dimecres, 15 de novembre del 2023

Cova des Fum

Cova des Fum
La cova des Fum és una de les cavitats més congudes de Formentera. No perquè hi vagi molta gent sinó perquè està envoltada d'històries i llegendes. El seu accés no és fàcil perquè no hi ha un camí que hi porti sinó que cal arribar-hi lluitant contra la vegetació i fent alguna petita grimpada. També hi ha l'alternativa de baixar amb un llarg ràpel des de dalt del cingle.
Jo ja coneixia aquesta cova; la vaig trobar després d'una llarga recerca perquè, tot i que és molt coneguda, no s'havia publicat enlloc la seva ubicació exacta. Per complicar més la recerca, la cova apareix tant en el mapa de l'IGN com en el de l'Editorial Alpina però entre la ubicació que consta en el mapa i la real hi ha una distància de 850 metres.
Avui he tornat a la cova des Fum per fer el recorregut integral de la cavitat i fer un esquema topogràfic, que no és el mateix que una topografia clàssica sinó simplement un esquema amb la distribució de la cova, amb les seves diferents sales i galeries, que serveixi per orientar els visitants sense ser una reproducció exacta de la complicada geografia de la cova.
Per fer l'aproximació a la cavitat, el punt de partida és el mateix des d'on on ahir vam sortir per anar a la cova de ses Mamelles.  Hem seguit un petit camí fins al límit de l'altiplà i després pel camí de ronda que voreja el cingle fins a l'entrada del camí de sa Cala. Aquest camí, que té una entrada poc visible, permet baixar des de l'altiplà de la Mola fins al mar, a l'indret conegut com Sa Cala, on hi ha les restes d'unes casetes on fins fa pocs anys els pescadors hi guardaven les barques.  
Hem baixat pel camí de sa Cala fins arribar arran de mar. Després hem seguit resseguint la costa en direcció a la cova. No hi ha un camí definit i cal anar buscant els millors passos evitant les zones ocupades per la densa vegetació que dificulta el pas i també el caos de blocs que ocupa la primera línia de la costa.
Al cap d'una estona ja hem vist l'entrada de la cova des Fum i hem iniciat el tram final de l'aproximació, el més embolicat. Tampoc hi ha camí i cal pujar muntanya amunt evitant els trams de més vegetació i en alguns punts grimpant per les roques. 
Després d'una dura pujada i de la grimpada final per una canal rocosa, hem arribat a l'entrada de la cova, una impressionant obertura allargada de cara al mar. Ens hem equipat i hem iniciat l'exploració de la cavitat.
Hem començat baixant per la sala principal, de grans dimensions i ocupada per un caos de blocs de totes les mides. Baixant per la dreta hem entrat en un conjunt de petites sales amb moltes formacions, un dels racons més interessants de la cova. Hi ha alguns forats que corresponen a cates arqueològiques i ossos escampats, segurament humans.
Hem seguit fins al fons de la sala entre zones de blocs i petits racons amb formacions i hem retornat per l'altra banda. Després hem iniciat l'exploració de la part oest, on hi ha una altra sala molt gran. Hem baixat entre grans blocs fins al fons de la sala, gairebé tan gran com la principal. 
Explorant la sala hem trobat en un racó unes formacions interessants i una petita finestra. Hem passat per aquesta finestra, molt estreta, entrant en una sala allargada amb moltes formacions, especialment columnes, el punt més interesant de la cova des Fum.
Quan ja gairebé donàvem per acabada l'exploració de la gran sala, hem pujat per unes lloses al fons de tot per veure si hi havia alguna cosa interessant. En un racó hem trobat un fil guia, un cordill que normalment posen els espeleòlegs quan exploren una cavitat, per assegurar-se de trobar el camí de retorn.
No ens ho hem pensat i hem començat a seguir el fil guia per una gatera que pujava entre blocs. Ha estat una llarga pujada per passos estrets i plens de pols fins que, després d'una estona de seguir el fil, hem notat un corrent d'aire fresc. Convençuts que estàvem arribant a una sortida a l'exterior, hem seguit pujant amb algun pas de grimpada fins que, efectivament, hem sortit per un forat a la base del que semblava una cova diferent, amb una boca relativament gran oberta de cara al mar al costat d'una canal.
Hem explorat aquesta cova, una mica desconcertats perquè no esperàvem trobar aquest annex de la cova des Fum. És relativament gran, amb diverses sales, encara que no hi hem trobat formacions. Després hem retornat, seguint el fil guia, fins a la gran sala. 
Encara hem explorat una mica més la cavitat per fer fotos i completar detalls de l'esquema topogràfic abans de donar per acabada la visita, iniciant el retorn.
La baixada ens ha semblat més fàcil del que pensàvem, segurament perquè ja coneixíem els passos, i aviat hem arribat a sa Cala. Justament al costat de les casetes de les barques hi ha un racó entre les roques que forma una petita banyera. Hem aprofitat que feia sol i una mica de calor per prendre un bany a les fresques i clares aigües de Formentera.
Per tornar al punt on havíem deixat el cotxe hem agafat un camí diferent, que puja des de sa Cala directament fins a l'altiplà de la Mola. És un camí de pescadors, estret i costerut però en pocs minuts ens ha deixat a dalt del cingle des d'on hem retornat amb facilitat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova des
Fum, 2019
Cova des Cingle
Sa Cala, 2018
Camí de sa
Pujada, 2008

ESQUEMA TOPOGRÀFIC:
Cova des Fum
DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Cova des Fum
Joan G. - Sonia - J. Rafel

2 comentaris:

Jmontes ha dit...

Benvolgut J. Rafel: M’he decidit a entrar un comentari al teu blog, aprofitant que has tornat a explorar la Cova d’Es Fum. Precisament, vaig descobrir el teu blog buscant informació sobre les coves de Formentera i vaig seguir amb molta expectació la teva recerca d’aquesta Cova i les del conjunt de Ses Mamelles. La meva dona i jo som uns enamorats de les Pitiuses i acostumem a fer vacances a Formentera i Eivissa. Vàrem fer la excursió a Sa Cala l’agost del 2022 (un matí que va ploure una mica i va refrescar, perquè si no hauria estat impossible amb la calor) seguint les teves indicacions i vam gaudir d’un trajecte fantàstic pel penya segat fins al mar. També es vam acostar al punt de baixada a Ses MAmelles, però no ens vam atrevir a baixar sense un guia o seguretat (ja som una mica grandets). Només pel paisatge dalt del penya segat pagava la pena. Et vull felicitar pel teu blog, a tu i a tots els teus companys d’aventures, també als teus nets, que són uns valents. Segueixo amb interès els reportatges i estic revisant el d’anys anteriors. En especial, algunes de les excursions de senderisme que nosaltres també hem fet. Us desitgem a tots que seguiu amb el vostre esperit aventurer i esportiu. Salutacions,
Joan Montes

Blog de Muntanya ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari. M'agrada molt quan m'escriuen els seguidors del blog.
Jo visc a Barclona però la meva filla i els meus néts viuen a Eivissa; per això vinc sovint a les Pitiüses.
A l'estiu estic bastants dies a Eivissa, de manera que amb molt de gust us puc acompanyar a visitar la cova de Ses Mamelles. Posant una corda no hi ha perill.
El meu correu: jralsinad@gmail.com

També podeu veure les coves d'Eivissa aquí:

https://www.amazon.es/dp/B0CJBGXC1G