La Rasa del Saltant és un llarg barranc situat a la Vall de Lord, ben a prop del Coll de Port. Normalment és un barranc sec i està dividit en dos sectors clarament diferenciats, el superior i l'inferior.
Tot i la seva longitud, amb 19 ràpels i alguns ressalts, és relativament fàcil. Les instal·lacions són perfectes i el recorregut és agradable i amb poc compromís.
Per fer el descens del barranc amb comoditat és aconsellable fer una maniobra de cotxes, i això implica portar dos vehicles. Nosaltres hem vingut amb un sol cotxe però al final el conductor ha fet autostop per pujar a recuperar el cotxe en el punt de partida, evitant així haver de fer una llarga caminada de tornada.
Hem iniciat l'aproximació des de la carretera que porta a Tuixén des de Sant Llorenç de Morunys. Hem pujat per una pista i després per un petit camí fins al Coll de Coma Pregona. Després, per una antiga pista, hem baixat fins al primer ressalt equipat.
El descens comença amb quatre ràpels curts que ens han portat fins a la capçalera d'un salt de 22 metres on el torrent s'enfonsa entre parets de roca. Hem baixat en ràpel per un mur vertical, el més estètic de tot el recorregut.
Després hem anat trobant altres ràpels, tots curts i fàcils, i alguns trams de transició amb vegetació, fins arribar al darrer ràpel del primer sector, el més llarg de tots, de 35 metres.
Per arribar al segon sector, hem baixat uns metres per la llera del torrent fins trobar un corriol a l'esquerra per on hem sortit del torrent, que aquí és obert i emboscat. Hem baixat un tram pel camí, allunyant-nos del torrent, fins a trobar un altre camí, aquest més ample i ben marcat, que ens ha retornat al torrent, a l'inici del sector inferior.
Els primers ràpels són en terreny obert però aviat hem arribat a la part final del descens, la més interessant, on hi ha quatre ràpels encadenats en una zona molt engorjada. Ha estat un final espectacular, amb ràpels nets i aeris.
Després del darrer ràpel, hem arribat en dos minuts a la carretera, on hem acabat el nostre recorregut barranquista. Havíem pensat en fer autostop per pujar a recuperar el cotxe, recorrent més de 6 km de carretera, però per allà el trànsit és mínim. En un dia feiner i amb l'estació d'esquí tancada, només passen quatre cotxes en tot el dia però en Toni ha aconseguit trobar un vehicle que l'ha portat fins al punt de partida, on teníem el cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista. Ha estat realitzat per Quercus Films, la productora pròpia del Blog de Muntanya:
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
BIBLIOGRAFIA:
- 60 descensos d'engorjats a Lleida, d'Eduardo Gómez i Laura Tejero, CB Ediciones, 2002
PARTICIPANTS:
Toni · J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada