Una nova matinal d'escalada a Montserrat, aquesta vegada a la Gorra Frígia, una de les roques més característiques del massís, que ja havíem pujat moltes vegades per les diverses vies que recorren totes les vessants de les seves parets.
Avui hem pujat per la via Pilar Martínez, una via d'obertura relativament recent que es caracteritza per la dificultat moderada i un equipament òptim. Nosaltres no hem fet exactament aquesta via sinó una variant que consisteix en sortir per la via Normal, evitant el tram final de la via original que fa un llarg flanquejament per anar a buscar un pas que se supera amb tècnica artificial (A0) per completar l'escalada.
Hem arribat de bon matí al Monestir de Montserrat. Una densa boira cobria la muntanya però, a mesura que hem anat pujant per les escales del camí, s'ha anat fonent, tot i que a estones encara ens ha envoltat novament la boira.
Hem pujat fins al peu de la Gorra Frígia i hem pujat per la canal amb algun pas equipat que porta al coll entre la Gorra Frígia i la Magdalena Superior. Baixant per l'altra banda hem arribat fins al peu de la via, al peu de la llarga cara sudoest de la roca i al costat de l'inici de la Via Blava.
Les dues primeres tirades són fàcils i no passen de tercer grau tot i que, a poc a poc, la paret es va redreçant. La tercera tirada ja és més interesant, curta però intensa, superant una placa vertical però amb bones preses.
La quarta tirada és el pas clau de la via, ja que travessa la llarga fisura que ratlla tota la paret, passant a sobre de la llastra amb un pas de flanqueig. Una tirada més ens ha portat a la base de la canal de la via normal. Aquí hem deixat la via Pilar Martínez, que flanqueja a l'esquerra per anar a buscar un pas per la cara oest, i hem pujat directament per la via normal fins al cim.
Hem trobat la via molt interessant, amb molt bona roca, preses abundant fins i tot en els passos difícils i molt ben equipada, amb parabolts d'assegurança i reunions ben segures.
ENTRADES RELACIONADES:
Escalada a la
Plantació, 2020 |
Gorra Frígia, via
Blava, 2011 |
Gorra Frígia, via
GEDE, 1975 |
RESSENYA:
L'ANÈCDOTA: quan hem arribat al coll entre la Gorra Fígia i la Magdalena hem observat que penjava una corda de la paret. Mirant cap al cim hem vist que més amunt en veia una segona corda. Observant la situació de les cordes hem arribat a la conclusió que algú havia rapelat amb dues cordes i quan va intentar recuperar-les es van enredar i van quedar bloquejades, de manera que van acabar abandonant les cordes.
Després, quan hem arribat a dalt, hem comprovat que, efectivament, havia passat el que suposàvem però agreujat pel fet que havíen enllaçat els dos ràpels en un de sol, de manera que la recuperació de les cordes ja era més difícil.
Hem recuperat les cordes però ho publiquem aquí per tal que si apareix l'antic propietari de les cordes les hi puguem retornar. Només s'ha de posar en contacte amb nosaltre i dir-nos de quin color eren les dues cordes.
PARTICIPANTS:
Joan C. - J. Rafel
2 comentaris:
Pots afegir diàmetre i llargada de les cordes
Efectivament, el color de les cordes és només un primer pas selectiu. Després han de dir llargada i diàmetre de les cordes. Finalment farem la prova de l'ADN contrastant el perfil genètic dels sol·licitants amb la suor que impregnava la part final de la corda després dels infructuosos esforços que van fer per alliberar la corda que estava enredada amb una savina.
Publica un comentari a l'entrada