dijous, 5 de juny del 2025

La Foradada des de l'Esquirol

La Foradada
La Foradada és una curiositat natural que es troba molt a prop de Cantonigrós. És un saltant d'aigua, una petita cascada, en el Torrent de Rentadors, que ha format una mena de circ rocós amb un gran gorg. En una de les parets del circ s'hi obre una gran finestra, un forat a la roca que és el que ha donat nom a l'indret.
El camí normal per accedir a la Foradada surt de Cantonigrós i és el que segueixen els molts turistes que s'acosten a veure aquesta petita curiositat natural. Nosaltres hem allargat una mica l'excursió sortint de l'Esquirol, una mica més allunyat, i seguint un bonic itinerari circular pels cingles que voregen el Torrent de Rentadors. 
Hem iniciat la caminada per un camí de ribera que recorre la riba dreta del torrent. A poc a poc, el camí ha anat pujant mentre el torrent s'engorjava i aviat hem pogut gaudir, des d'un petit mirador, d'una gran vista del torrent des de les altures.
Més endavant, hem deixat el camí diverses vegades per acostar-nos als miradors que anàvem trobant i veure el torrent i el seu engorjat des de diferents angles.
Hem travesat el torrent, seguint per un camí poc marcat fins enllaçar, en una cruïlla, amb el GR151 i el camí normal de la Foradada. Des d'aquest punt hi ha un bon camí que baixa directament a la cascada.
Finalment hem arribat al nostre objectiu d'avui. És un indret interessant, amb la cascada i el gorg. Ens hem aturat una estona per fer fotos i gaudir de l'espectacle natural, abans d'iniciar el retorn. Hem tornat enrere fins a la cruïlla del GR151 i hem agafat aquest camí, que en poc temps ens ha retornat a L'Esquirol.
Ha estat una curta matinal excursionista, però hem gaudit d’un paisatge ben interessant, amb miradors espectaculars, un ambient tranquil i una visita final a un dels racons més emblemàtics del Collsacabra.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
La Falconera de
Garraf, 2025
Excursió pel Coll
del Bruc, 2024
Torrent de la
Rotllada, 2010

dissabte, 31 de maig del 2025

Ruisseau de Dardu

Ruisseau de Dardu
Avui hem tancat el cicle d’activitats barranquistes a Còrsega amb el descens del Dardu, un barranc de gran bellesa i amb un caràcter molt singular.
Està excavat en una zona rocosa propera al mar, coneguda per la singularitat geològica del granit rosa, on l’erosió ha modelat formes capritxoses com agulles, ponts de roca i altres estructures sorprenents.
Aquesta zona, coneguda com Les Calanques de Piana, és tan singular que va ser reconeguda per la UNESCO, l'any 1983, com a Patrimoni de la Humanitat. 
El barranc desemboca al mar, tot i que la part final és opcional. Si no volem tornar enrere pel mateix camí, cal comptar amb una embarcació que ens reculli a la sortida o bé nedar, durant més d’una hora, fins a la propera platja de Ficaghjola.
El Dardu està situat molt a prop de Piana, on tenim el nostre allotjament. En pocs minuts, per una carretera estreta i pintoresca que serpenteja entre roques granítiques, hem arribat al punt d’inici: un petit eixamplament a la vora de la carretera, on hem pogut aparcar.
Per un corriol, hem baixat al riu i aviat hem trobat la instal·lació del primer ràpel, curt i fàcil. Poc després hem arribat a la capçalera del ràpel més llarg de tot el descens. És un ressalt de 35 metres, amb una cascada que cau sobre un gorg en una raconada ombrívola i humida entre altes parets. El ràpel és realment impressionant i l'indret molt singular.
Poc després hem baixat un altre ràpel singular, d'uns 20 metres, amb una part volada. Aquesta primera part és la més interessant del barranc, per la llargada dels ràpels i la bellesa de l'entorn.
Després hem seguit pel riu amb poques dificultats, només alguns ràpels curts, gaudint de diversos salts i tobogans i nedant a les fresques aigües dels gorgs que hem anat trobant. Només al final, quan ja gairebé acabàvem, hem trobat un altre ràpel singular que acaba en un gorg que passa sota un gran bloc de roca. Un racó molt especial.
Poc després hem trobat un pal de fusta que ens ha indicat l'inici del camí de sortida. És un camí costerut però ben traçat i fàcil de seguir, que puja per la vall del riu de Roches Bleues. Ha estat una pujada dura però en una hora hem arribat a la carretera on ens esperava el cotxe de suport.
Després d'haver completat sis descensos de barrancs, amb el Dardu hem donat per acabada la nostra estada a Còrsega, gaudint dels millors barrancs de l'illa. Una gran experiència barranquista!
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra d'una productora associada al Blog de Muntanya: Penjats Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Canyon de
Luquenac, 2024
Gourg des
Anelles, 2014
Gorges del
Llec, 2009

divendres, 30 de maig del 2025

Ruisseau de la Richjusa

Ruisseau de La Richjusa
Avui, des de la nostra base d'operacions a la costa oest de Còrsega, ens hem desplaçat fins al centre de l'illa per recórrer un altre dels grans clàssics del barranquisme cors.
El Ruisseau de la Richjusa és, probablement, el barranc més conegut de l’illa. La seva fama es deu, en bona part, al seu caràcter lúdic i al fet que moltes empreses d’esports d’aventura l’han convertit en un dels seus principals centres d’activitat.
I amb raó: la Richjusa és un descens ideal per gaudir del barranquisme sense complicacions, amb un ambient espectacular i abundància d’aigua. Al llarg del recorregut hi trobem una mica de tot: salts, tobogans, algun ràpel, gorgs d’aigües transparents… A més, tant l’aproximació com el retorn són curts i travessen paratges naturals molt atractius.
Després d'un llarg recorregut per les petites carreteres de Còrsega, hem arribat a l'aparcament de la Richjusa, situat a l'inici de l'aproximació. És un gran aparcament, que en plena temporada i especialment a l'estiu, acull gran nombre de barranquistes. Avui hem tingut la sort d'estar sols. Hem pogut gaudir de la Richjusa sense les multituds que, segons les cròniques, inunden aquest lloc en determinades èpoques de l'any.
Des de l'aparcament hi ha aproximadament una hora fins a l'inici del barranc, per un camí panoràmic i ben senyalitzat amb marques de pintura groga.
La primera part del descens recorre un tram obert per on hem anat desgrimpant petits ressalts, saltant quan es podia i baixant per petits tobogans.
Més endavant hem trobat el primer ràpel, d'uns 13 metres, per una rampa sense massa pendent. Hem seguit sense dificultat, gaudint dels gorgs d'aigua clara i practicant petits salts quan es podia.
El barranc s'ha anat tancant i aviat hem arribat a la part estreta del recorregut. Hi ha una sèrie de gorgs encaixats en el congost, que hem recorregut amb curts ràpels, petits salts i algun tobogan. És la part més interessant del barranc, amb belles raconades i magnífics gorgs, on hem gaudit d'una gran experiència barranquista.
Després el barranc es torna a obrir marcant el final de la part esportiva del torrent. Hem sortit per un bon camí que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Torrent del
Greixot, 2024
Torrent de la
Corba, 2018
Gorja del
Gravet, 2018

dijous, 29 de maig del 2025

Ruisseau d'I Sulleoni

Ruisseau d'I Sulleoni
Avui hem iniciat la segona part de la nostra estada barranquista a Còrsega amb un descens de la zona de Portu-Piana, a la costa oest de l'illa, on hem establert la nova base d'operacions. Ahir vam fer el llarg trajecte des de la costa est, per carreteres recargolades, i vam aprofitar el viatge per fer una mica de turisme a Bunifaciu.
El Ruisseau d'I Sulleoni és un descens força tècnic, amb uns quants ràpels, entre els que destaca un vertiginós ràpel de 65 metres al costat d'una gran cascada.  És un dels barrancs més populars de l'illa i el més interessant dels sector de Portu-Piana. 
Ahir, quan vam arribar a Piana, vam tenir l'oportunitat de veure, des de la carretera, la gran cascada despenjant-se pel gran mur de sortida del barranc. Tot i la llunyania, la visió de la cascada i el gran cingle és realment impressionant.
Avui hem iniciat l'activitat amb una llarga maniobra de cotxes. Hem deixat un vehicle a la carretera, a prop del mirador de la cascada, i amb l'altre vehicle ens hem desplaçat fins al punt de partida, un petit poble de quatre cases anomenat Ravinda.
Hem iniciat l'aproximació al barranc baixant per una pista i després per un corriol fins arribar al torrent, per on baixava un bon cabal però no anava crescut.
Hem iniciat el descens per una zona oberta, remullant-nos en alguns gorgs, fins que el barranc s'ha anat tancant i hem arribat al primer d'una sèrie de ràpels encadenats, d'altures variables però creixents, pel torrent cada vegada més engorjat. 
Finalment hem arribat a la capçalera del ràpel de 65 metres. Hi ha dues instal·lacions i nosaltres hem triat la que va una mica més allunyada de la cascada, encara que l'aigua, caient de tanta alçada, ho esquitxava tot.
El ràpel acaba en un gran gorg. Al davant, unes roques formen unes terrasses des d'on es veu l’espectacle majestuós de l’aigua caient 65 metres pel rocam vertical. Hem fet la foto de grup amb el rerefons de la cascada, abans de seguir amb el descens.
Després del gran ràpel encara ens quedaven alguns petits ressalts i ràpels, el més llarg de 30 metres, mentre la vall s'anava obrint deixant enrere els engorjats. Finalment, hem arribat a la confluència del Sulleoni amb un altre riu, el Umbartacciu, on acaba el descens.
Des d'aquest punt hem completat l'activitat remuntant un corriol costerut fins a la carretera, on havíem deixat el primer cotxe.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra d'una productora associada al Blog de Muntanya: Penjats Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Ruisseau de
La Vacca, 2025
Ruisseau de
Purcaraccia, 2025
Ruisseau de
Pulischellu, 2025

dimarts, 27 de maig del 2025

Ruisseau de La Vacca

Ruisseau de La Vacca
Avui hem completat la trilogia de l'Alta-Rocca. Efectivament, totes les guies de barranquisme de Còrsega destaquen que a la zona d'Alta-Rocca, a l'est de l'illa, hi ha tres barrancs que són imprescindibles. Són els més estètics, els més aquàtics, els més lúdics... els millors.  Els dies passats vam fer els descensos del Ruisseau de Pulischeddu i el Ruisseau de Porcaraccia i avui hem fet el tercer: el de la Vacca.
És un barranc molt aquàtic, amb pocs ràpels però amb molts salts i tobogans. A més, es troba en un dels paratges més muntanyosos de tota l'illa, en una zona molt abrupta, entre les agulles de Ferriate i les d'Ornucciu. Com a tots els barrancs de Còrsega, a més de l'activitat tècnica, hem gaudit dels grans paisatges i d'un gran ambient de muntanya.
Hem iniciat la caminada ben a prop de l'aparcament de Bocca di Laronu, on vam iniciar l'activitat d'ahir. Hem aparcat al costat de la carretera, una mica més avall del coll, iniciant l'aproximació per un camí que planeja pel bosc. Aviat hem començat a veure les grans agulles granítiques alçant-se sobre les profunditats del barranc, mentre anàvem baixant en direcció al riu.
Més endavant, hem deixat el camí principal per prendre un corriol desdibuixat que baixa directament fins al Ruisseau de la Vacca. Abans d'arribar-hi ja sentíem la remor de l'aigua que ens indicava que per aquest riu baixa un bon cabal.
Després d'equipar-nos, hem iniciat el descens. La primera part és una fàcil passejada sense complicacions, amb uns quants salts optatius sobre les aigües claríssimes dels gorgs que anàvem trobant.
El riu s'ha anat engorjant i aviat hem trobat el primer ràpel, d'uns 8 metres, sobre un gorg de profunditat insondable. Els primers hem baixat en ràpel però aviat hem comprovat que era saltable i la resta del grup han aprofitat per fer un espectacular salt.
Poc després hem trobat un salt amb nom propi: Le Rideau (la cortina), un petit salt on es forma una cascada ampla que sembla una cortina i recorda el Salt de la Capa de sant Aniol. Hem superat el pas amb un salt de 5 metres i hem seguit endavant.
Després de fer un parell de ràpels curts en llocs on no es podia saltar, hem arribat a un altre racó singular. Hi ha un ràpel de 10 metres que baixa sobre un gran gorg que forma una raconada del torrent en un indret realment màgic.
Abans d'acabar, encara ens quedava una dificultat imprevista. Hi ha un ràpel d'uns 5 metres en un indret molt encaixonat i amb una potent cascada. La cascada forma un rebuf que fa que si baixem en ràpel quedem atrapats darrere de la cascada. La sortida no és fàcil perquè els corrents que genera la cascada són molt forts.
Per evitar el rebuf és millor saltar ben lluny, fora de les turbulències de la cascada, o bé fer un ràpel guiat aprofitant una instal·lació amb parabolts que es va posar amb aquesta funció. Nosaltres hem explorat les tres opcions: ràpel amb rescat de la turbulència, salt i ràpel guiat.
Després d'aquest darrer obstacle només ens quedava una plàcida passejada final, gaudint de les aigües de la Vacca i fent alguns salts per acabar aquest magnífic descens.
Ens hem desequipat i hem iniciat el retorn per un camí en forta pujada que en poc més d'una hora ens ha retornat al punt de partida. 
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Barranc del Cocó
Fondo, 2024
Gúbies del
Regatxol, 2022
Barranc de
Lloret, 2022

dilluns, 26 de maig del 2025

Ruisseau de Purcaraccia

Ruisseau de Purcaraccia
El segon dia de la nostra estada a Còrsega hem fet el descens d’un dels barrancs més populars de la zona d’Alta Rocca: el Ruisseau de Purcaraccia. Aquest barranc es caracteritza per les grans lloses de granit que formen llargs tobogans i cascades sobre les lloses, de poc pendent. També hi trobem grans gorgs d’aigües transparents i, com tots els barrancs corsos, un entorn natural de gran bellesa.
Avui hem deixat el cotxe a l'aparcament de Bocca di Larone i des d'allà hem agafat un camí ben marcat en direcció a la capçalera del barranc. És un camí molt popular perquè molts turistes pugen per gaudir de l'espectacle natural dels gorgs i les cascades. 
El camí puja pel bosc i després baixa fins a la llera del torrent, on hi ha una bauma condicionada com a refugi-bivac. Després torna a pujar elevant-se sobre el riu i oferint-nos una vista espectacular, des de les altures, de la gran cascada de 40 metres.
Finalment hem arribat a l'inici del descens, que comença amb un ràpel de 30 metres per una placa ajaguda, que gairebé es podria baixar caminant si no fos un terreny tan relliscós.
He seguit amb diversos salts i tobogans fins al ràpel de 45 metres, al costat d'una cascada, una mica més inclinada però igualment fàcil.
Hem seguit amb salts, desgrimpades i tobogans fins arribar a la segona gran cascada, de 40 metres però fraccionada amb un replà a mitja paret. A baix ens esperava un gran gorg d'aigües transparents, el punt més singular del descens del Purcaraccia.
Hem fet la foto de grup amb el rerefons de la gran cascada abans de completar els dos darrers ressalts i sortir per un bon camí per retornar al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra d'una productora associada: Penjats Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Gorgas Negras
Alcanadre, 2018
La Peonera
Inferior, 2011
Barranco del
Mascún, 2011

diumenge, 25 de maig del 2025

Ruisseau de Pulischeddu

Ruisseau de Pulischeddu
L’illa de Còrsega és un terreny de joc excepcional per a la pràctica del barranquisme. El seu relleu abruptament muntanyós i els nombrosos torrents que hi discorren formen engorjats, cascades i gorgs que ofereixen descensos variats i molt atractius per als aficionats a aquest esport.
Avui hem començat la nostra estada d’una setmana a Còrsega amb el descens d’un dels barrancs més populars de l’illa. Es tracta d’un itinerari molt aquàtic però de dificultat moderada, ideal per a una primera presa de contacte amb els barrancs corsos.
A les sis del matí hem arribat a Ajaccio amb el ferry i, després d'esmorzar a una boulangerie, ens hem traslladat fins a la zona d'Alta-Rocca, on tenim previst fer activitats durant quatre dies. Tot i que l'illa sembla petita, no ho és tant. A més, és molt muntanyosa i les carreteres són estretes i recargolades, de manera que el trasllat ha estat llarg, de més de dues hores.
Finalment hem arribat a l'aparcament d'Argiavara, situat en un punt singular, voltat de muntanyes i boscos, des d'on hem iniciat l'itinerari d'aproximació al Ruisseau de Pulischeddu. 
Gairebé a la sortida de l'aparcament, hem trobat el primer punt d'interès: el roure del Forêt de Bavella. És un arbre monumental amb la particularitat que creix entre dos grans blocs de pedra i, aparentment, els ha separat amb la força del seu creixement al llarg dels anys.
Hem seguit un tram de carretera passant un pont sobre el torrent. Aviat hem vist que hi havia un bon cabal, ni poc ni massa, ideal per gaudir del barranc. Poc després hem deixat la carretera prenent un corriol a la dreta senyalitzat amb una fita.
El camí està ben traçat i puja pel bosc seguint el torrent a certa distància. Més amunt, passa per una zona rocosa on uns cables de vida ens donen seguretat. A poc a poc, el camí es va desdibuixant i apareixen diverses variants però, seguint el nostre instint, hem arribat en poc temps a l'inici del tram esportiu del torrent.
El descens té un total de 5 ràpels, tots molt ben equipats, a més d'algunes desgrimpades, salts, tobogans i piscines. Ha estat un descens molt agradable, en un magnífic entorn natural amb aigües netes i transparents. 
Després de completar el descens, ens hem traslladat fins a la zona de Porto Vechio, on hem establert el nostre centre d'operacions per a la primera part de la nostra estada a Còrsega. 
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Pas de
L'Escalell, 2022
Gorges de Sant
Aniol, 2014
Gorja de les
Canals, 2004

dimarts, 20 de maig del 2025

Mont-redon, per les Crestes de la Seda

Mont-Redon, Pratdip
El Mont-redon és un cim modest, de només 859 metres d'altitud, situat a la Serra de Llaberia. No és el més alt de la serra, però està voltat de penya-segats i això li dona un aspecte altiu.
Avui hem pujat al Mont-redon seguint un itinerari circular que té com a punt més destacat la Cresta de la Seda, on hi ha uns passos equipats i algunes petites grimpades que fan que l'itinerari sigui molt interessant.
El punt de partida ha estat el poble de Pratdip. Quan hi hem arribat ens ha sorprès el fort vent que bufava. Un vent que ens ha acompanyat durant tot el recorregut i que a les parts altes era especialment molest per la seva intensitat.
Hem sortit del poble per una pista però aviat hem seguit per un petit camí molt ben traçat que puja fent petites llaçades pel bosc per acostar-se a l'inici de la cresta. Aviat hem arribat a una zona rocosa i en alguns punts hem hagut de superar petits ressalts amb curtes grimpades.
Al cap de poc hem arribat al primer pas equipat. És un pendent rocós amb una corda fixa i una cadena, que hem superat sense problemes. Després hi ha un cable d'acer que s'utilitza com a passamans per fer un curt flanqueig.
Després hem seguit superant petits ressalts sense gaire dificultat fins arribar a una zona més fàcil, per on hem seguit caminant. Ara, en plena cresta, estàvem molt exposats al vent, que en alguns moments ens desequilibrava.
Més amunt hem trobat el segon pas equipat. És un ressalt d'uns 10 metres, tallat per una fisura on hi ha instal·lades unes grapes de ferro i una cadena. Hem superat el pas, que era més fàcil del que semblava, arribant als altiplans superiors. Al fons ja es veia el cim del Mont-redon, elevant-se uns pocs metres sobre l'altiplà.
Lluitant contra el fort vent, hem arribat al cim del Mont-redon (859 m). És un cim molt panoràmic malgrat la poca altitud. Es veia el mar, el Massís del Port i moltes més muntanyes. Avui el dron s'ha quedat a la motxilla perquè amb el vent que corria hauria estat molt perillós fer-lo volar.
Hem estat en el cim el temps just de fer les quatre fotos, abans d'iniciar el descens. Hem baixat fins al Portell de la Llenya i hem seguit el camí que voreja per sobre els penya-segats, que aquí formen un circ anomenat Racó de Dòvia.
Després d'un llarg recorregut panoràmic per sobre dels cingles, hem iniciat la baixada pel Coll de la Bassa de les Fonts, seguint un corriol en fort pendent. Aviat estàvem al fons de la vall, per sota dels cingles, on hem trobat una pista que ens ha portat directament de tornada a Pratdip.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
Cova de la Mola
Colldejou, 2022
GR7: Llaberia-
Tivissa, 2019
GR7: Teixeta-
Llaberia, 2019

dissabte, 17 de maig del 2025

GR3: Vilanova de Banat - Estana

GR3: Vilanova de Banat - Estana
Estem arribant al final del GR3, el gran projecte senderista amb el que hem recorregut més de 800 km en 46 etapes. Avui hem fet la penúltima etapa. Una etapa llarga i dura però de gran bellesa perquè durant tot el recorregut per grans boscos hem tingut impressionants vistes de la muralla sud del Cadí, que en aquesta època de l'any encara conserva congestes de neu a totes les canals presentant un aspecte alpí.
Com a les etapes anteriors, hem comptat amb el suport d'Autocars Brugulat, de La Seu d'Urgell, que ens ha fet el transfer. Una maniobra imprescindible per fer la ruta amb certa comoditat.
Hem arribat de bon matí a Estana, on ja ens esperava l'autocar l'autocar que ens havia de portar al punt de partida de l'etapa, Vilanova de Banat. El recorregut és llarg, més d'una hora, fins a Vilanova de Banat.
Hem iniciat la caminada baixant pels carrers del poble fins trobar l'inici d'un corriol. A causa de les darreres pluges, la vegetació estava molt crescuda i en alguns punts no es veia el camí però aviat hem enllaçat amb una pista per on el camí ja era més evident. 
Travessant unes magnífiques rouredes, hem anat pujant fins arribar al primer punt singular del recorregut: l'ermita de la Mare de Déu de Boscal. És un gran edifici, d'origen romànic però força transformat, molt popular a la zona. Al costat mateix de l'ermita hi ha un àrea de picnic, amb taules i seients de fusta. Un bon lloc per fer una aturada amb una vista impressionant de Cadí. Hem esmorzat aprofitant la comoditat del mobiliari i hem fet la foto de grup abans de seguir el nostre camí.
En poca estona hem arribat al poble d'Ansovell, que hem travessat pel mig dels seus carrers. Al fons ja es veia el següent objectiu, el poble de Cava, enlairat sobre la vall del Riu de Cadí. Hem baixat per un caminet fins un antic pont de pedra on hem travessat el riu per pujar novament en direcció a Cava. Hem deixat enrere aquest poble per pujar fins al coll d'Oruga, el pas clau de l'etapa d'avui.
De baixada, hem passat molt a prop del Querforadat, sense entrar-hi, per iniciar la pujada final fins al Coll de Pallers, ja molt a prop d'Estana, a on hem arribat en pocs minuts seguint el camí que ve del Prat de Cadí.
L'etapa ha estat dura, amb més de 20 km de recorregut i 1.000 metres de desnivell, però hem acabat dinant al restaurant del Local Social de Montellà, on les faves a la catalana, els canalons de bolets, el xai al forn i altres plats ens han revifat ràpidament.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
Camí dels
Collets, 2013
Escalada: Roca
Verda, 1980
Canal del
Cristall

dijous, 15 de maig del 2025

Excursió per la Roca Mur de Sant Llorenç

Roca Mur
Hem fet una excursió per la zona de Sant Llorenç de Munt. Avui hem sortit del Marquet de les Roques per fer un itinerari circular que té el principal centre d'interès a la Roca Mur, una muntanya que vista de lluny té l'aspecte d'una locomotora i per això se la coneix també amb el nom de Màquina de Tren. 
En el nostre recorregut hem visitat també altres punts que han donat força interès a la nostra matinal excursionista.
Hem iniciat la caminada al costat del Marquet de les Roques, un gran edifici modernista situat a la Vall d'Horta, a prop de Sant Llorenç Savall, que era una casa d'estiueig i ara és propietat de la Diputació. 
Hem pujat fins al Coll Gavatx i, des d'allà, ens hem acostat a la Roca Mur. Hem agafat el camí més directe, grimpant per una placa de roca guiats per unes fites. Després hem vorejat la roca fins a la vessant est, on hi ha una canal que permet pujar fins a un dels cims de la muntanya. Hi ha una corda fixa que ens ajuda a superar un pas estret per arribar a una terrassa panoràmica.
Hem superat el pas amb certa dificultat per l'estretor de la canal, però finalment hem arribat a una terrassa panoràmica al costat de la xemeneia de la Màquina de Tren. La muntanya té diversos cims però només aquest és accessible amb certa facilitat.
Després de fer unes quantes fotos i prendre imatges amb el dron, hem seguit el nostre camí baixant per la canal amb l'ajut de la corda fixa. Hem retornat al coll Gavatx i des d'allà hem agafat el camí de la Canal de la Revella, un camí poc definit que puja amb fort pendent pel bosc fins arribar a un altre coll, el de la Revella.
Ben a prop teníem un altre punt singular: les Casetes del Bofí. Es tracta d'una bauma tancada amb un mur de pedra, que antigament havia estat habitada. El més singular d'aquesta bauma és que del fons de la bauma surt una petita galeria subterrània on hi ha filtracions d'aigua. Hi ha un petit dipòsit sota una estalactita que s'omple amb el degoteig continu de l'estalactita. Una font ben curiosa.
Hem seguit per un camí carener, sempre pel bosc, fins arribar al Coll d'Eres, un dels llocs mes populars de Sant Llorenç perquè està a prop del Coll d'Estenalles i és pas obligat per pujar al Montcau. Després hem baixat per la Canal del Llor fins a la font del mateix nom, on ens ha sorprès la gran quantitat d'aigua que brollava per diferents punts de la font.
Ja teníem ben a prop el punt de partida però  abans d'arribar-hi encara ens hem desviat una mica per passar al costat del gran edifici del Marquet de les Roques, on hem admirat els detalls d'aquesta construcció monumental.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
El Pujol de la
Mata, 2024
Serra de
l'Obac, 2022
Castellassa del
Dalmau, 2021

dimecres, 14 de maig del 2025

Cresta del Cap de les Canals

Cresta del Cap de les Canals
Avui hem fet un recorregut molt singular, un itinerari de descoberta per un dels racons més solitaris de Montserrat. El Cap de les Canals, també anomenat Serra Llarga, és una cresta situada a l'extrem sudoest de Montserrat, sobre el Llobregat. El recorregut d'aquesta cresta és un conjunt de petites grimpades, passos vertiginosos, desgrimpades, ràpels i caminades panoràmiques. Un itinerari gairebé inèdit que ens ha fet gaudir d'una magnífica matinal montserratina.
Hem iniciat la caminada al costat de la masia de Ca n'Astruc Nou, seguint un camí senyalitzat com a GR. És el Camí del Forat, que puja aprofitant alguns trams equipats amb escales de formigó i baranes de ferro fins enllaçar amb el Camí de les Feixades que ve de la Cova del Salnitre. 
Abans d'arribar-hi, hem deixat el GR per agafar un altre camí històric i més petit: el Camí de les Canals. Aviat hem deixat aquest altre camí per pujar fins a la Font de les Guineus, on ens ha sorprès agradablement veure que la petita bassa quadrada estava totalment plena d'aigua clara. Al costat mateix de la font hi ha la Bauma de Bellasona, tancada amb un mur de pedres formant un petit refugi-bivac.
Des d'aquí hem iniciat una forta pujada en direcció a la cresta. Sense camí, hem anat guanyant alçada amb petites grimpades, buscant els millors passos. Sense massa problemes hem arribat a l'inici de la cresta, una terrassa panoràmica des d'on es veia tota la Vall del Llobregat fins al Mar.
Hem iniciat el recorregut de la cresta pujant pel fil de l'aresta, caminant en alguns trams i superant petits ressalts amb grimpades fàcils. També hem passat alguns estretaments de la cresta sobre els estimballs de la cara est de la cresta.
Després d'una estona de cavalcar per la cresta, hem arribat al punt més alt, el Cap de les Canals, un cim molt panoràmic. A partir d'aquí comença la part més escarpada de la cresta, amb diverses agulles que cal pujar amb curtes grimpades i baixar en ràpel. Hi ha un total de tres ràpels, el més llarg d'uns 8 metres, instal·lats amb parabolts i anelles o mallons.
És el tram més interessant de la cresta i també el més aeri, sense ser difícil, sempre amb grans vistes de la Vall del Llobregat i de les roques de la part alta de Montserrat. 
El tercer ràpel ens ha deixat al peu d'una agulla isolada. És l'Agulla de la Serra Llarga. Es pot evitar fàcilment vorejant-la per la part oest però nosaltres volíem fer la cresta integral i hem escalat l'agulleta per la seva aresta sud. No és massa difícil però sí delicada perquè la roca és descomposta, especialment en el tram final. Després hem baixat pel darrere amb una desgrimpada que tampoc era difícil però sí exposada.
Finalment hem arribat al cim de l'agulla 499c, que segons el mapa de l'Editorial Alpina és l'Orella de Llebre, encara que altres versions asseguren que aquest nom correspon conjunt de dues agulles situades més avall, en un marcat coll.
En aquest punt acaba la Cresta del Cap de les Canals però encara ens quedava feina per una estona. El pas següent era pujar l'agulla 499, anomenada Tron de l'Espasa, per la vessant est, la que mira a l'Orella de Llebre. No hi ha camí però des d'aquest cim hem vist unes canals que semblaven practicables.
Hem baixat al coll i, després de vorejar les dues agulles del coll, hem començat a explorar unes canals situades a la vessant nordest. Ha estat una dura lluita contra la vegetació i el fang que ens ha convençut que les canals no eren tan practicables com semblava.
Quan ja estàvem decidits a abandonar l'ascensió al Tron de l'Espasa i baixar directament a buscar el camí de tornada, hem fet un darrer intent per una canal més a l'esquerra. Després de superar un primer tram amb una grimpada per un diedre, hem vist que havíem encertat l'itinerari correcte. Pujant per canals fàcils i petites plaques de roca, hem arribat en pocs minuts al cim del Tron de l'Espasa.
En aquest cim hi havia antigament una espasa metàl·lica clavada a terra, que recordava la llegendària espasa Excalibur del rei Artur. Ja fa temps que aquella espasa va desaparèixer i ara hi ha una petita espasa de joguina.
Hem donat per acabada l'exploració, baixant pel camí de la via normal fins enllaçar amb l'ample camí que ve de l'ermita de Sant Miquel, per on hem baixat fins retrobar l'itinerari de pujada pel Camí del Forat per on hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Itinerari de la
Falsa Foca, 2025
Serrat dels
Escolans, 2024
Ràpels Via
Làctea, 2023

dimecres, 7 de maig del 2025

Els ràpels de la Cadireta

Ràpels de la Cadireta
Hem tornat novament a Montserrat, aquesta vegada per fer una curta matinal. El pla inicial era repetir els ràpels de la Foradada, amb l'espectacular volat final, i després els ràpels de la Cadireta amb el seu flanqueig vertiginós.
La realitat ha estat diferent perquè aquesta nit ha estat plovent, com els dies anteriors, i l'accés als ràpels de la Foradada era complicat perquè tot estava mullat i enfangat. Hem preferit deixar aquesta part per un altre dia i anar directament a la segona part del recorregut, els ràpels de la Cadireta.
Hem començat flanquejant la roca per la vessant Est. La primera part l'hem fet caminant fins a un parabolt on hem muntat una reunió. Des d'allà hem fet el flanqueig, en dos trams, el primer fàcil i el segon també fàcil però vertiginós. Hem muntat un passamans per assegurar els passos.
Després del flanqueig hem iniciat els ràpels, tres en total. El primer baixa fins al collet entre el Serrat de la Foradada i la Cadireta. Els altres dos ràpels baixen per la canal oest.
Ha estat una activitat curta però intensa, sense massa dificultat però amb un ambient espectacular, amb un gran ambient montserratí.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
La Foradada i La
Cadireta, 2024
Serrat de la
Foradada, 2017
El dron a la
Cadireta, 2016

dilluns, 5 de maig del 2025

Avenc dels Pouetons

Avenc dels Pouetons
L'Avenc dels Pouetons d'Agulles és la cavitat més interessant de Montserrat. Té una profunditat de 123 metres, una gran diversitat de passos i tècniques i molts racons de gran bellesa amb formacions de tota mena, petits llacs subterranis, grans sales i estrets passadissos.
Ja feia temps que volíem venir al Pouetons però mai havíem trobat el moment. A més, aquesta cavitat només es pot visitar entre maig i octubre, prèvia autorització del Patronat de la Muntanya de Montserrat, perquè està dintre dels límits del Parc Natural.
Avui, finalment, hem visitat l'Avenc dels Pouetons i hem recorregut gairebé tots els racons d'aquesta gran cavitat, arribant al punt de màxima profunditat, ocupat per un petit llac subterrani.
Hem iniciat l'aproximació des de Can Maçana, seguint el clàssic camí del Coll de Guirló, el Pas de la Portella i el Refugi Vicenç Barbé. L'avenc està molt a prop del refugi i aviat hem trobat la boca d'entrada.
El primer ràpel es fa des d'una antiga estaca de ferro clavada a la roca i baixa 32 metres fins a un replà al costat d'uns gorgs. Aviat hem comprovat que, tal com esperàvem, avui la cavitat estava ben viva, amb l'aigua regalimant per tot arreu i totes les basses plenes a vessar.
Des del replà hem fet el segon ràpel, de 16 metres, que és el més estètic de tot el recorregut perquè baixa al costat d'una gran colada coneguda amb el nom de Llengua de Gat. Hem tingut una petita sorpresa: el ràpel estava equipat amb una corda fixa que semblava molt nova. Fins i tot tenia instal·lat un desviador. 
Hem seguit per una estreta xemeneia, grimpant amb l'ajut d'unes cordes fixes, per arribar al tercer ràpel, de 8 metres. Grimpant i desgrimpant per un passadís entre blocs, hem arribat al Pou de la Biga, un ràpel amb nom propi que baixa 25 metres fins a una gran sala amb un caos de blocs on hi ha una bassa petita però amb moltes formacions, coneguda com Bassal de les Pinyes. 
Després de superar un pas estret i diversos ressalts, hem arribat a l'inici d'una vertical on hi ha els tres ràpels finals, de 11, 20 y 14 metres. L'últim ràpel acaba en una petita bassa, que marca el final de la cavitat i el seu punt de màxima profunditat, 123 metres. 
La bassa final, que normalment té poca aigua, avui era una bona banyera i calia fer un pèndol per arribar a un replanet arran de l'aigua on hem donat per acabada l'exploració dels Pouetons. 
Encara ens quedava la remuntada, llarga i dura, superant els set ràpels per sortir a l'exterior on ens esperava un bon xàfec. La pluja ha durat poc i hem pogut baixar fins a Can Maçana sense remullar-nos massa i mlt satisfets per haver visitat finalment l'Avens dels Pouetons de les Agulles.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Quercus Films, la productora pròpia del Blog de Muntanya, amb la col·laboració de NONSTOP.

ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de
Castellsapera, 2024
Avenc de la
Codoleda, 2023
Pou de la
Portella, 2015