dilluns, 15 de novembre de 2021

L'Ajaguda i el Joc de l'Oca

L'Ajeguda
Una nova matinal montserratina amb dues activitats relativament curtes però ben interessants. En realitat l'objectiu previst era diferent però hem canviat sobre la marxa i el resultat ha estat ben satisfactori. La idea inicial era fer el descens del Torrent de la Coma Baixa (Coma dels Naps) però el temps era insegur; de fet en algun moment ha començat un plugim que no ens ha arribat a mullar però ens ha fet pensar que el millor era no allargar massa l'activitat i hem canviat de plans.
Hem deixat el cotxe a la Vinya Nova i hem agafat la pista de Can Jorba. Poc abans d'arribar-hi hem deixat la pista per agafar el camí dels Francesos que puja fins al Coll de l'Ajaguda, situat al costat de l'agulla del mateix nom. 
Aquí hem fet el primer canvi de plans. L'agulla de l'Ajaguda té una via normal molt fàcil, que puja per l'aresta i amb prou feines arriba al tercer grau d'escalada. Hem passat moltes vegades per aquest coll i sempre havíem dit que algun dia pujaríem l'agulla. Avui hem trobat el moment: el temps era insegur i davant la possibilitat que la pluja acabés truncant el nostre pla inicial hem pensat que el millor que podíem fer era pujar l'agulla per assegurar-nos de no tornar a casa amb les mans buides.
Dit i fet, hem preparat el material i hem pujat l'aresta de la via Normal comprovant que, efectivament, era tan fàcil com semblava i com indica el seu propi non. Realment, l'aresta és ajeguda; molt lluny de la verticalitat.
Quan hem arribat al cim feia un vent gelat i ha començat a ploure. Era només un plugim però el cel gris semblava anunciar més puja. Només hem estat en el cim el temps imprescindible per fer la foto de cim i una panoràmica circular:
L'Ajaguda
Hem fet un ràpel des d'una vella instal·lació muntada sobre una savina i en pocs minuts estàvem novament al peu de l'agulla, al costat del Coll de l'Ajaguda.
Vista l'evolució del temps, hem pensat que el millor era triar una activitat curta per acabar abans que arribés la pluja que el pronòstic del temps anunciava per al migdia. Hem decidit baixar pel Joc de l'Oca.
Ja havíem fet diverses vegades de pujada aquesta canal de nom tan lúdic, abans que fos desequipada. Actualment només es pot fer en ràpel de baixada. És la típica canal montserratina amb ràpels encaixonats entre roques en el magnífic entorn de les canals montserratines.
Hem iniciat el descens, que té un total de tretze ràpels perfectament equipats amb químics, parabolts, anelles... El ràpel més llarg té 18 metres i la resta estan entre els 8 i els 15 metres. Una vegada més hem gaudit de l'entorn solitari i salvatge de les canals montserratines; un plaer cada vegada més difícil perquè gran part de les canals estan ja regulades, quan no prohibides, i ben aviat no se'n podrà recórrer cap.
Hem arribat al final sense que ens agafés la pluja; tot un èxit tenint en compte les negres previsions meteorològiques que hi havia al matí. Satisfets per haver salvat la sortida malgrat les dificultats, hem baixat per un corriol fins a Can Jorba, on hem agafat la pista de retorn a la Vinya Nova. 
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
Joc de l'Oca i 3
en Ratlla, 2011
Joc de
l'Oca, 2011
Escalada a la
Cajoleta, 2010

RESSENYA:
Blog de Muntanya
PANORÀMICA:
L'Ajaguda
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Joc de l'Oca
Joan C. - Sonia - J. Rafel

2 comentaris:

Sonia ha dit...

Una jornada no planificada que ha sortit rodona, l'escalada a l'Ajaguda ha estat curiosa i el descens del Joc de l'Oca molt atractiu, Montserrat enamora i en deixa sempre ganes de tornar. Bon article!!!

Blog de Muntanya ha dit...

Sempre que sortim a la muntanya hem de portar un pla B. Així ens assegurem de trobar alguna aternativa atractiva si falla el pla principal. Aquesta vegada el pla B ha estat gairebé millor que el A.