Quan amb el grup de caminadors del GR vam recórrer el GR92 em va quedar pendent, entre altres, l'etapa de Sant Climent de Llobregat a Garraf. No recordo per quin motiu vaig fallar en aquella ocasió però era una assignatura pendent que avui, finalment, he aprovat amb bona nota.
Fa pocs dies que s'ha obert la comunicació amb la comarca del Garraf, fins ara aïllada de la resta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a causa de la crisi del coronavirus. Avui, de bon matí, hem deixat la moto a la població de Garraf i hem anat en cotxe fins a Sant Climent de Llobregat, punt de partida de l'etapa.
El GR puja pels carrers del poble fins al cementiri i allà agafa una pista entre camps que porta fins al Coll de Can Bori. Després, un caminet pel bosc ens ha portat fins al Santuari de la Mare de Déu de Bruguers. Aquest és un indret singular, al peu de la carretera que porta de Gavà a Begues, amb una ermita d'origen romànic que té el principal centre d'interès en el seu àbsis, conservat perfectament. També hi ha un restaurant, molt popular a la comarca.
Just a sobre de l'ermita de Bruguers hi ha el Castell de l'Eramprunyà, actualment enrunat, situat a dalt d'un cingle d'una característica roca vermella. Hem pujat per un corriol en direcció al castell, passant al costat d'un curiós arc naturalde pedra. Les restes d'aquest castell estan envoltades d'una tanca i no s'hi permet l'entrada. Al costat del castell hem agafat una bona pista en direcció a La Morella, que ja es veia a certa distància, davant del Rascler, un turó ple d'antenes i radars.
Seguint la pista hem arribat a la Collada de La Clota, una important cruïlla de camins, on hem agafat un camí carener en direcció a La Morella. Hem passat al costat del cim del Puig de les Agulles i hem baixat fins al coll Sustrell abans de la pujada final fins a La Morella (593 m). És un cim relativament important, vèrtex geodèsic, i té el cim guarnit per una gran creu de ferro. Des del cim es veu un extens panorama sobre el Penedès i el Delta del Llobregat, a més de les serres de Montserrat, Montseny i Sant Llorenç, i en dies molt clars la vista arriba fins als Pirineus. Hem fet una panoràmica circular:
Des del cim de la Morella ens quedava una llarga baixada fins a Garraf. Hem iniciat la baixada per un caminet que acaba a la pista asfaltada d'accés a les instal·lacions del Rascler. Hem seguit la pista asfaltada de baixada durant un llarg tram, tot i que en un parell de sectors el GR fa una marrada per evitar un tram de pista. Més avall hem deixat la pista asfaltada per agafar-ne una altra més petita que passa al costat d'una pedrera en plena explotació que forma un esvoranc gegantí.
Hem anat a parar a un antic camí de ferradura, traçat amb murs de pedra, que baixa amb molts girs fins a la carretera de les Costes de Garraf, ja molt a prop de la població de Garraf.
Avui no anàvem amb tota la colla de caminadors del GR però hem seguit les velles tradicions d'aquest grup acabant la jornada amb un dinar en el xiringuito de la platja de Garraf.
Fa pocs dies que s'ha obert la comunicació amb la comarca del Garraf, fins ara aïllada de la resta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a causa de la crisi del coronavirus. Avui, de bon matí, hem deixat la moto a la població de Garraf i hem anat en cotxe fins a Sant Climent de Llobregat, punt de partida de l'etapa.
El GR puja pels carrers del poble fins al cementiri i allà agafa una pista entre camps que porta fins al Coll de Can Bori. Després, un caminet pel bosc ens ha portat fins al Santuari de la Mare de Déu de Bruguers. Aquest és un indret singular, al peu de la carretera que porta de Gavà a Begues, amb una ermita d'origen romànic que té el principal centre d'interès en el seu àbsis, conservat perfectament. També hi ha un restaurant, molt popular a la comarca.
Just a sobre de l'ermita de Bruguers hi ha el Castell de l'Eramprunyà, actualment enrunat, situat a dalt d'un cingle d'una característica roca vermella. Hem pujat per un corriol en direcció al castell, passant al costat d'un curiós arc naturalde pedra. Les restes d'aquest castell estan envoltades d'una tanca i no s'hi permet l'entrada. Al costat del castell hem agafat una bona pista en direcció a La Morella, que ja es veia a certa distància, davant del Rascler, un turó ple d'antenes i radars.
Seguint la pista hem arribat a la Collada de La Clota, una important cruïlla de camins, on hem agafat un camí carener en direcció a La Morella. Hem passat al costat del cim del Puig de les Agulles i hem baixat fins al coll Sustrell abans de la pujada final fins a La Morella (593 m). És un cim relativament important, vèrtex geodèsic, i té el cim guarnit per una gran creu de ferro. Des del cim es veu un extens panorama sobre el Penedès i el Delta del Llobregat, a més de les serres de Montserrat, Montseny i Sant Llorenç, i en dies molt clars la vista arriba fins als Pirineus. Hem fet una panoràmica circular:
Des del cim de la Morella ens quedava una llarga baixada fins a Garraf. Hem iniciat la baixada per un caminet que acaba a la pista asfaltada d'accés a les instal·lacions del Rascler. Hem seguit la pista asfaltada de baixada durant un llarg tram, tot i que en un parell de sectors el GR fa una marrada per evitar un tram de pista. Més avall hem deixat la pista asfaltada per agafar-ne una altra més petita que passa al costat d'una pedrera en plena explotació que forma un esvoranc gegantí.
Hem anat a parar a un antic camí de ferradura, traçat amb murs de pedra, que baixa amb molts girs fins a la carretera de les Costes de Garraf, ja molt a prop de la població de Garraf.
Avui no anàvem amb tota la colla de caminadors del GR però hem seguit les velles tradicions d'aquest grup acabant la jornada amb un dinar en el xiringuito de la platja de Garraf.
ENTRADES RELACIONADES:
 Cova de Bruguers, 2017 |  GR92: Garraf - Vilanova, 2010 |  Escalada Garraf La Bauma, 1978 |
PARTICIPANTS:
Magda - J. Rafel
DESNIVELL: 750 m
Magda - J. Rafel
DESNIVELL: 750 m
RECORREGUT: 21'25 km
HORARI: 6 h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada