Hem tornat a Mallorca per practicar el barranquisme a la Serra de Tramuntana. Aquesta vegada tenim previst estar sis dies, baixant barrancs en aquest entorn singular. Aquesta vegada hem vingut en bona època, quan les pluges de la primavera fan que els torrents portin aigua, fent més atractius els descensos.
En aquesta ocasió hem vingut amb un grup d'amics del Masnou i Teià, amb els que hem compartit les activitats. Hem estat allotjats en un hotel del Port de Sóller, una magnífica base per fer activitats a la Serra de Tramuntana.
Poc després de les set del matí sortíem de l'aeroport de Barcelona en direcció a Mallorca. A Son Sant Joan ens esperava en Lluis, que ens ha portat directament a l'entrada de la finca de Mortitx, on comença l'aproximació del barranc que teníem programat per avui: el Torrent Fondo de Mortitx.
Aquesta vegada hem fet el recorregut integral del barranc, començant el descens per la part alta, gairebé seca i sense tant interès com la part final on es concentren els trams més esportius i aquàtics d'aquest barranc, un dels millors de Mallorca.
Després d'una curta aproximació hem entrat al Torrent de Mortitx, totalment sec, iniciant el descens. Aviat hem comprovat que aquesta part del barranc és poc transitada. És un recorregut poc tècnic, que es fa gairebé tot caminant o amb petites desgrimpades, però hem comprovat que ens els passos on podia ser útil l'ús de la corda per muntar un ràpel o un passamans algú havia desequipat les instal·lacions i només hi havia alguns ancoratges de fortuna.
Després d'aquesta prèvia tan poc motivadora hem arribat a l'inici de la part esportiva del barranc, aquàtica i ben equipada, on hem pogut gaudir d'una gran jornada barranquista. El barranc comença amb una desgrimpada per una canal amb l'ajut d'una corda de nusos. Després hem seguit baixant amb diversos ràpels, salts i tobogans, i nedant per travessar els gorgs d'aigua freda i transparent. El pas clau és el l'anomenat Gran Salt, que es baixa amb un ràpel d'uns 20 metres en un entorn realment espectacular.
Hem arribat al final del torrent, quan aboca les seves aigües en el mar i, després de descansar uns minuts i fer la foto de grup, hem iniciat el retorn. El camí més fàcil per tornar és un pas equipat, anomenat Iràs i no Tornaràs, que s'enfila pel cingle per la riba dreta del barranc amb grans vistes del mar. L'equipament és una mica precari, només un fi cable d'acer, però una infinitat de preses naturals ens ajuden a pujar per aquests rocams calcaris clivellats per l'erosió.
Després de superar el primer esperó, que s'alça sobre el mar, hem flanquejat per sota d'unes baumes per arribar a la segona part on cal superar una canal estreta i un mur vertical per arribar a un petit cim des d'on es baixa fins al torrent, just en el punt on començava la part esportiva del barranc.
Des d'aquí el retorn es fa per un llarg camí de pujada, que avui se'ns ha fet molt llarg perquè la calor apretava i anàvem molt carregats amb cordes i neoprens mullats. Finalment hem arribat a la carretera on hem agafat el cotxe per anar a la nostra base d'operacions a l'hotel de Sòller.
I aquí teniu el vídeo de la jornada, amb diverses escenes d'aques magnífic i refrescant descens:
ENTRADES RELACIONADES:
Torrent Fondo
de Mortitx, 2019 |
GR221: F. Prat
Lluc, 2013 |
GR221: Lluc -
Pollensa, 2013 |
BIBLIOGRAFIA:
- L'illa dels torrents - Guia torrentera, de J. Barceló i M. Trias
PARTICIPANTS:
Lluis, Marcel, Mercè, Pau, Quim, Toni, J. Rafel
2 comentaris:
Molt xulo, Llàstima me'l vaig perdre.
Molt aquàtic; fàcil i divertit !
Publica un comentari a l'entrada