Hem tornat a la Vall de Lord per fer una vía d'escalada de recent obertura, molt propera a la Cresta del Sol que ja coneixem. Aquest recorregut, batejat amb el curiós nom de Señor López, és una via variada, de dificultat moderada i molt ben assegurada, que puja seguint una mica els ràpels de la Lluna Plena, amb trams d'escalada, grimpada i petites caminades que ens porten fins al cim del Puig de la Manúbia (1.154 m).
Segurament, avui no era el millor dia per fer aquesta via. Els dies anteriors havia plogut força i tot estava molt humit. A més, la previsió per avui marcava posibilitat de tempestes de tarda. Per altra banda, la via s'ha obert fa ben poc i, per tant, hi ha passat poca gent, de manera que encara no està neta i hem trobat moltes preses insegures. Després del nostre pas, la via ha quedat una mica més neta perquè hem fet caure unes quantes preses inestables.
Hem deixat el cotxe al costat de la carretera de la Llosa del Cavall i hem recorregut el curt camí d'aproximació. L'inici de la via està just al costat del darrer ràpel de la Lluna Plena. Un parell de parabolts a la placa de roca ens han indicat l'inici de l'itinerari d'escalada.
La primera tirada ha estat la més accidentada per la inseguretat d'algunes preses i perquè hi ha algun petit tram enfangat que ha fet perdre adherència als peus de gat. El tram final d'aquesta tirada és tan insegur per les preses inestables que els aperturistes van instal·lar una corda fixa per superar els darrers metres sense haver de confiar en preses mòbils.
A mesura que hem anat pujant, amb trams de dificultat variada, hem anat guanyant confiança. La roca ha anat millorant i a partir de la tercera tirada hem començat a gaudir d'una magnífica escalada, amb bona roca i passos variats.
L'última tirada és la més interessant; supera una llarga placa vertical amb una roca magnífica i bones preses, que ens ha portat al cim del Puig de la Manúbia. Abans, hem hagut de superar el pas clau de la via, un petit desplom que hem pujat amb un pas d'escalada artificial, posant un estrep.
Just quan arribàvem al cim ha començat a ploure. No era una pluja fina sinó un bon xàfec que en dos minuts ens ha deixat totalment remullats. Hem iniciat el descens en ràpel mentre la pluja ens anava remullant encara més. Després de dos ràpels de 30 metres sota la pluja, hem seguit baixant pel camí de retorn de la Cresta del Sol, una canal pel bosc, fins trobar els ràpels inferiors i completar el descens.
El xàfec ha estat curt però molt intens i quan estàvem iniciant el darrer ràpel ha deixat de ploure. Poc després, mentre baixàvem pel camí cap al punt de partida, ha sortit el sol...
I aquí teniu el vídeo d'aquesta nova aventura. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Via Escaladors
Bucòlics, 2022 |
Cresta de
Vall-llonga, 2021 |
Cresta del
Sol, 2020 |
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada