dimarts, 16 de desembre del 2025

Barranc de Sant Ramon i Salt de Fumanya

Barranc de Sant Ramon i Salt de Fumanya
Doble jornada barranquista en el Berguedà amb dues activitats molt diferents entre elles. Primer hem fet el descens del Barranc del Coll de Sant Ramon, fàcil i obert, que es pot classificar a la categoria dels barrancs per a col·leccionistes. Després, hem enllaçat amb la part final d'un altre barranc, molt més esportiu: el Torrent de Fumanya, que té un espectacular salt final de 55 metres.
Avui el dia era gris i ennuvolat però les previsions deien que no plouria i per això, després d'uns dubtes inicials, hem decidit seguir endavant amb l'activitat prevista. Tot i així, ha plogut els dies anteriors i tot està ben remullat.
Abans de començar l'activitat hem fet una maniobra de cotxes deixant un vehicle a La Rodonella i pujant amb l'altre vehicle per la carretera de Fígols i després per una pista, fins a prop de la capçalera del barranc. Abans d'arribar-hi, la pista travessa el torrent de Fumanya, més amunt del punt on hi havíem d'entrar. Ens ha sorprès veure que aquest torrent, normalment sec, portava un cabal relativament important i hem pensat que, com a mínim, ens mullaríem els peus.
Hem deixat el cotxe en un petit replà al costat de la pista i hem iniciat l'aproximació al Barranc del Coll de Sant Ramon. En pocs minuts hem arribat a l'entrada del barranc i hem iniciat el descens, que en aquesta primera part es fa caminant. Tot estava enfangat i relliscós; els petits ressalts que en condicions normals serien ben fàcils, demanaven una mica més d'atenció però, a poc a poc hem anat baixant fins a l'inici de la part tècnica del descens.
Hi ha un total de 7 ràpels, el més llarg de 25 metres i la major part poc verticals però hem fet un parell de ràpels imprevistos per baixar zones relliscoses. Tot i ser un barranc poc vertical i de poca entitat, l’itinerari ha estat interessant pel recorregut entre boscos espessos i solitaris, plens d’ambient de tardor i coberts de fulles seques.
Després del darrer ràpel hem seguit baixant una mica, ara ja caminant, seguint la riba esquerra del torrent fins que hem trobat un caminet transversal. Aviat hem comprovat que aquest era el camí que esperàvem trobar perquè estava senyalitzat amb marques de pintura vermella. 
Hem pujat pel camí, una mica desdibuixat i perdut pel bosc però amb les marques de pintura que ens han anat guiant fins que, ja a prop del final, hem començat a sentir la remor de l'aigua. El camí ens ha portat fins al costat del Torrent de Fumanya, just a sobre del sector final. Aquí el torrent baixa encaixonat i s'aboca al salt de 55 metres, el punt més interessant de tot el recorregut d'avui. 
Baixava força aigua, un cabal relativament important, tenint en compte que aquest torrent sempre està gairebé sec quan no està sec del tot.
Hem fet un curt ràpel des d'un arbre per entrar al torrent, just al costat del penúltim ressalt, d'uns 7 metres. Per arribar a la capçalera del salt final hem fet un ràpel guiat, per tal d'evitar un petit gorg, i finalment hem arribat a un petit balcó abocat a l'abisme. Hi ha un parabolt que permet fer un curt passamà per arribar sense perill a la instal·lació del ràpel.
Tot i que el cabal no era massa gran, aviat hem vist que no podríem evitar la remullada. No era la primera vegada que un barranc sec ens sorprenia amb més aigua de la que esperàvem i sense el vestit de neopré, de manera que, resignats, ens hem preparat per a la dutxa involuntària i hem iniciat el ràpel final.
Tal com prevèiem, no es podia evitar la remullada i hem arribat a la base del ràpel ben xops però satisfets per la singularitat de l'activitat en un barranc que en teoria és sec.
Finalment hem iniciat el retorn, baixant una estona pel torrent fins a trobar el corriol de sortida. Tot estava mullat i relliscós i calia anar molt a poc a poc, però finalment hem arribat al camí, un tram del GR-270 (Camí del Llobregat) per on hem baixat fins a La Rodonella, on havíem deixat un cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta doble jornada barranquista amb remullada imprevista. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Ressenya Ressenya
SHORTEn aquesta ocasió,  a més del vídeo oficial de la sortida, hem fet un vídeo curt, un short, que hem publicat a Youtube. Aquest short va obtenir 1.169 visualitzacions en les primeres 24 hores des de la seva publicació. Tot un récord !  Aquí el teniu:

PARTICIPANTS:
Barranc de Sant Ramon i Salt de Fumanya
Manel · Miki · Toni · Xavier · J. Rafel

dissabte, 13 de desembre del 2025

GR2: Besalú - Santa Pau

GR2: Besalú - Santa Pau
Quarta etapa del GR2, aquesta vegada per terres de la Garrotxa, en un dia de tardor núvol i fresc però amb un ambient molt agradable per caminar. Avui ens hem endinsat en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i hem gaudit d'un llarg recorregut pels seus boscos.
Hem iniciat la jornada amb el típic esmorzar de cafè amb llet i croissant al bar de Ca la Nadia, a Besalú. Des d'allà mateix hem iniciat la caminada per una pista, que aviat hem deixat per seguir un corriol en forta pujada, travessant un magnífic bosc d'alzines i roures. 
Quan portàvem una estona caminant hem començat a sentir trets, no gaire lluny. Hi havia una batuda de senglars per la zona però per sort no afectava al nostre camí i hem pogut seguir endavant, procurant fer força soroll per avisar els caçadors de la nostra presència.
Hem passat al costat de l'ermita de Sant Fruitós d'Ossinyà, un petit edifici d'estil romànic restaurat recentment, i hem fet la foto de grup amb l'ermita de fons. 
Després d'un bon tram pel bosc, gairebé tot de pujada, hem arribat al Coll de Salom, un coll poc marcat, on hem trobat una bona pista. Hem aprofitat el final de la pujada per reagrupar la tropa i esmorzar una mica abans de seguir el nostre camí. 
Una llarga baixada, també pel bosc, ens ha portat fins a La Cadavall, una àmplia vall, planera i coberta de camps de conreu, regada pel riu Ser. Hem agafat una petita carretera que puja suaument per la vall passant al costat de diverses masies i hem arribat al Torn, un petit nucli de població amb quatre cases i l'església de Sant Andreu.
Més endavant, per la mateixa carretera, hem arribat a un altre grup de cases, el Sallent, situat a dalt d'una petita elevació del terreny.
A la sortida d'aquesta població, després d'un moment de dubtes perquè el camí no estava gaire clar, hem agafat un corriol que ressegueix la riba de la Riera de Sant Martí fins a un altre punt singular: el Salt de Can Batlle. És un petit salt d'aigua amb uns gorgs, que és molt visitat pels turistes que recorren la zona.
Finalment, una petita carretera entre camps de conreu ens ha portat fins a les portes de Santa Pau. 
Com que era aviat, hem entrat al nucli antic de la vila, visitant la famosa plaça porticada, un lloc singular de gran valor històric i monumental. Hem pres un refresc en el bar de la plaça i després hem baixat fins al restaurant per dinar. 
Avui hem triat el restaurant Queda bé, on ens han oferit un bon menú que ens ha deixat ben satisfets, amb uns entrants en els que destacaven les patates d'Olot, després carn a la brasa acompanyada amb fesols de Santa Pau i acabant amb un xupito de ratafia.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
GR2: Besalú - Santa Pau
Miquel M. · Luis V. · Jorge · Montserrat · Begonya · Paco M. · Cati · Trinidad · Agnès · Lluis C. · Carles · Joan · Jose · Ramon · Miquel B. · J. Antonio · Lluis G. · Xesco · Àngela · Isaac · M. José · Maribel · Mònica · David · Casilda · Nora · Marta · J. Rafel

dijous, 11 de desembre del 2025

Rasa del Saltant, integral

Rasa del Saltant
La Rasa del Saltant és un llarg barranc situat a la Vall de Lord, ben a prop del Coll de Port. Normalment és un barranc sec i està dividit en dos sectors clarament diferenciats, el superior i l'inferior. 
Tot i la seva longitud, amb 19 ràpels i alguns ressalts, és relativament fàcil. Les instal·lacions són perfectes i el recorregut és agradable i amb poc compromís.
Per fer el descens del barranc amb comoditat és aconsellable fer una maniobra de cotxes, i això implica portar dos vehicles. Nosaltres hem vingut amb un sol cotxe però al final el conductor ha fet autostop per pujar a recuperar el cotxe en el punt de partida, evitant així haver de fer una llarga caminada de tornada.
Hem iniciat l'aproximació des de la carretera que porta a Tuixén des de Sant Llorenç de Morunys. Hem pujat per una pista i després per un petit camí fins al Coll de Coma Pregona. Després, per una antiga pista, hem baixat fins al primer ressalt equipat.
El descens comença amb quatre ràpels curts que ens han portat fins a la capçalera d'un salt de 22 metres on el torrent s'enfonsa entre parets de roca. Hem baixat en ràpel per un mur vertical, el més estètic de tot el recorregut.
Després hem anat trobant altres ràpels, tots curts i fàcils, i alguns trams de transició amb vegetació, fins arribar al darrer ràpel del primer sector, el més llarg de tots, de 35 metres.
Per arribar al segon sector, hem baixat uns metres per la llera del torrent fins trobar un corriol a l'esquerra per on hem sortit del torrent, que aquí és obert i emboscat. Hem baixat un tram pel camí, allunyant-nos del torrent, fins a trobar un altre camí, aquest més ample i ben marcat, que ens ha retornat al torrent, a l'inici del sector inferior.
Els primers ràpels són en terreny obert però aviat hem arribat a la part final del descens, la més interessant, on hi ha quatre ràpels encadenats en una zona molt engorjada. Ha estat un final espectacular, amb ràpels nets i aeris.
Després del darrer ràpel, hem arribat en dos minuts a la carretera, on hem acabat el nostre recorregut barranquista. Havíem pensat en fer autostop per pujar a recuperar el cotxe, recorrent més de 6 km de carretera, però per allà el trànsit és mínim. En un dia feiner i amb l'estació d'esquí tancada, només passen quatre cotxes en tot el dia però en Toni ha aconseguit trobar un vehicle que l'ha portat fins al punt de partida, on teníem el cotxe. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista. Ha estat realitzat per Quercus Films, la productora pròpia del Blog de Muntanya:

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Rasa del Saltant
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Rasa del Saltant
Toni · J. Rafel

dissabte, 6 de desembre del 2025

Cresta de la Clusa, sectors 1, 2 i 3

Cresta de la Clusa
La Cresta de la Clusa és un serrat de roca fina i esmolada situat a prop de Sant Romà de la Clusa, al Berguedà. En aquesta llarga cresta es va obrir, fa uns anys, un itinerari singular que la ressegueix amb passos molt variats: grimpades, trams equipats, ràpels, escalada i fins i tot un ràpel guiat.
La cresta és molt llarga i el seu recorregut s’ha dividit en cinc sectors, que es poden encadenar, tot i que la seva llargada aconsella, especialment quan els dies són curts, dividir-la en dues parts.
Avui hem recorregut la primera part, els tres primers sectors, en un dia de tardor, fred al matí però amb un sol radiant la resta de la jornada.
Hem aparcat al costat de l’inici del Pas de l’Escalell, un indret que coneixem força bé perquè hem fet diverses vegades el descens d’aquest popular barranc. Des d’allà, l’aproximació és molt curta i ben aviat hem arribat al peu de la primera agulla.
Hem iniciat el recorregut superant un petit mur amb grapes d’acer, vertical però ben equipat. Tot seguit hem completat l’ascensió de la primera agulla amb una fàcil grimpada.
La segona agulla no presenta gaire dificultat i l’hem pujat gairebé caminant, després de baixar, també fàcilment, l’agulla anterior. A prop del cim hi ha la instal·lació del primer ràpel, d’uns 25 metres, que ens ha deixat en un petit coll al peu de la tercera agulla.
Per pujar al seu cim cal superar una curta canal, vertical però amb bones preses, i acabar escalant els darrers metres fins al punt culminant Després d'arribar al cim, hem baixat per l’altra banda, primer desgrimpant i després amb un ràpel de 25 metres que ens ha deixat a l’entrada del Pas del Mareig.
Aquest pas és com un estret pont en què la cresta es converteix en una fina aresta, amb caiguda a banda i banda. El pas és una mica vertiginós però no presenta una dificultat especial; de fet, es pot superar caminant.
Tot seguit hem baixat un curt ràpel i hem desgrimpat fins a l’inici del tram més complicat del recorregut, quan cal superar el Pas de la Foranca, un tall a la cresta per on travessa el torrent de Ferran.
Primer hem baixat un ràpel de 30 metres amb una sortida vertiginosa, assegurada amb un passamans. Després ha arribat el pas clau: el ràpel guiat. És un ràpel que baixa en direcció al fons de l’engorjat que forma el torrent, però un cable d’acer tensat entre les dues parets del congost ens guia en diagonal fins a un ample replà situat a l’altra banda. És un pas aeri i impressionant, però tampoc presenta una dificultat especial.
Des del replà hem pujat per un mur lleugerament extraplomat equipat amb grapes d'acer. És com una via ferrada però sense cable de vida; cal assegurar-se en uns parabolts que anem trobant. Després, ja amb una fàcil grimpada, hem acabat la part més tècnica de la cresta. Hem arribat a una pista per on es pot retornar fàcilment al punt de partida, però nosaltres hem seguit endavant pel següent tram de la cresta. 
El darrer tram del recorregut previst l'hem fet ja sense corda, ja que es tracta d'una grimpada fàcil amb molt bona roca, tot i que amb alguns passos una mica exposats i vertiginosos. Sense problemes, hem arribat al cim principal de la Cresta de la Clusa, una cota sense nom situada a 1.386 metres d'altitud.
Des del cim, hem baixat per la banda oposada on hem fet dos ràpels més, de 10 i 17 metres, per arribar a un ample coll cobert de bosc on acaba el sector 3 de la cresta. Aquí comença el quart sector de la cresta, però per avui ja ens donem per satisfets amb el recorregut que hem completat i, tal com havíem programat, deixem els sectors 4 i 5 per un altre dia. Finalment, hem retornat en pocs minuts al punt de partida per un caminet.
I aquí teniu el vídeo de la Cresta de la Clusa, que en aquesta ocasió ha estat produït per NONSTOP i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Cresta de la Clusa Cresta de la Clusa
PARTICIPANTS:
Participants
Bego · Sonia · J. Rafel

dimecres, 3 de desembre del 2025

Sot de l'Infern i Cova Bonica

Sot de l'Infern i Cava Bonica

L’activitat d’avui era realment per a col·leccionistes. El barranc del Sot de l’Infern és un racó salvatge i solitari del massís del Garraf. No hi ha camí per arribar-hi i cal travessar una extensa zona de garric i altres arbustos que dificulten molt l’aproximació. Però el barranc val la pena perquè ens permet endinsar-nos en un dels indrets més ocults del Garraf.
El barranc del Sot de l’Infern té algunes singularitats interessants. La principal és que, a diferència de la majoria de barrancs, quan arribem al final no trobem un caminet que ens retorni al punt de partida, sinó que la sortida és tan complicada que el més fàcil és remuntar el barranc amb tècniques d’espeleologia.
Una altra singularitat és que al final del barranc trobem una petita cavitat, la Cova Bonica, que, tot i ser ben poca cosa, és un interessant complement a l’activitat barranquista.
Hem iniciat la caminada al Pla d’en Querol, un indret que ja coneixíem perquè és el punt de partida per visitar algunes cavitats del Garraf. Hem començat a caminar per la petita carretera que porta al Rascler, on hi ha les instal·lacions de control aeri. Aviat hem deixat aquesta carretera per agafar-ne una altra que porta fins al gran abocador, ara clausurat, de la Vall de Joan.
Hem vorejat l’abocador seguint un corriol, però aviat l’hem deixat per endinsar-nos en una extensa zona coberta de garrics, llentiscles i margallons. Sense camí definit, hem anat avançant per aquesta zona, lluitant contra la vegetació que dificultava el pas i amagava les irregularitats del terreny.
Ens ha costat una bona estona travessar aquesta petita selva, però finalment hem arribat a la capçalera del primer ràpel, d’uns 11 metres.
Amb aquest primer ràpel hem entrat al fons del barranc, que també està ocupat per un petit bosc. Lluitant novament contra la vegetació, hem arribat al segon ràpel, de 14 metres, situat en un balcó panoràmic. A baix hem trobat un petit congost que ens ha portat, amb algunes curtes desgrimpades, fins als tres ràpels finals, encadenats, de 9, 4 i 19 metres.
Al peu de l’últim ràpel hi ha, en un costat del congost, la Cova Bonica. S’hi entra per una curta gatera i, a dins, només hi ha una sala d’uns 3 metres de diàmetre, amb algunes formacions i poca cosa més. La cavitat no té un interès especial, però té l’encant d’estar en un lloc força inaccessible i solitari.
Després de la breu visita a la cova ens quedava remuntar tot el barranc utilitzant les cordes que, previsorament, havíem deixat instal·lades a tots els ràpels. No ens ha costat gaire remuntar i ben aviat hem arribat a la capçalera del primer ràpel.
Ens quedava encara un bon tram de retorn sense camí, però aquesta vegada ens ha semblat més curt i no tan difícil, segurament perquè hem sabut triar millor l’itinerari per l’extensa garriga.
I aquí teniu el vídeo del Barranc del Clot de l'Infern. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Ressenya
PARTICIPANTS:
Sot de l'Infern i Cava Bonica
Manel · Sonia · Xavier · J. Rafel

dissabte, 29 de novembre del 2025

Tuc deth Miei, Cap des Clòsos, Tuc de Pedescauç

Tuc deth Miei, Cap des Clòsos, Tuc de Pedescauç
Han caigut les primeres nevades als Pirineus i teníem ganes de treure els esquís a passejar. La distribució de la neu és irregular, però els nostres corresponsals a la Vall d’Aran ens van comunicar que al Pla de Beret i muntanyes veïnes hi havia prou neu per fer alguna ascensió i donar així el tret de sortida a la temporada 2025/26.
Avui, de bon matí, ja érem al Pla de Beret disposats a fer la primera esquiada de l’any. Hem triat un itinerari fàcil i no massa llarg: un recorregut circular amb l’ascensió a tres petits cims de la zona, fàcils però panoràmics. Feia molt bon dia, amb sol i sense vent, ideal per gaudir de la muntanya.
Hem sortit de l'aparcament del Pla de Beret en direcció a la cabana de Gessa. Hem passat al costat d'aquesta cabana i hem seguit pujant en diagonal fins que, arribant a l'Arriu de Barlongueta, hem començat a pujar per un llom en direcció al primer cim de la jornada. Hi havia una magnífica traça, amb marcades ziga-zagues, i aviat hem arribat al cim del Tuc deth Miei (2.250 m).
És un cim molt poc destacat i de poca prominència. En realitat és un altiplà en el qual és difícil determinar quin és el punt més alt però té un bon panorama.
Des del cim ja es veia el proper objectiu, el Cap des Clòsos, també poc destacat, amb una gran pala de poc pendent. Hem baixat uns metres fins a un coll i hem iniciat la pujada seguint un llom amb grans vistes sobre la Vall de Bagergue i la Maladeta. En pocs minuts hem arribat al Cap des Clòsos (2.416 m).
Es tracta també d'un cim extens, però aquí una fita marca el punt més alt. El panorama era molt extens, amb una gran vista de l'Aneto i la Maladeta, a més de gairebé tots els cims importants de l'Aran.
Des del Cap des Clòsos hem seguit un llom en direcció est. Amb suau baixada i ja sense les pells, hem esquiat fins al Tuc de Pedescauç (2.369 m), que no és més que el darrer bony de la carena que hem baixat des del Cap des Clòsos.
Després d'aquest tercer cim només ens quedava l'esquiada final per tornar al punt de partida. La neu estava força bé tenint en compte que era de tardor i hem gaudit d'una magnífica esquiada per les amples pales que baixen en direcció sud-est seguint la valleta que forma l'Arriu de Barlongueta. Més avall hem trobat la traça de pujada i l'hem seguit fins a l'aparcament de Beret, tancant aquest itinerari circular i donant per inaugurada la temporada d'esquí.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta esquiada. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMIQUES:
Tuc de Miei Tuc de Miei Tuc de Miei
PANORÀMICA CIRCULAR:
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Tuc deth Miei, Cap des Clòsos, Tuc de Pedescauç
JuanRa · Laura · J. Rafel

dimarts, 25 de novembre del 2025

Cova de les Rondes

Cova de les Rondes
Els seguidors del blog saben que hem visitat la cova de les Rondes en tres ocasions anteriors. És una cavitat d'origen tectònic, formada bàsicament per una galeria allargada, plena de blocs que li donen un caràcter laberíntic en alguns punts. 
Com en ocasions anteriors, volem recórrer la cavitat en travessia, entrant per una de les seves boques i sortint per l'altra després de recórrer els 500 metres de travessia subterrània. És tot un repte perquè en les anteriors visites a la cova no vam poder completar la travessia fins al tercer intent, una aventura que fins i tot va merèixer un article a la secció d'anècdotes del Blog de Muntanya. 
Avui la situació és diferent. Ja coneixem el camí i, a més, la crònica de l'anterior travessia que vam publicar en el blog ens dona les claus per trobar el bon camí en el caos laberíntic de blocs. 
Després d'una curta aproximació, hem entrat a la cova per l'entrada situada més al nord. És una fisura estreta per on hem de superar uns petits ressalts, de pujada i de baixada, per arribar a la instal·lació del ràpel de 10 metres, que està muntat amb una corda fixa. 
El ràpel baixa per un forat estret però l'hem travessat sense problemes, arribant a la galeria principal. Tota la cavitat està formada per una ampla galeria ocupada per blocs de roca caiguts, que en alguns punts formen petits laberints i passos estrets. 
Tot i les dificultats, el coneixement previ de la cova ha estat determinant i molt abans del previst hem tret el cap per l'altra boca de la cavitat, després de completar la travessia. 
Aquesta vegada el vídeo és curt perquè ja teníem publicat en el blog el vídeo descriptiu de la travessia. El que publiquem aquí és més anecdòtic que descriptiu i només recull algunes escenes disperses de la travessia. És obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:


ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Cova de les Rondes
Alícia · Laura · Manel · J. Rafel

TOPOGRAFIA:
Topografia Cova de les Rondes
BIBLIOGRAFIA:

dilluns, 24 de novembre del 2025

Clot dels Cargols

Clot del Cargol
El Clot dels Cargols és un dels barrancs més singulars de Montserrat. És curt i no gaire difícil, però té la particularitat de baixar, en el seu sector final, per un forat entre grans blocs que fan que el descens sigui gairebé espeleològic.
Avui hem fet aquest descens per tercera vegada, en una matinal de tardor. En aquesta ocasió hem realitzat l'activitat seguint un itinerari circular amb punt de sortida al Bruc.
Feia un dia típic de finals de tardor, amb ambient fred i un aire gelat que venia del nord. Quan hem començat a caminar bufava força vent però hem pensat que al barranc estaríem arrecerats i que, a més, el sol començaria a escalfar quan iniciéssim el descens tècnic.
Hem agafat un corriol que puja entre el Gerro i el Timbaler, fins arribar al serrat dels Pallers. Després hem seguit per la carena, passant per sota de les diverses agulles que coronen aquest serrat, arribant al Coll de l'Era dels Pallers. 
Aviat, per un bon camí, hem arribat al refugi Vicenç Barbé i, poc més enllà, a l'inici del barranc. Hem començat a baixar pel bosc seguint el torrent que al principi és molt poc definit, però a poc a poc ha anat agafant forma i tancant-se fins arribar al primer ràpel, d'uns 15 metres, instal·lat en una alzina. 
Les previsions s'han complert i a l'inici del barranc ja no feia vent, mentre el sol, que ens donava de cara perquè el barranc està orientat al sud, començava a escalfar l'ambient.
Hem baixat aquest primer ràpel i després alguns ressalts i ràpels menors fins arribar al ràpel més llarg, de 42 metres. Nosaltres, tal com en les anteriors ocasions que havíem baixat aquest barranc, hem fraccionat el descens aprofitant una perfecta instal·lació amb parabolts i anelles en un petit replà.
Després, un parell de ràpels fàcils i alguna desgrimpada ens han portat a l'inici de la part final del descens, quan cal baixar per un caos de grans blocs. Els tres ràpels finals són realment espectaculars, especialment el segon, totalment subterrani però il·luminat a través de diverses finestres obertes entre els blocs.
Després, només ens quedava retornar al punt de partida baixant fins al Torrent del Tambor, on hem agafat un bon camí que ens ha portat sense problemes fins al Bruc, on hem acabat aquesta curta però intensa matinal.
I aquí teniu el vídeo del Clot dels Cargols, que en aquesta ocasió és obra de NONSTOP, una altra productora associada al Blog de Muntanya:

ENTRADES RELACIONADES:
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Clot del Cargol
Bego · Joan G. · Sonia · J. Rafel