Avui hem fet una petita excursió amb nens per la zona de Begues, visitant dos punts característics: el Castell de l'Eramprunyà i la Cova de Bruguers. Feia temps que volia repetir aquesta petita excursió, que va ser la primera que vaig fer quan l'any 1966 vaig començar a fer sortides amb el grup excursionista del col·legi.
Hem arribat a l'aparcament situat al costat de l'ermita de Bruguers quan començava a ploure. Per un moment hem pensat que hauríem de suspendre l'excursió però han estat només quatre gotes i ben aviat s'han començat a obrir clarianes, de manera que hem iniciat l'excursió. El camí, marcat com a GR ja que és un tram del GR92, surt al costat de l'ermita i puja entre el bosc. Al cap de poc hem passat al costat d'un curiós arc natural i poc més enllà hem arribat a la primera cova. Grimpant una mica hem entrat per la boca superior accedint a la sala de la cova, petita però interessant, amb unes curioses formacions de roca vermella.
Després de fer quatre fotos hem seguit la marxa, encara de pujada, fins arribar a un replà amb grans pins. Aquí els nostre camí es bifurca. A la dreta tenim, elevat, el Castell de l'Eramprunyà; a l'esquerra, el camí que porta a la Cova de Bruguers. Hem deixat el castell per a la tornada, iniciant el camí de la cova; un camí carener que en pocs minuts ens ha portat a l'inici del petit camí equipat que baixa a la cova. Hi ha un cable d'acer per assegurar el pas, que és fàcil però cal anar amb compte portant nens com nosaltres. Hem baixat uns metres i després amb un curt flanquejament hem pujat a la Cova de Bruguers.
És una cova ben petita, més aviat una petita bauma que una cova, però també té unes curioses formes de roca vermella. El petit espai de la cova estava ple d'objectes de tota mena, com si fossin els característics "exvots". Fins i tot hi havia monedes, deixades per algun excursionista que volia invocar la bona sort a canvi d'uns cèntims.
Després de fer quatre fotos hem tornat enrere pel camí equipat, que de pujada és més fàcil, fins a la carena. Hem tornat al replà amb grans pins i hem agafat l'altre camí, el del castell, marcat coma GR. En pocs minuts hem arribat al Castell de l'Eramprunyà però no hem pogut entrar-hi perquè hi ha una tanca al voltant de les ruïnes del castell i només es permeten visites guiades. Hem tornat enrere baixant fins al punt de partida, on hem donat per acabada l'excursió. Ha estat curta i fàcil però amb alguns punts d'interès, especialment les dues coves i el camí equipat, que han agradat molt als nens.
Avui no hi ha àlbum de fotos; únicament la foto de portada que correspon a la primera cova.
Hem arribat a l'aparcament situat al costat de l'ermita de Bruguers quan començava a ploure. Per un moment hem pensat que hauríem de suspendre l'excursió però han estat només quatre gotes i ben aviat s'han començat a obrir clarianes, de manera que hem iniciat l'excursió. El camí, marcat com a GR ja que és un tram del GR92, surt al costat de l'ermita i puja entre el bosc. Al cap de poc hem passat al costat d'un curiós arc natural i poc més enllà hem arribat a la primera cova. Grimpant una mica hem entrat per la boca superior accedint a la sala de la cova, petita però interessant, amb unes curioses formacions de roca vermella.
Després de fer quatre fotos hem seguit la marxa, encara de pujada, fins arribar a un replà amb grans pins. Aquí els nostre camí es bifurca. A la dreta tenim, elevat, el Castell de l'Eramprunyà; a l'esquerra, el camí que porta a la Cova de Bruguers. Hem deixat el castell per a la tornada, iniciant el camí de la cova; un camí carener que en pocs minuts ens ha portat a l'inici del petit camí equipat que baixa a la cova. Hi ha un cable d'acer per assegurar el pas, que és fàcil però cal anar amb compte portant nens com nosaltres. Hem baixat uns metres i després amb un curt flanquejament hem pujat a la Cova de Bruguers.
És una cova ben petita, més aviat una petita bauma que una cova, però també té unes curioses formes de roca vermella. El petit espai de la cova estava ple d'objectes de tota mena, com si fossin els característics "exvots". Fins i tot hi havia monedes, deixades per algun excursionista que volia invocar la bona sort a canvi d'uns cèntims.
Després de fer quatre fotos hem tornat enrere pel camí equipat, que de pujada és més fàcil, fins a la carena. Hem tornat al replà amb grans pins i hem agafat l'altre camí, el del castell, marcat coma GR. En pocs minuts hem arribat al Castell de l'Eramprunyà però no hem pogut entrar-hi perquè hi ha una tanca al voltant de les ruïnes del castell i només es permeten visites guiades. Hem tornat enrere baixant fins al punt de partida, on hem donat per acabada l'excursió. Ha estat curta i fàcil però amb alguns punts d'interès, especialment les dues coves i el camí equipat, que han agradat molt als nens.
Avui no hi ha àlbum de fotos; únicament la foto de portada que correspon a la primera cova.
 L'Eramprunyà 1966 |  Plana Novella BTT - 1989 |  Cova Simanya i Montcau- 2016 |
ASSISTENTS: Juan, Mariona, Jan, J. Rafel
DESNIVELL: +139 m, -139 m
RECORREGUT: 2 km
HORARI: 2 h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada