Una sortida divertida i sense complicacions per la Serra de la Mussara, amb dos centres d'interès: l'avenc de la Febró i la via ferrada de la Trona. Hem arribat en cotxe al refugi de la Mussara, situat en un indret panoràmic de cara al mar; ens ha sorprès que estava ple de gent. Hem esmorzat mentre a fora bufava un fort vent, mot fred. Hem sortit seguint un tram del GR7 fins arribar, en pocs minuts, a l'antic poble de la Mussara, on hi ha una església mig enderrocada que només s'aguanta dreta perquè està apuntalada. Hem deixat el camí per acostar-nos a un mirador des d'on hem pogut contemplar el Camp de Tarragona i, mes lluny, el Delta de l'Ebre. Tot i que no era cap cim mínimament rellevant, hem fet una panoràmica circular:
Hem retornat al camí i hem seguit endavant travessant la carretera i agafant una pista, després un caminet, en direcció al primer punt singular de la jornada, l'Avenc de la Febró. Es tracta d'una gran esquerda que s'obre arran de terra, d'una fondària considerable. El camí recorre l'esquerda per fora fins que a l'altre extrem un corriol ens permet baixar sense dificultat al fons de l'esquerda. L'indret és impressionant: és com un congost d'altes parets però sense riu. Hem iniciat el recorregut pel fons de l'esquerda sense cap dificultat fins arribar, a la meitat del recorregut, a l'entrada d'una cova. Equipats amb el frontal i el casc hem entrat a la primera sala, de bona mida i amb un caos de blocs que mostra l'origen tectònic d'aquesta cavitat. Al fons de la sala, sobre els blocs, comença una galeria estreta. Hi havia marques de pintura i un cordill que marcava l'itinerari i ens assegurava la retirada si el recorregut es tornava laberíntic. Hem entrat a la galeria i l'hem anat recorrent superant alguns passos estrets però ni de bon tros tan angoixants con el pas del tap de xampany que vam superar a l'Avenc Emili Sabaté. Hem arribat a una petita sala superior amb una banyera natural, des d'on es podia baixar novament a la sala principal tancant el cercle d'aquest singular recorregut subterrani. Hem sortit de la cova seguint el nostre recorregut per l'esquerda fins que un amuntegament de grans blocs ens ha tancat el pas. En aquest punt hi ha la sortida de l'Avenc (tembé es pot tornar enrere fins al punt per on havíem entrat). Es tracta d'una curta ferrada que supera un pany de paret d'uns 10 metres amb equipament metàl·lic i aprofitant algunes preses naturals. Superat el pas hem seguit el camí en direcció al segon punt singular. Un curt recorregut per pistes i camins ens ha portat fins a l'inici de la via ferrada de La Trona. És una via curta però intensa, amb certa dificultat però molt ben equipada. Comença amb un curt pany de paret lleugerament desplomat. Després iniciem un llarg flanquejament amb passos equipats i preses naturals que ens ha fet gaudir molt. Hem arribat a un replà i, després de baixar un parell de passos, a la instal·lació d'un ràpel d'uns vuit metres. Després un curt pont nepalès i el darrer pany de paret fins al final de la ferrada, a la bauma anomenada Hospital del Carlins. Ha estat una magnífica via, amb bon equipament, preses naturals, ràpel i pont nepalès. L'únic punt feble és que s'acaba massa aviat.
Hem dinat a la bauma i hem fet volar el dron per prendre unes imatges aèries d'quests cingles abans d'iniciar el retorn. Hem retornat al refugi, que teníem molt a prop, encara que ens hem embolicat una mica per seguir un track de pare desconegut que havia despenjat en Joan de la secció de novatades del wikiloc. Finalment hem arribat al refugi per recuperar el cotxe i iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB amb la col·laboració, en les tomes aèries, de la productora Abueling Films i ha estat cedida per a tots els seguidors del blog:
Hem retornat al camí i hem seguit endavant travessant la carretera i agafant una pista, després un caminet, en direcció al primer punt singular de la jornada, l'Avenc de la Febró. Es tracta d'una gran esquerda que s'obre arran de terra, d'una fondària considerable. El camí recorre l'esquerda per fora fins que a l'altre extrem un corriol ens permet baixar sense dificultat al fons de l'esquerda. L'indret és impressionant: és com un congost d'altes parets però sense riu. Hem iniciat el recorregut pel fons de l'esquerda sense cap dificultat fins arribar, a la meitat del recorregut, a l'entrada d'una cova. Equipats amb el frontal i el casc hem entrat a la primera sala, de bona mida i amb un caos de blocs que mostra l'origen tectònic d'aquesta cavitat. Al fons de la sala, sobre els blocs, comença una galeria estreta. Hi havia marques de pintura i un cordill que marcava l'itinerari i ens assegurava la retirada si el recorregut es tornava laberíntic. Hem entrat a la galeria i l'hem anat recorrent superant alguns passos estrets però ni de bon tros tan angoixants con el pas del tap de xampany que vam superar a l'Avenc Emili Sabaté. Hem arribat a una petita sala superior amb una banyera natural, des d'on es podia baixar novament a la sala principal tancant el cercle d'aquest singular recorregut subterrani. Hem sortit de la cova seguint el nostre recorregut per l'esquerda fins que un amuntegament de grans blocs ens ha tancat el pas. En aquest punt hi ha la sortida de l'Avenc (tembé es pot tornar enrere fins al punt per on havíem entrat). Es tracta d'una curta ferrada que supera un pany de paret d'uns 10 metres amb equipament metàl·lic i aprofitant algunes preses naturals. Superat el pas hem seguit el camí en direcció al segon punt singular. Un curt recorregut per pistes i camins ens ha portat fins a l'inici de la via ferrada de La Trona. És una via curta però intensa, amb certa dificultat però molt ben equipada. Comença amb un curt pany de paret lleugerament desplomat. Després iniciem un llarg flanquejament amb passos equipats i preses naturals que ens ha fet gaudir molt. Hem arribat a un replà i, després de baixar un parell de passos, a la instal·lació d'un ràpel d'uns vuit metres. Després un curt pont nepalès i el darrer pany de paret fins al final de la ferrada, a la bauma anomenada Hospital del Carlins. Ha estat una magnífica via, amb bon equipament, preses naturals, ràpel i pont nepalès. L'únic punt feble és que s'acaba massa aviat.
Hem dinat a la bauma i hem fet volar el dron per prendre unes imatges aèries d'quests cingles abans d'iniciar el retorn. Hem retornat al refugi, que teníem molt a prop, encara que ens hem embolicat una mica per seguir un track de pare desconegut que havia despenjat en Joan de la secció de novatades del wikiloc. Finalment hem arribat al refugi per recuperar el cotxe i iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB amb la col·laboració, en les tomes aèries, de la productora Abueling Films i ha estat cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Avenc Emili Sabaté, 2016 |  Avenc de la Febró, 2014 |  Ferrada de Mestral, 2001 |
ASSISTENTS: Joan G. - Merche - J. Rafel
DESNIVELL: 1.115 mRECORREGUT: 7 km.
HORARI: 6 h
HORARI: 6 h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada