dissabte, 6 de desembre del 2025

Cresta de la Clusa, sectors 1, 2 i 3

Cresta de la Clusa
La Cresta de la Clusa és un serrat de roca fina i esmolada situat a prop de Sant Romà de la Clusa, al Berguedà. En aquesta llarga cresta es va obrir, fa uns anys, un itinerari singular que la ressegueix amb passos molt variats: grimpades, trams equipats, ràpels, escalada i fins i tot un ràpel guiat.
La cresta és molt llarga i el seu recorregut s’ha dividit en cinc sectors, que es poden encadenar, tot i que la seva llargada aconsella, especialment quan els dies són curts, dividir-la en dues parts.
Avui hem recorregut la primera part, els tres primers sectors en un dia de tardor, fred al matí però amb un sol radiant la resta de la jornada.
Hem aparcat al costat de l’inici del Pas de l’Escalell, un indret que coneixem força bé perquè hem fet diverses vegades el descens d’aquest popular barranc. Des d’allà, l’aproximació és molt curta i ben aviat hem arribat al peu de la primera agulla.
Hem iniciat el recorregut superant un petit mur amb grapes d’acer, vertical però ben equipat. Tot seguit hem completat l’ascensió de la primera agulla amb una fàcil grimpada.
La segona agulla no presenta gaire dificultat i l’hem pujat gairebé caminant, després de baixar, també fàcilment, l’agulla anterior. A prop del cim hi ha la instal·lació del primer ràpel, d’uns 25 metres, que ens ha deixat en un petit coll al peu de la tercera agulla.
Per pujar al seu cim cal superar una curta canal, vertical però amb bones preses, i acabar escalant els darrers metres fins al punt culminant Després d'arribar al cim, hem baixat per l’altra banda, primer desgrimpant i després amb un ràpel de 25 metres que ens ha deixat a l’entrada del Pas del Mareig.
Aquest pas és com un estret pont en què la cresta es converteix en una fina aresta, amb caiguda a banda i banda. El pas és una mica vertiginós però no presenta una dificultat especial; de fet, es pot superar caminant.
Tot seguit hem baixat un curt ràpel i hem desgrimpat fins a l’inici del tram més complicat del recorregut, quan cal superar el Pas de la Foranca, un tall a la cresta per on travessa el torrent de Ferran.
Primer hem baixat un ràpel de 30 metres amb una sortida vertiginosa, assegurada amb un passamans. Després ha arribat el pas clau: el ràpel guiat. És un ràpel que baixa en direcció al fons de l’engorjat que forma el torrent, però un cable d’acer tensat entre les dues parets del congost ens guia en diagonal fins a un ample replà situat a l’altra banda. És un pas aeri i impressionant, però tampoc presenta una dificultat especial.
Des del replà hem pujat per un mur lleugerament extraplomat equipat amb grapes d'acer. És com una via ferrada però sense cable de vida; cal assegurar-se en uns parabolts que anem trobant. Després, ja amb una fàcil grimpada, hem acabat la part més tècnica de la cresta. Hem arribat a una pista per on es pot retornar fàcilment al punt de partida, però nosaltres hem seguit endavant pel següent tram de la cresta. 
El darrer tram del recorregut previst l'hem fet ja sense corda, ja que es tracta d'una grimpada fàcil amb molt bona roca, tot i que amb alguns passos una mica exposats i vertiginosos. Sense problemes, hem arribat al cim principal de la Cresta de la Clusa, una cota sense nom situada a 1.386 metres d'altitud.
Des del cim, hem baixat per la banda oposada on hem fet dos ràpels més, de 10 i 17 metres, per arribar a un ample coll cobert de bosc on acaba el sector 3 de la cresta. Aquí comença el quart sector de la cresta, però per avui ja ens donem per satisfets amb el recorregut que hem completat i, tal com havíem programat, deixem els sectors 4 i 5 per un altre dia. Finalment, hem retornat en pocs minuts al punt de partida per un caminet.
I aquí teniu el vídeo de la Cresta de la Clusa, que en aquesta ocasió ha estat produït per NONSTOP i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Cresta de la Clusa Cresta de la Clusa
PARTICIPANTS:
Participants
Bego · Sonia · J. Rafel

dimecres, 3 de desembre del 2025

Sot de l'Infern i Cova Bonica

Sot de l'Infern i Cava Bonica

L’activitat d’avui era realment per a col·leccionistes. El barranc del Sot de l’Infern és un racó salvatge i solitari del massís del Garraf. No hi ha camí per arribar-hi i cal travessar una extensa zona de garric i altres arbustos que dificulten molt l’aproximació. Però el barranc val la pena perquè ens permet endinsar-nos en un dels indrets més ocults del Garraf.
El barranc del Sot de l’Infern té algunes singularitats interessants. La principal és que, a diferència de la majoria de barrancs, quan arribem al final no trobem un caminet que ens retorni al punt de partida, sinó que la sortida és tan complicada que el més fàcil és remuntar el barranc amb tècniques d’espeleologia.
Una altra singularitat és que al final del barranc trobem una petita cavitat, la Cova Bonica, que, tot i ser ben poca cosa, és un interessant complement a l’activitat barranquista.
Hem iniciat la caminada al Pla d’en Querol, un indret que ja coneixíem perquè és el punt de partida per visitar algunes cavitats del Garraf. Hem començat a caminar per la petita carretera que porta al Rascler, on hi ha les instal·lacions de control aeri. Aviat hem deixat aquesta carretera per agafar-ne una altra que porta fins al gran abocador, ara clausurat, de la Vall de Joan.
Hem vorejat l’abocador seguint un corriol, però aviat l’hem deixat per endinsar-nos en una extensa zona coberta de garrics, llentiscles i margallons. Sense camí definit, hem anat avançant per aquesta zona, lluitant contra la vegetació que dificultava el pas i amagava les irregularitats del terreny.
Ens ha costat una bona estona travessar aquesta petita selva, però finalment hem arribat a la capçalera del primer ràpel, d’uns 11 metres.
Amb aquest primer ràpel hem entrat al fons del barranc, que també està ocupat per un petit bosc. Lluitant novament contra la vegetació, hem arribat al segon ràpel, de 14 metres, situat en un balcó panoràmic. A baix hem trobat un petit congost que ens ha portat, amb algunes curtes desgrimpades, fins als tres ràpels finals, encadenats, de 9, 4 i 19 metres.
Al peu de l’últim ràpel hi ha, en un costat del congost, la Cova Bonica. S’hi entra per una curta gatera i, a dins, només hi ha una sala d’uns 3 metres de diàmetre, amb algunes formacions i poca cosa més. La cavitat no té un interès especial, però té l’encant d’estar en un lloc força inaccessible i solitari.
Després de la breu visita a la cova ens quedava remuntar tot el barranc utilitzant les cordes que, previsorament, havíem deixat instal·lades a tots els ràpels. No ens ha costat gaire remuntar i ben aviat hem arribat a la capçalera del primer ràpel.
Ens quedava encara un bon tram de retorn sense camí, però aquesta vegada ens ha semblat més curt i no tan difícil, segurament perquè hem sabut triar millor l’itinerari per l’extensa garriga.
I aquí teniu el vídeo del Barranc del Clot de l'Infern. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Ressenya
PARTICIPANTS:
Sot de l'Infern i Cava Bonica
Manel · Sonia · Xavier · J. Rafel

dissabte, 29 de novembre del 2025

Tuc deth Miei, Cap des Clòsos, Tuc de Pedescauç

Tuc deth Miei, Cap des Clòsos, Tuc de Pedescauç
Han caigut les primeres nevades als Pirineus i teníem ganes de treure els esquís a passejar. La distribució de la neu és irregular, però els nostres corresponsals a la Vall d’Aran ens van comunicar que al Pla de Beret i muntanyes veïnes hi havia prou neu per fer alguna ascensió i donar així el tret de sortida a la temporada 2025/26.
Avui, de bon matí, ja érem al Pla de Beret disposats a fer la primera esquiada de l’any. Hem triat un itinerari fàcil i no massa llarg: un recorregut circular amb l’ascensió a tres petits cims de la zona, fàcils però panoràmics. Feia molt bon dia, amb sol i sense vent, ideal per gaudir de la muntanya.
Hem sortit de l'aparcament del Pla de Beret en direcció a la cabana de Gessa. Hem passat al costat d'aquesta cabana i hem seguit pujant en diagonal fins que, arribant a l'Arriu de Barlongueta, hem començat a pujar per un llom en direcció al primer cim de la jornada. Hi havia una magnífica traça, amb marcades ziga-zagues, i aviat hem arribat al cim del Tuc deth Miei (2.250 m).
És un cim molt poc destacat i de poca prominència. En realitat és un altiplà en el qual és difícil determinar quin és el punt més alt però té un bon panorama.
Des del cim ja es veia el proper objectiu, el Cap des Clòsos, també poc destacat, amb una gran pala de poc pendent. Hem baixat uns metres fins a un coll i hem iniciat la pujada seguint un llom amb grans vistes sobre la Vall de Bagergue i la Maladeta. En pocs minuts hem arribat al Cap des Clòsos (2.416 m).
Es tracta també d'un cim extens, però aquí una fita marca el punt més alt. El panorama era molt extens, amb una gran vista de l'Aneto i la Maladeta, a més de gairebé tots els cims importants de l'Aran.
Des del Cap des Clòsos hem seguit un llom en direcció est. Amb suau baixada i ja sense les pells, hem esquiat fins al Tuc de Pedescauç (2.369 m), que no és més que el darrer bony de la carena que hem baixat des del Cap des Clòsos.
Després d'aquest tercer cim només ens quedava l'esquiada final per tornar al punt de partida. La neu estava força bé tenint en compte que era de tardor i hem gaudit d'una magnífica esquiada per les amples pales que baixen en direcció sud-est seguint la valleta que forma l'Arriu de Barlongueta. Més avall hem trobat la traça de pujada i l'hem seguit fins a l'aparcament de Beret, tancant aquest itinerari circular i donant per inaugurada la temporada d'esquí.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta esquiada. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMIQUES:
Tuc de Miei Tuc de Miei Tuc de Miei
PANORÀMICA CIRCULAR:
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Tuc deth Miei, Cap des Clòsos, Tuc de Pedescauç
JuanRa · Laura · J. Rafel

dimarts, 25 de novembre del 2025

Cova de les Rondes

Cova de les Rondes
Els seguidors del blog saben que hem visitat la cova de les Rondes en tres ocasions anteriors. És una cavitat d'origen tectònic, formada bàsicament per una galeria allargada, plena de blocs que li donen un caràcter laberíntic en alguns punts. 
Com en ocasions anteriors, volem recórrer la cavitat en travessia, entrant per una de les seves boques i sortint per l'altra després de recórrer els 500 metres de travessia subterrània. És tot un repte perquè en les anteriors visites a la cova no vam poder completar la travessia fins al tercer intent, una aventura que fins i tot va merèixer un article a la secció d'anècdotes del Blog de Muntanya. 
Avui la situació és diferent. Ja coneixem el camí i, a més, la crònica de l'anterior travessia que vam publicar en el blog ens dona les claus per trobar el bon camí en el caos laberíntic de blocs. 
Després d'una curta aproximació, hem entrat a la cova per l'entrada situada més al nord. És una fisura estreta per on hem de superar uns petits ressalts, de pujada i de baixada, per arribar a la instal·lació del ràpel de 10 metres, que està muntat amb una corda fixa. 
El ràpel baixa per un forat estret però l'hem travessat sense problemes, arribant a la galeria principal. Tota la cavitat està formada per una ampla galeria ocupada per blocs de roca caiguts, que en alguns punts formen petits laberints i passos estrets. 
Tot i les dificultats, el coneixement previ de la cova ha estat determinant i molt abans del previst hem tret el cap per l'altra boca de la cavitat, després de completar la travessia. 
Aquesta vegada el vídeo és curt perquè ja teníem publicat en el blog el vídeo descriptiu de la travessia. El que publiquem aquí és més anecdòtic que descriptiu i només recull algunes escenes disperses de la travessia. És obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:


ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Cova de les Rondes
Alícia · Laura · Manel · J. Rafel

TOPOGRAFIA:
Topografia Cova de les Rondes
BIBLIOGRAFIA:

dilluns, 24 de novembre del 2025

Clot dels Cargols

Clot del Cargol
El Clot dels Cargols és un dels barrancs més singulars de Montserrat. És curt i no gaire difícil, però té la particularitat de baixar, en el seu sector final, per un forat entre grans blocs que fan que el descens sigui gairebé espeleològic.
Avui hem fet aquest descens per tercera vegada, en una matinal de tardor. En aquesta ocasió hem realitzat l'activitat seguint un itinerari circular amb punt de sortida al Bruc.
Feia un dia típic de finals de tardor, amb ambient fred i un aire gelat que venia del nord. Quan hem començat a caminar bufava força vent però hem pensat que al barranc estaríem arrecerats i que, a més, el sol començaria a escalfar quan iniciéssim el descens tècnic.
Hem agafat un corriol que puja entre el Gerro i el Timbaler, fins arribar al serrat dels Pallers. Després hem seguit per la carena, passant per sota de les diverses agulles que coronen aquest serrat, arribant al Coll de l'Era dels Pallers. 
Aviat, per un bon camí, hem arribat al refugi Vicenç Barbé i, poc més enllà, a l'inici del barranc. Hem començat a baixar pel bosc seguint el torrent que al principi és molt poc definit, però a poc a poc ha anat agafant forma i tancant-se fins arribar al primer ràpel, d'uns 15 metres, instal·lat en una alzina. 
Les previsions s'han complert i a l'inici del barranc ja no feia vent, mentre el sol, que ens donava de cara perquè el barranc està orientat al sud, començava a escalfar l'ambient.
Hem baixat aquest primer ràpel i després alguns ressalts i ràpels menors fins arribar al ràpel més llarg, de 42 metres. Nosaltres, tal com en les anteriors ocasions que havíem baixat aquest barranc, hem fraccionat el descens aprofitant una perfecta instal·lació amb parabolts i anelles en un petit replà.
Després, un parell de ràpels fàcils i alguna desgrimpada ens han portat a l'inici de la part final del descens, quan cal baixar per un caos de grans blocs. Els tres ràpels finals són realment espectaculars, especialment el segon, totalment subterrani però il·luminat a través de diverses finestres obertes entre els blocs.
Després, només ens quedava retornar al punt de partida baixant fins al Torrent del Tambor, on hem agafat un bon camí que ens ha portat sense problemes fins al Bruc, on hem acabat aquesta curta però intensa matinal.
I aquí teniu el vídeo del Clot dels Cargols, que en aquesta ocasió és obra de NONSTOP, una altra productora associada al Blog de Muntanya:

ENTRADES RELACIONADES:
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Clot del Cargol
Bego · Joan G. · Sonia · J. Rafel

dissabte, 15 de novembre del 2025

GR2: Sant Martí Sesserres - Besalú

GR2: Sant Martí Sesserres - Besalú
Una nova etapa del GR2, el camí de gran recorregut que comença a la Jonquera i acaba a Sant Adrià de Besòs. Avui hem deixat enrere l’Alt Empordà i hem entrat a la Garrotxa, arribant a Besalú, una de les viles monumentals més conegudes i visitades de Catalunya.
Hem iniciat la caminada prop de Sant Martí Sesserres, just a la cruïlla on havíem acabat l’etapa anterior. El dia era magnífic, amb sol i un aire fresc que feia molt agradable avançar pel camí. En alguns trams, els boscos lluïen els colors de la tardor, donant un encant especial al paisatge.
Hem començat a caminar per la carretera, però aviat l’hem deixat per agafar una pista que baixa fins a travessar la Riera de Sant Jaume. A partir d’aquest punt hem iniciat una pujada llarga però suau pels Boscos de la Creu, l’únic desnivell rellevant d’una etapa fàcil i de recorregut plàcid.
Després hem arribat a un punt elevat des d’on hem baixat suaument fins al Noguer de Segueró, una gran casa pairal que en el seu temps va ser una de les més riques de Catalunya. Consta de diversos edificis, entre els quals hi ha una capella, i conserva nombrosos detalls arquitectònics i artístics d’interès.
Més endavant hem passat pel Collet de Can Jou, poc marcat, al costat d’una gran pedrera de guix i d’alguns edificis vinculats a l’explotació del mineral. Des del coll hem arribat en pocs minuts a Beuda, un petit nucli de quatre cases però amb una església romànica i un magnífic restaurant.
Hem sortit pel tram de carretera i, al cap de poc, hem arribat a una cruïlla que ens ha fet dubtar. A la dreta hi havia les marques del GR que pujaven per una pista, però el nostre track seguia per la carretera i agafava, més endavant, un corriol a la dreta. Hem optat per seguir el track, però ha estat un error: el corriol, que correspon a l’antic traçat del GR, estava tallat per arbres caiguts i envaït pel bosc. Era gairebé impossible de seguir, tot i les marques antigues del GR.
Hem descartat el corriol i hem fet una petita variant, baixant una mica més per la carretera fins a enllaçar amb la de Palera, i després per un caminet que ens ha portat directament al Sant Sepulcre.
El Sant Sepulcre és una església romànica de gran valor històric i artístic. Poc més avall hem passat pel poblet de Palera, de quatre cases però amb una altra església romànica. Després hem baixat per un corriol, seguint la riera de Palera fins trobar, ja molt a prop del final, l'autovia Figueres - Olot, que aquí passa per un alt viaducte amb grans pilars de formigó. 
Finalment hem entrat a Besalú travessant el seu centre històric pel carrer principal fins arribar, a l'altra banda del poble, pel pont medieval. A la sortida del pont hi ha un gran espai d'aparcament on ens esperava l'autocar.
Després, ja amb l'autocar, ens hem desplaçat fins a Beuda on ens esperaven amb la taula parada al restaurant Montserrat (casa Marcelino). Ens han servit un magnífic menú on destacava l'arròs de muntanya, el platillo i el conill amb sanfaina, típica cuina catalana.
I aquí teniu un vídeo amb escenes d'aquesta etapa. Ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
GR2: Sant Martí Sesserres - Besalú
Manel · Miquel M. · Carles · Miquel B. · Mònica · Cati · M. José · Guille · Ramon · Jose · Isaac · David · Trinidad · Àngela · Begonya · Paco M. · M. Àngels · Teresa · Maribel · Inma · Joan G. · Jorge · J. Antonio · J. Rafel

divendres, 31 d’octubre del 2025

Cova Tancada des Cap de Menorca

Cova Tancada des Cap de Menorca
Avui hem tancat la nostra estada de cinc dies a Mallorca amb la visita a una cavitat fàcil i curta, però molt interessant per la gran quantitat de formacions que conté. Aquesta tarda hem d’agafar l’avió de tornada a casa, però hem volgut aprofitar les darreres hores per fer una breu matinal espeleològica.
La Cova Tancada es troba a la zona del Cap de Menorca, prop d’Alcúdia. La seva boca s’obre arran de mar i el camí d’accés baixa entre les roques oferint àmplies vistes sobre la Badia d’Alcúdia. No cal material tècnic per fer la visita, ja que tot el recorregut és a peu pla.
Fa uns anys, es va intentar condicionar la cavitat i el camí per explotar-la turísticament. El projecte no va arribar a bon port, però encara en resten nombroses traces: dins la cova hi ha trams amb esglaons tallats a la roca o fets amb ciment, i al camí d’accés s’hi conserven algunes estaques de ferro que devien sostenir una barana avui desapareguda.
Després de deixar els cotxes en una petita explanada al final d’una pista, hem iniciat la fàcil aproximació pujant per un suau llom del bosc fins a enllaçar amb el corriol ben marcat que condueix a la cova. Aviat hem sortit del bosc i hem arribat a una zona rocosa amb àmplies vistes sobre el mar. El camí baixa fort entre les roques i, en un punt del descens, trobem un breu pas equipat amb una cadena.
Al tram final, el sender es difumina una mica entre les roques, però unes marques de pintura ens guien en els punts més dubtosos. Finalment, hem arribat a l’entrada de la cavitat, lleugerament enlairada i orientada cap al mar.
Hem entrat a la cavitat baixant uns quants esglaons i de seguida hem comprovat que la Cova Tancada és molt més interessant del que imaginàvem. En un espai reduït s’hi concentra una gran quantitat de formacions que decoren tots els racons de les diferents sales que anem trobant al llarg de la galeria principal. Destaquen especialment algunes columnes de dimensions imponents i gran bellesa.
Després de recórrer la part principal de la cavitat, hem iniciat el retorn cap a la sortida, però poc abans d’arribar-hi ens hem desviat per una petita galeria descendent que enllaça amb una gatera. Aquesta ens ha portat fins a una petita finestra oberta a l’exterior, amb vistes al mar.
La finestra és petita però perfectament practicable, i ens ha permès sortir fins a una petita terrassa penjada sobre el mar. Grimpant una mica per les roques i flanquejant sobre el penya-segat, hem arribat de nou a l’entrada principal de la cova. Després de recollir les motxilles, hem iniciat el retorn per on havíem vingut.
Amb la visita a la Cova Tancada, hem posat punt final a una estada de cinc dies a Mallorca durant la qual hem explorat algunes de les cavitats més destacades de l’illa. A la tarda, l’avió ens ha tornat a casa amb la satisfacció d’haver aprofitat al màxim aquests dies d’intensa activitat espeleològica i descoberta subterrània.
I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova Tancada des Cap de Menorca. Aquesta vegada ha estat produït pel Blog de Muntanya amb la col·laboració de NONSTOP.

ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cova Tancada des Cap de Menorca
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Cova Tancada des Cap de Menorca
Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel

dijous, 30 d’octubre del 2025

Cova de sa Campana

Cova de Sa Campana
Avui hem visitat la Cova de Sa Campana, la cavitat de més profunditat de Mallorca, la més important de l'illa després de la Cova del Pas de Vallgornera, que no hem pogut visitar a causa de la seva regulació legal.
A diferència de les cavitats que hem visitat els dies anteriors a Mallorca, la Cova de Sa Campana no destaca per la concentració i bellesa dels espeleotemes sinó per la grandiositat de les seves sales. És una cavitat de grans espais, on destaca especialment la Sala Gràcia, amb unes dimensions de 150 x 100 m y amb una altura que en alguns punts arriba als 40 metres. De
La cavitat es troba en plena Serra de Tramuntana, molt a prop de Sa Calobra, un dels punts més visitats pels turistes a la serra i a tota l'illa. Per arribar-hi, hem baixat per la recargolada carretera de Sa Calobra, gairebé fins al final. De la mateixa carretera surt un corriol ben senyalitzat amb fites, que porta directament a la cova. Mentre veníem en cotxe, ha caigut un bon xàfec però quan hem arribat ja no plovia i les previsions eren bones, de manera que ens hem posat en marxa.
El camí puja entre els matolls de carritx fins arribar a un marcat coll des d'on hem tingut una gran visió de la vall que forma el Torrent de Pareis i Sa Calobra al final obrint-se al mar. Després hem baixat una mica per l'altra banda i hem iniciat un flanqueig panoràmic que ens ha portat fins a l'entrada de la cova, petita i mig tapada per la vegetació.
Després d'equipar-nos, hem iniciat l'exploració de la cova. A l'entrada hi ha un parell d'esglaons de pedra. Després, un flanqueig curt però exposat ens ha portat a la capçalera del primer ràpel, de 28 metres, equipat amb dos ancoratges químics.
A baix, ens esperava la Sala del Campament, amb una explanada que sembla un antic gorg sec. Aquí fan bivac de vegades els espeleòlegs, quan volen fer una exploració a fons de la cavitat. Nosaltres només hem explorat les sales principals perquè la cavitat és tan extensa i amb tantes branques i pous que resulta impossible veure-ho tot en un sol dia.
Seguint endavant, hem arribat a la sala més gran de tota la cavitat: la Sala Gràcia. És tan gran que la llum dels frontals es perdia en la foscor sense trobar res que il·luminar. En diversos punts, cauen petites cascades del sostre i es formen molts gorgs. L'exploració de la sala ens ha ocupat una bona estona, buscant els racons més interessants per l'enorme sala.
Seguint unes fites, hem arribat a l'entrada de la Rampa dels Tres, un pou no gaire vertical que baixa en tres trams fins a un replà on hem muntat un altre ràpel que ens ha deixat en una petita sala situada a 122 metres de profunditat. 
Just al costat hi ha una petita sala amb moltes formacions, coneguda amb un nom ben descriptiu: Sala Bonica. Allà mateix hi ha l'entrada de la galeria que porta a les sales inferiors. És una galeria estreta i amb fort pendent, pedregosa, humida i enfangada. A baix s'estreta i es converteix en una gatera que baixa fins abocar-se a un ressalt d'uns 6 metres on hem muntat un curt ràpel.  Ha estat un pas complicat per l'estretor, la humitat i el fang.
Un cop superat el pas, estàvem a dalt de la Rampa del Fang, un gran pendent cobert d'un fang espès, gairebé com la plastilina. Hem baixat la llarga rampa, menys relliscosa del que pensàvem, fins arribar a un replà situat a la cota -186 m. 
Per un pas de poca altura, hem entrat a la part alta de la Sala dels Gorgs, una sala tan gran com la de Gràcia. Per arribar al fons de la sala hem fet un altre ràpel des de dos ancoratges químics. A baix, una gran extensió amb tota mena de formacions i amb els gorgs que donen nom a la sala. També hi ha una enorme colada blanca, que hem aprofitat per fer la foto de grup. 
Havíem arribat al final de la nostra exploració, a la cota -214. Més avall, encara hi ha diversos pous que arriben fins als 358 metres de profunditat però no teníem temps per més i encara ens quedava la llarga remuntada per sortir de la cavitat. Hem fet la foto de grup al davant de la gran colada blanca i hem iniciat el retorn.
Hem remuntat tota la cavitat sense problemes i quan hem arribat a la sortida feia un tarda lluminosa. La vista des d'aquest punt, sobre el Torrent de Pareis i el mar era realment espectacular, amb les llums del capvespre. Hem iniciat el retorn pel mateix camí que ens havia portat fins a la cova, arribant al cotxe quan ja era gairebé fosc, satisfets després d'una nova jornada espeleològica, aquesta vegada en una de les cavitats més representatives de la Mallorca subterrània.
I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova de Sa Campana. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cova de sa Campana
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Cova de Sa Campana
Joan · Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel

dimecres, 29 d’octubre del 2025

Avenc de la Canal de la Comafreda

Avenc de la Canal de la Coma Freda
Després de la gran jornada d'ahir, quan vam visitar la Cova de Cornavaques, avui hem triat un objectiu més fàcil però tan interessant com els anteriors: l'Avenc de la Canal de la Comafreda. És una cavitat relativament petita, que només té un pou d'entrada d'uns 28 metres i un parell de sales, però de gran bellesa. És una cavitat sorprenent per la gran quantitat de formacions que trobem, concentrades en un espai no massa gran.
Hem deixat els cotxes en un gran aparcament situat a l'entrada del Cap de Formentor. Hem pujat gairebé 2 km caminant per la carretera, tancada al trànsit, fins que l'hem deixat per saltar una petita tanca iniciant el tram final de la curta aproximació a la cavitat.
Hem arribat a la boca del pou, d'uns 5 metres de diàmetre, i ens hem preparat per a l'exploració de la cavitat. El ràpel és d'uns 28 metres i ens deixa sobre un amuntegament de pedres i fang que gairebé tapa les entrades a la primera sala.
Hem entrat a la sala principal i aviat hem comprovat que, tal com deien les ressenyes, hi ha una extraordinària concentració de formacions. La sala no és massa gran però té molts racons, tots decorats amb tota mena de meravelles subterrànies.
Després de passar una bona estona recorrent la sala i fent fotografies, hem entrat a l'estreta gatera que porta a una segona sala, tan gran com la primera però molt més alta. La gatera és realment espectacular, amb una infinitat de petites estalactites que ens obliguen a moure'ns amb compte per evitar trencar res. També hi ha un petit gorg a mig camí, que ha posat a prova la nostra habilitat per evitar mullar-nos. 
La segona sala és gran i està plena de grans blocs formant un petit caos. No hi ha tanta concentració de formacions com a la sala d'entrada, però hem recorregut tota la sala, grimpant entre els blocs i passant per una petita terrassa, trobant molts racons realment interessants.
Després de completar l'exploració de la cavitat, hem remuntat el pou d'entrada per sortir novament a la llum, donant per acabada l'exploració d'aquesta cavitat, petita però força interessant.
I aquí teniu el vídeo de la visita a l'Avenc de la Canal de la Comafreda. Aquesta vegada ha estat produït pel Blog de Muntanya amb la col·laboració de NONSTOP.

ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Avenc de la Canal de la Coma Freda
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Avenc de la Canal de la Coma Freda
Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel