Gran jornada de muntanya per una zona relativament solitària dels Pirineus i amb ascensió a dos dels cims més característics de la Vall d'Àneu, el Tuc de Bonabé i el Pic de Moredo.
Ens hem llevat a les 6 del matí i poc després ja sortíem muntanya amunt en direcció als cims. El camí s'eleva per sobre de l'Estany d'Airoto per entrar a una velleta que porta a la Collada del Clot de Moredo (2.430 m) a la cresta que uneix el Pic de Qüenca amb el Tuc de Bonabé.
Des del coll hem seguit la carena que porta al Bonabé. És una cresta amb algun tram de roca però, seguint les fites i alguna trraça de camí, hem evitat les dificultats arribant fàcilment fins al cim del Tuc de Bonabé (2.723 m). Des del cim hem pogut veure moltes muntanyes conegudes con el Mont Valier, el Mauberme i el Mont-Roig. Hem fet una panoràmica circular:
No ens hem entretingut gaire en el cim i ben aviat hem seguit el nostre camí en direcció al segon objectiu de la jornada, el Pic de Moredo. Des del Bonabé, una cresta uneix els dos cims. És un recorregut relativament llarg però sense dificultat. El camí està poc marcat, en molts punts només hi ha algunes fites disperses, però la direcció és ben clara i només cal seguir la carena evitant els pasos rocosos. En els punts clau, sempre hem trobat el petit corriol que evita els pasos de roca.
Finalment hem arribat al cim del Pic de Moredo (2.766 m). Aquest cim està format per dues puntes bessones amb només un metre de diferència d'altitud. Ens hem aturat una bona estona a la punta inferior per menjar una mica i contemplar el panorama, tan extens com des del Bonabé. Hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat per un llom en direcció est i després hem anat a buscar el Colletó de Rocablanca. Des del collet hem baixat per la vall fins al costat de la cabana de Portiero. No hem pujat a la cabana perquè estava enlairada fora del camí i hem seguit avall. Hem passat per un indret ben curiós, el Pas de l'Aixou, un petit pas entre roques que dona entrada a una petita vall que ens ha portat fins a la pista de Moredo.
Ens hem aturat a dinar i hem seguit pista avall fins a les Bordes de Lapre.
Des de les bordes, un camí, inicialment marcat com a GR baixa directament fins a Isil. El camí està una mica perdut però ens hem anat orientant amb algunes fites i amb els murs de pedra que flanquegen aquest antic camí.
Finalment hem arribat a Isil, final del nostre recorregut i hem anat a la Pobla de Segur on hem dormit a l'espera de la nova activitat que tenim prevista per demà.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya.
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de la Mainera, 2017 |
 Tuc de Mauberme, 2017 |
 Mont Valier, 2014 |
CIRCLE:
PANORÀMIQUES:
PARTICIPANTS:
Joan G. - Merche - J. Rafel
Joan G. - Merche - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada