Hem iniciat una llarga travessia de tres dies pel Massís dels Ports, una ruta circular amb origen i final a la població de Paüls. És ja una tradició de cada any aprofitar els dies entre Cap d'Any i Reis per fer una sortida de diversos dies per alguna zona de mitja muntanya. Aquest any hem plantejat una sortida de tres dies per aquest massís, amb grans posibilitats excursionistes. Hem tingut molta sort amb el temps perquè un potent anticicló ens ha garantit el bon temps, encara que el vent ens ha complicat força les coses en algunes parts del rercorregut. Avui hem fet la primera etapa, la més llarga i difícil de les tres, amb gairebé 2.000 metres de desnivell. Pot dir-se sense exagerar que avui hem caminat de sol a sol, ja que hem sortit de Paüls amb frontals a les 7 del matí quan encara era fosc i hem arribat al refugi de les Clotes a les 7 del vespre, també amb frontals quan ja era negra nit.
Ahir al vespre vam arribar a Paüls i ens vam allotjar a l'alberg del poble. Encara de nit hem sortit caminant a la llum dels frontals. El camí comença pujant pels carrers costeruts del poble fins a la part alta on, al costat del cementiri, comença el nostre camí. El primer tram del recorregut ens ha portat al cim del Tossal d'Engrillo (1.073 m); amb les primeres llums d'un dia tan clar el panorama era extraordinari. Ens ha sorprès observar, des d'aquest mirador de les Terres de l'Ebre, el Pirineu tot nevat al fons de tot. Hem fet una panoràmica circular:
De baixada ens hem aturat a esmorzar al costat d'una magnífica font abans de baixar al Coll de la Gilaberta. Poc més enllà hem deixat el camí per pujar directament al segon cim de la jornada, la Punta de l'Aigua (1.096 m), també magnífic mirador amb una gran vista de les Roques de Benet; aquí el vent ja bufava molt fort. Més endavant hem pujat un cim secundari, el Joan Gran (1.078 m), on hem fet una nova panoràmica circular:
Poc més enllà hem pujat el quart i darrer cim de la jornada, la Moleta de les Canals (1.076 m), també molt panoràmic. El vent era cada vegada més fort però hem pogut fer una nova panoràmica circular:
Hem seguit el nostre camí, ja sense fer més cims però passant per diversos collets: coll de les Canals, coll del Bassot, coll Blanc, coll de Pujol, coll de l'Enrejolada i coll d'Alfara. A partir d'aquí comença un sector molt característic, les crestes del Marraco, que es caracteritza perquè sempre hi fa vent. Avui el vent era fortíssim; de fet ens ha costat molt travessar el coll d'Alfara perquè el vent gairebé ens feia caure. Tot el tram del Marraco ha estat complicat a causa del vent però finalment hem entrat en una zona més arrecerada i finalment, ja de nit, hem arribat al refugi de les Clotes. Es tracta d'un refugi lliure, propietat de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya). No és gaire comfortable però després de caminar dotze hores ens ha semblat perfecte.
ENTRADES RELACIONADES:
Ahir al vespre vam arribar a Paüls i ens vam allotjar a l'alberg del poble. Encara de nit hem sortit caminant a la llum dels frontals. El camí comença pujant pels carrers costeruts del poble fins a la part alta on, al costat del cementiri, comença el nostre camí. El primer tram del recorregut ens ha portat al cim del Tossal d'Engrillo (1.073 m); amb les primeres llums d'un dia tan clar el panorama era extraordinari. Ens ha sorprès observar, des d'aquest mirador de les Terres de l'Ebre, el Pirineu tot nevat al fons de tot. Hem fet una panoràmica circular:
De baixada ens hem aturat a esmorzar al costat d'una magnífica font abans de baixar al Coll de la Gilaberta. Poc més enllà hem deixat el camí per pujar directament al segon cim de la jornada, la Punta de l'Aigua (1.096 m), també magnífic mirador amb una gran vista de les Roques de Benet; aquí el vent ja bufava molt fort. Més endavant hem pujat un cim secundari, el Joan Gran (1.078 m), on hem fet una nova panoràmica circular:
Poc més enllà hem pujat el quart i darrer cim de la jornada, la Moleta de les Canals (1.076 m), també molt panoràmic. El vent era cada vegada més fort però hem pogut fer una nova panoràmica circular:
Hem seguit el nostre camí, ja sense fer més cims però passant per diversos collets: coll de les Canals, coll del Bassot, coll Blanc, coll de Pujol, coll de l'Enrejolada i coll d'Alfara. A partir d'aquí comença un sector molt característic, les crestes del Marraco, que es caracteritza perquè sempre hi fa vent. Avui el vent era fortíssim; de fet ens ha costat molt travessar el coll d'Alfara perquè el vent gairebé ens feia caure. Tot el tram del Marraco ha estat complicat a causa del vent però finalment hem entrat en una zona més arrecerada i finalment, ja de nit, hem arribat al refugi de les Clotes. Es tracta d'un refugi lliure, propietat de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya). No és gaire comfortable però després de caminar dotze hores ens ha semblat perfecte.
ENTRADES RELACIONADES:
 Sierra de Guara, gener 2014 |  Barranc de la Caramella, 2011 |  BTT: Besseit- Xerta 2006 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada