La Travessia dels Frares Encantats és un camí equipat que recorre la part alta de Montserrat, entre el Coll de Port i el Portell Estret, una zona que correspon a la Regió dels Frares Encantats. El camí té diversos trams equipats amb cordes fixes, cadenes i fins i tot una escala de ferro. No és una via ferrada perquè no hi ha cable de vida, i tampoc és difícil encara que cal anar amb compte en els passos equipats i en alguns sectors en els que el camí voreja els estimballs de la cara nord de Montserrat.
Jo ja havia recorregut la major part d'aquesta travessia, fent l'aproximació d'alguna via d'escalada, i coneixia els seus passos però avui l'objectiu era comprovar novament el recorregut i les seves dificultats amb la intenció de portar-hi els nens quan vinguin per Nadal.
He sortit de Can Maçana i he pujat pel camí del Coll de Guirló. He seguit pel camí de La Foradada passant per sota de la Cadireta. Poc després d'aquesta roca he deixat aquest camí per pujar pel del Portell Estret i més endavant pel del Coll de Port fins arribar-hi.
La Travessia dels Frares Encantats comença en el mateix coll. Un petit corriol señalitzat amb marques blaves s'enfila pel bosc i ens porta en pocs minuts a la primera dificultat del recorregut: l'escala de ferro.
Es tracta dun pany de paret d'uns 10 metres, bastant vertical i equipat amb una cadena i unes barres metàl·liques que formen una escala. Més amunt, cal superar un petit ressalt amb l'ajuda d'una corda de nusos.
Superats aquesta primers obstacles, el camí segueix pujant fins arribar al peu del Frare Gran. Allà mateix hi ha una petita agulla amb el curiós nom de la Cristobalita. En realitat són dues agulles bessones, la superior i la inferior. He deixat un moment la travessia per enfilar-me amb una fàcil grimpada al cim de la Cristobalita Superior i fer algunes fotos.
He seguit el camí de la Travessia dels Frares Encantats, que ara té diversos trams de baixada equipats amb cordes fixes. Després he pujat per la canal del Lloro fins arribar al peu d'aquesta roca tan característica. Es un tram de fort pendent amb un sector de roca que porta a una mena de collet entres tres de les roques més característiques de la Regió dels Frares: el Lloro, la Nina i el Bisbe.
Més endavant, el camí passa al costat del Morro Pla abans de baixar en direcció a la Canal Ampla on he enllaçat amb el camí que porta al refugi Vicenç Barbé, des d'on he retornat al punt de partida pel camí de la Portella.
ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de les
Grutes, 2020 |
Serrat del
Centenar, 2012 |
El Bisbe i El
Frare Gran, 2012 |
BIBLIOGRAFIA:
- Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat, de Lídia Ill i Ivan Fernández (Publicacions de l'Abadia de Montserrat)
- Vies ferrades, recorreguts i passos equipats, de Pep Mayolas i Miquel Soro (Editorial Alpina)
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada