunya (Cossetània-Alpina)
- GR7-GR171-GR172-GR174 (FEEC)
2 comentaris:
Molt bon document el reportatge de TV3!
Efectivament, un document històric. Avui l'herbolari de l'Hostal del vent ja no hi és i la masia està enrunada... Només queda el record i aquest document.
Publica un comentari a l'entrada