Avui hem iniciat una nova temporada del GR, reprenent el GR7 des del punt on vam acabar la temporada anterior, a l'Hostal del Ganxo, al costat de Jorba. La d'avui ha estat una etapa de transició: fàcil, amb poc desnivell i gairebé tota per pista i carretera. No hi havia cap punt d'interès remarcable en tot el recorregut, per camps i petits boscos, però hem pogut gaudir d'una plàcida caminada per terres de l'Anoia.
Hem arribat en autocar al punt on vam acabar la temporada anterior, un tram de l'antiga carretera N-II avui gairebé deserta. Hem agafat un camí pel bosc que ben aviat ha desembocat en una pista molt ampla, al costat de l'ermita de Sant Julià de les Alzinetes. Per aquesta pista hem arribat al poble de Clariana, que hem voltat per fora. Hem sortit per la carretera, tallant alguna corba i després per diverses pistes fins que, al costat de la masia de Cal Mingo, hem agafat una pista asfaltada, una petita carretera que no hem deixat fins al final de l'etapa. Ha estat un llarg recorregut per l'asfalt, afortunadament sense gaire trànsit de cotxes, però certament poc motivador.
Hem arribar a Bellprat però no hem acabat aquí l'etapa sinó que l'hem allargat una mica, ja que en cas contrari seria massa curta, baixant per la pista asfaltada fins a la cruïlla amb la carretera B-220 on ens esperava l'autocar.
Com sempre amb aquesta colla, hem acabat la jornada entaulats en una fonda. Aquesta vegada hem anat al restaurant l'Eucària, situat en una antiga casa de "indianos" als afores de Sant Martí de Tous, on ens han servit un magnífic dinar.
Hem arribat en autocar al punt on vam acabar la temporada anterior, un tram de l'antiga carretera N-II avui gairebé deserta. Hem agafat un camí pel bosc que ben aviat ha desembocat en una pista molt ampla, al costat de l'ermita de Sant Julià de les Alzinetes. Per aquesta pista hem arribat al poble de Clariana, que hem voltat per fora. Hem sortit per la carretera, tallant alguna corba i després per diverses pistes fins que, al costat de la masia de Cal Mingo, hem agafat una pista asfaltada, una petita carretera que no hem deixat fins al final de l'etapa. Ha estat un llarg recorregut per l'asfalt, afortunadament sense gaire trànsit de cotxes, però certament poc motivador.
Hem arribar a Bellprat però no hem acabat aquí l'etapa sinó que l'hem allargat una mica, ja que en cas contrari seria massa curta, baixant per la pista asfaltada fins a la cruïlla amb la carretera B-220 on ens esperava l'autocar.
Com sempre amb aquesta colla, hem acabat la jornada entaulats en una fonda. Aquesta vegada hem anat al restaurant l'Eucària, situat en una antiga casa de "indianos" als afores de Sant Martí de Tous, on ens han servit un magnífic dinar.
ENTRADES RELACIONADES:
 GR7: Fórnols, 2017 |  GR7: La Seu d'Urgell, 2017 |  GR7: Aixirivall, 2017 |
ASSISTENTS:
Ana G., Àngela, Paco G., Jose, Cristina, Miquel M., Mònica, Joan G., Miquel M., Montse, Jorge, Núria T., Marta, Guille, Casilda, Luis C., Ana C., Manel, Trinidad, Carme, Carles, Cati, Ramon, Begoña, Paco M., Mercè, Agnès, Magda, J. Rafel
DESNIVELL: +520 m, - 300 m
Ana G., Àngela, Paco G., Jose, Cristina, Miquel M., Mònica, Joan G., Miquel M., Montse, Jorge, Núria T., Marta, Guille, Casilda, Luis C., Ana C., Manel, Trinidad, Carme, Carles, Cati, Ramon, Begoña, Paco M., Mercè, Agnès, Magda, J. Rafel
RECORREGUT: 19'5 km
HORARI: 5 h 30
BIBLIOGRAFIA:
- GR7 Catalunya (Cossetània-Alpina)
- GR7-GR171-GR172-GR174 (FEEC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada