Han caigut les primeres nevades als Pirineus i teníem ganes de treure els esquís a passejar. La distribució de la neu és irregular, però els nostres corresponsals a la Vall d’Aran ens van comunicar que al Pla de Beret i muntanyes veïnes hi havia prou neu per fer alguna ascensió i donar així el tret de sortida a la temporada 2025/26.
Avui, de bon matí, ja érem al Pla de Beret disposats a fer la primera esquiada de l’any. Hem triat un itinerari fàcil i no massa llarg: un recorregut circular amb l’ascensió a tres petits cims de la zona, fàcils però panoràmics. Feia molt bon dia, amb sol i sense vent, ideal per gaudir de la muntanya.
Avui, de bon matí, ja érem al Pla de Beret disposats a fer la primera esquiada de l’any. Hem triat un itinerari fàcil i no massa llarg: un recorregut circular amb l’ascensió a tres petits cims de la zona, fàcils però panoràmics. Feia molt bon dia, amb sol i sense vent, ideal per gaudir de la muntanya.
Hem sortit de l'aparcament del Pla de Beret en direcció a la cabana de Gessa. Hem passat al costat d'aquesta cabana i hem seguit pujant en diagonal fins que, arribant a l'Arriu de Barlongueta, hem començat a pujar per un llom en direcció al primer cim de la jornada. Hi havia una magnífica traça, amb marcades ziga-zagues, i aviat hem arribat al cim del Tuc deth Miei (2.250 m).
És un cim molt poc destacat i de poca prominència. En realitat és un altiplà en el qual és difícil determinar quin és el punt més alt però té un bon panorama.
Des del cim ja es veia el proper objectiu, el Cap des Clòsos, també poc destacat, amb una gran pala de poc pendent. Hem baixat uns metres fins a un coll i hem iniciat la pujada seguint un llom amb grans vistes sobre la Vall de Bagergue i la Maladeta. En pocs minuts hem arribat al Cap des Clòsos (2.416 m).
Es tracta també d'un cim extens, però aquí una fita marca el punt més alt. El panorama era molt extens, amb una gran vista de l'Aneto i la Maladeta, a més de gairebé tots els cims importants de l'Aran.
Des del Cap des Clòsos hem seguit un llom en direcció est. Amb suau baixada i ja sense les pells, hem esquiat fins al Tuc de Pedescauç (2.369 m), que no és més que el darrer bony de la carena que hem baixat des del Cap des Clòsos.
Després d'aquest tercer cim només ens quedava l'esquiada final per tornar al punt de partida. La neu estava força bé tenint en compte que era de tardor i hem gaudit d'una magnífica esquiada per les amples pales que baixen en direcció sud-est seguint la valleta que forma l'Arriu de Barlongueta. Més avall hem trobat la traça de pujada i l'hem seguit fins a l'aparcament de Beret, tancant aquest itinerari circular i donant per inaugurada la temporada d'esquí.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta esquiada. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
BIBLIOGRAFIA:
- Val d'Aran, esquí de montaña y raquetas - 75 itinerarios. Francisco Román. Editorial Desnivel.
- Rutas con esquís - Pirineo Catalán y Andorra. Tomo II (Val d'Aran), Carles Lluch, Editorial Prames
PARTICIPANTS:
JuanRa · Laura · J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada