dijous, 30 d’octubre del 2025

Cova de sa Campana

Cova de Sa Campana
Avui hem visitat la Cova de Sa Campana, la cavitat de més profunditat de Mallorca, la més important de l'illa després de la Cova del Pas de Vallgornera, que no hem pogut visitar a causa de la seva regulació legal.
A diferència de les cavitats que hem visitat els dies anteriors a Mallorca, la Cova de Sa Campana no destaca per la concentració i bellesa dels espeleotemes sinó per la grandiositat de les seves sales. És una cavitat de grans espais, on destaca especialment la Sala Gràcia, amb unes dimensions de 150 x 100 m y amb una altura que en alguns punts arriba als 40 metres. De
La cavitat es troba en plena Serra de Tramuntana, molt a prop de Sa Calobra, un dels punts més visitats pels turistes a la serra i a tota l'illa. Per arribar-hi, hem baixat per la recargolada carretera de Sa Calobra, gairebé fins al final. De la mateixa carretera surt un corriol ben senyalitzat amb fites, que porta directament a la cova. Mentre veníem en cotxe, ha caigut un bon xàfec però quan hem arribat ja no plovia i les previsions eren bones, de manera que ens hem posat en marxa.
El camí puja entre els matolls de carritx fins arribar a un marcat coll des d'on hem tingut una gran visió de la vall que forma el Torrent de Pareis i Sa Calobra al final obrint-se al mar. Després hem baixat una mica per l'altra banda i hem iniciat un flanqueig panoràmic que ens ha portat fins a l'entrada de la cova, petita i mig tapada per la vegetació.
Després d'equipar-nos, hem iniciat l'exploració de la cova. A l'entrada hi ha un parell d'esglaons de pedra. Després, un flanqueig curt però exposat ens ha portat a la capçalera del primer ràpel, de 28 metres, equipat amb dos ancoratges químics.
A baix, ens esperava la Sala del Campament, amb una explanada que sembla un antic gorg sec. Aquí fan bivac de vegades els espeleòlegs, quan volen fer una exploració a fons de la cavitat. Nosaltres només hem explorat les sales principals perquè la cavitat és tan extensa i amb tantes branques i pous que resulta impossible veure-ho tot en un sol dia.
Seguint endavant, hem arribat a la sala més gran de tota la cavitat: la Sala Gràcia. És tan gran que la llum dels frontals es perdia en la foscor sense trobar res que il·luminar. En diversos punts, cauen petites cascades del sostre i es formen molts gorgs. L'exploració de la sala ens ha ocupat una bona estona, buscant els racons més interessants per l'enorme sala.
Seguint unes fites, hem arribat a l'entrada de la Rampa dels Tres, un pou no gaire vertical que baixa en tres trams fins a un replà on hem muntat un altre ràpel que ens ha deixat en una petita sala situada a 122 metres de profunditat. 
Just al costat hi ha una petita sala amb moltes formacions, coneguda amb un nom ben descriptiu: Sala Bonica. Allà mateix hi ha l'entrada de la galeria que porta a les sales inferiors. És una galeria estreta i amb fort pendent, pedregosa, humida i enfangada. A baix s'estreta i es converteix en una gatera que baixa fins abocar-se a un ressalt d'uns 6 metres on hem muntat un curt ràpel.  Ha estat un pas complicat per l'estretor, la humitat i el fang.
Un cop superat el pas, estàvem a dalt de la Rampa del Fang, un gran pendent cobert d'un fang espès, gairebé com la plastilina. Hem baixat la llarga rampa, menys relliscosa del que pensàvem, fins arribar a un replà situat a la cota -186 m. 
Per un pas de poca altura, hem entrat a la part alta de la Sala dels Gorgs, una sala tan gran com la de Gràcia. Per arribar al fons de la sala hem fet un altre ràpel des de dos ancoratges químics. A baix, una gran extensió amb tota mena de formacions i amb els gorgs que donen nom a la sala. També hi ha una enorme colada blanca, que hem aprofitat per fer la foto de grup. 
Havíem arribat al final de la nostra exploració, a la cota -214. Més avall, encara hi ha diversos pous que arriben fins als 358 metres de profunditat però no teníem temps per més i encara ens quedava la llarga remuntada per sortir de la cavitat. Hem fet la foto de grup al davant de la gran colada blanca i hem iniciat el retorn.
Hem remuntat tota la cavitat sense problemes i quan hem arribat a la sortida feia un tarda lluminosa. La vista des d'aquest punt, sobre el Torrent de Pareis i el mar era realment espectacular, amb les llums del capvespre. Hem iniciat el retorn pel mateix camí que ens havia portat fins a la cova, arribant al cotxe quan ja era gairebé fosc, satisfets després d'una nova jornada espeleològica, aquesta vegada en una de les cavitats més representatives de la Mallorca subterrània.
I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova de Sa Campana. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cova de sa Campana
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Cova de Sa Campana
Joan · Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dimecres, 29 d’octubre del 2025

Avenc de la Canal de la Comafreda

Avenc de la Canal de la Coma Freda
Després de la gran jornada d'ahir, quan vam visitar la Cova de Cornavaques, avui hem triat un objectiu més fàcil però tan interessant com els anteriors: l'Avenc de la Canal de la Comafreda. És una cavitat relativament petita, que només té un pou d'entrada d'uns 28 metres i un parell de sales, però de gran bellesa. És una cavitat sorprenent per la gran quantitat de formacions que trobem, concentrades en un espai no massa gran.
Hem deixat els cotxes en un gran aparcament situat a l'entrada del Cap de Formentor. Hem pujat gairebé 2 km caminant per la carretera, tancada al trànsit, fins que l'hem deixat per saltar una petita tanca iniciant el tram final de la curta aproximació a la cavitat.
Hem arribat a la boca del pou, d'uns 5 metres de diàmetre, i ens hem preparat per a l'exploració de la cavitat. El ràpel és d'uns 28 metres i ens deixa sobre un amuntegament de pedres i fang que gairebé tapa les entrades a la primera sala.
Hem entrat a la sala principal i aviat hem comprovat que, tal com deien les ressenyes, hi ha una extraordinària concentració de formacions. La sala no és massa gran però té molts racons, tots decorats amb tota mena de meravelles subterrànies.
Després de passar una bona estona recorrent la sala i fent fotografies, hem entrat a l'estreta gatera que porta a una segona sala, tan gran com la primera però molt més alta. La gatera és realment espectacular, amb una infinitat de petites estalactites que ens obliguen a moure'ns amb compte per evitar trencar res. També hi ha un petit gorg a mig camí, que ha posat a prova la nostra habilitat per evitar mullar-nos. 
La segona sala és gran i està plena de grans blocs formant un petit caos. No hi ha tanta concentració de formacions com a la sala d'entrada, però hem recorregut tota la sala, grimpant entre els blocs i passant per una petita terrassa, trobant molts racons realment interessants.
Després de completar l'exploració de la cavitat, hem remuntat el pou d'entrada per sortir novament a la llum, donant per acabada l'exploració d'aquesta cavitat, petita però força interessant.
I aquí teniu el vídeo de la visita a l'Avenc de la Canal de la Comafreda. Aquesta vegada ha estat produït pel Blog de Muntanya amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Avenc de la Canal de la Coma Freda
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Avenc de la Canal de la Coma Freda
Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dimarts, 28 d’octubre del 2025

Cova de Cornavaques

Cova de Cornavaques
En el segon dia de la nostra estada espeleològica a Mallorca, hem visitat una de les cavitats més interessants i conegudes de l'illa. Tot un clàssic: la Cova de Cornavaques.
És una cavitat sense massa dificultat tècnica però amb una gran varietat de sales i espeleotemes, que fan molt interessant la visita. Té un recorregut de 561 metres però la profunditat és poca, només 28 metres. Tot i la poca profunditat, en el recorregut de la cavitat trobem diverses pujades i baixades, de manera que el desnivell recorregut és bastant superior.
La Cova de Cornavaques està a prop de Pollença, a la Serra de Sant Vicenç. L'aproximació és llarga i embolicada, per una zona rocosa on fins i tot hem de fer algunes petites grimpades.
Hem iniciat la caminada des de la finca de Son Vich (veure anècdota al final de l'entrada),  pujant per la llera d'un torrent, entre pins. Hem hagut de passar dues tanques de delimitació de finques fins arribar al final del bosc, ja fora del torrent, on comença una extensa zona rocosa que ocupa tota la serra de Sant Vicenç.
Pràcticament no hi ha camí però hi ha moltes fites que ens han anat guiant pel pedregar, guanyant altura per sobre del torrent. En alguns punts hem hagut de grimpar per les roques i fer algun flanqueig exposat però sense massa dificultat.
Finalment hem arribat a l'entrada de la cova, un petit forat amagat pels lentiscles. Ens hem equipat i hem iniciat l'exploració de la Cova de Cornavaques.
Hem entrat caminant entre les primeres formacions i, després de baixar un petit tobogan relliscós, hem trobat el primer obstacle. Hi ha un mur que tanca la sala d'entrada i cal superar-lo amb l'ajut d'una corda fixa. Des de dalt, hem baixat en ràpel per l'altra banda, també amb una corda fixa, per entrar a la sala dels Gorgs. 
En aquesta sala, a més dels gorgs que li donen nom, hi ha una infinitat de formacions de tota mena, que anàvem trobant a cada pas. Al fons de la sala, una rampa relliscosa ens ha portat a la sala des Gegant, que es caracteritza per tenir el sostre de roca conglomerada.
Més endavant, hem arribat al punt més característic de la cavitat: la sala de ses Columnes. És una gran sala, de 40 x 30 m i 15 m d'altura, on trobem una infinitat d'espeleotemes entre els que destaquen unes curioses arrels calcificades, llargues i primes, que són realment excepcionals.
Hem fet moltes fotos per tots els racons de la sala i també la foto de grup al costat d'una magnífica exposició d'estalagmites al centre de la sala.
Hem seguit endavant superant un pendent relliscós amb l'ajut d'una corda fixa per arribar al pas de l'Embut, un pas singular que comunica la sala de les Columnes amb les sales inferiors anomenades sales del Fang.
El pas de l'Embut és un forat que realment té la forma d'un embut. És un forat rodó que es va fent estret a mesura que baixem. Es baixa amb un ràpel d'uns 18 metres que comença amb el pas estret, on hem posat un desviador, segueix amb un reenviament i acaba just en un petit gorg ple d'aigua que hem d'evitar fent un petit pèndol.
A baix hi ha les dues sales inferiors, molt enfangades però amb belles formacions entre les que destaca una gran estalagmita forrada de petites excèntriques i una formació que sembla la boca d'un animal ferotge.
Un cop explorades totes les sales, hem iniciat el retorn pel mateix camí, passant pel pas de l'Embut, que ara havíem de superar de pujada i entrant pel forat petit. Hem superat el pas sense problemes i aviat estàvem novament a l'exterior de la cova per iniciar el camí de retorn.
I aquí teniu el vídeo de la visita a la cova de Cornavaques. Aquesta vegada ha estat produïda pel Blog de Muntanya amb la col·laboració d'Edicions JGB i NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Ressenya
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
L'ANÈCDOTA: 
El track que portàvem s'iniciava en una petita explanada de la carretera MA2203, entre Pollença i Cala Sant Vicenç, però el nostre llibre de referència, Mallorca, bellezas en la oscuridad, indicava un punt de partida més amunt, que ens estalviava mitja hora de caminar.
Nosaltres hem seguit les indicacions del llibre i hem entrat amb el cotxe per una pista que travessa la finca de Son Vich fins al punt on, segons el llibre, s'iniciava la caminada d'aproximació. Hi ha una bona explanada al costat del camí, on hem deixat els dos cotxes i, després de recollir tot el material, ens hem posat en marxa en direcció a la cova.
Tot ha anat bé fins que hem sortit de la cavitat, després d'acabar el recorregut subterrani. En aquell moment els nostres mòbils s'han connectat a la xarxa de telefonia i hem rebut alguns missatges que havien quedat pendents mentre estàvem sota terra, sense cobertura.
Entre els missatges acumulats durant la nostra desconnexió del món, n'hi havia un de l'empresa que ens havia llogat els cotxes. Era curt però molt clar: "tienen dos coches mal aparcados en una propiedad privada. Van a llamar a la grúa".
Mai hauríem imaginat que els cotxes etiguessin mal aparcats perquè no hi havia cap rètol que prohibís el trànsit per la pista ni tampoc cap senyal de prohibició d'aparcament. Tot i que ens temíem el pitjor, ens quedava l'esperança que fos només una amenaça, ja que pensàvem que la grua no podia retirar els vehicles perquè no havíem comès cap infracció ni tampoc obstaculitzàvem el trànsit pel camí, ja que els cotxes estaven fora del pas.
Mentre baixàvem per la Serra de Sant Vicenç, anàvem pensant l'estratègia a seguir: baixar fins a la carretera, demanar un taxi, anar al dipòsit de vehicles, pagar la taxa de la grua i després, ja a casa, fer un recurs... 
Al final tot ha quedat en res. Quan hem arribat al lloc on havíem deixat els vehicles, encara estaven en el mateix lloc. Només hi havia, en el vidre del davant de cada cotxe, un paper manuscrit on deia "esto no es un párquing". 

PARTICIPANTS:
Cova de Cornavaques
Joan · Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dilluns, 27 d’octubre del 2025

Cova de Na Mitjana

Cova de Na Mitjana
Avui hem iniciat una estada de cinc dies a Mallorca, per tal de visitar algunes de les cavitats més interessants de l'illa.  Mallorca és una zona d'especial interès espeleològic, amb un gran nombre de cavitats, moltes d'elles amb gran bellesa.
Hem sortit de bon matí en avió i a dos quarts de nou ja érem a l'aeroport de Mallorca. Després, amb dos cotxes de lloguer, ens hem desplaçat fins a Can Picafort, al nord de l'illa, on teníem reservat un apartament que serà la base d'operacions durant la nostra estada a Mallorca.
Després de menjar una mica i ordenar el material que havíem facturat, hem sortit en direcció a la primera cavitat que havíem programat. Com que havíem de fer l'activitat en sessió de tarda, hem triat una cavitat amb poca aproximació i recorregut curt però molt interessant: la Cova de Na Mitjana.
Hem deixat els cotxes a la zona de Sa Font de Sa Cala, iniciant la curta aproximació a la cavitat. Per un camí ben marcat, hem pujat fins a un petit coll des d'on hem baixat en direcció a una cala, flanquejant després per les roques de la primera línia de mar fins arribar a la petita finestra que dóna accés a la cova. 
L'entrada és una curta gatera, no massa estreta, que ens ha portat a una petita sala amb el pou d'entrada. Aquesta cavitat té poca dificultat tècnica; només cal fer un curt ràpel, d'uns 6 metres, per arribar als sectors més interessants de la cavitat. En aquest pou hi havia, antigament, una escala metàl·lica que encara feia més fàcil l'exploració de la cova.
Ara ja no hi ha escala, però hem muntat el ràpel amb instal·lació natural, aprofitant una bona columna. A baix ens esperava una sala amb les primeres estalactites i, després de recórrer una curta galeria plena de formacions, hem arribat a la sala del llac.
Aquesta sala és el punt més interessant de la cavitat. Hi ha un llac subterrani envoltat per una infinitat de formacions i una petita platja de sorra fina. El llac és d'aigua salada i s'alimenta per l'aigua de mar que entra a través d'una esquerda, al fons de la sala, brollant al ritme de les onades.
Després de l'aproximació, estàvem una mica acalorats, de manera que alguns no hem pogut resistir la temptació de banyar-nos al llac subterrani; una experiència realment refrescant.
Hem completat la visita recorrent tots els racons de la sala i algunes altres sales annexes, totes ben guarnides d'espeleotemes. Després, hem retornat a l'entrada de la sala per remuntar el curt pou d'entrada i sortir a l'exterior on hem gaudit de la visió del mar des de les roques.
Finalment, hem retornat al punt de partida desfent el camí de l'aproximació, ara amb les càlides llums del capvespre il·luminant-ho tot. 
I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova de Na Mitjana. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Ressenya
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Participants
Joan · Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

dijous, 23 d’octubre del 2025

Canals dels Aurons i de l'Hort de Malany

Canals dels Aurons i de l'Hort de Malany
Fa pocs dies, els incansables exploradors montserratins David Bros i Ramir de Porrata van publicar la ressenya d'un gran itinerari d'aventura per la zona d'Ecos a Montserrat. La proposta era tan atractiva que, tan aviat com hem pogut, hem programat aquesta activitat.
És un recorregut molt interessant i variat, amb una gran diversitat de passos i paisatges, baixant amb diversos ràpels i desgrimpades per la Canal dels Aurons i el Torrent de l'Hort de Malany, a més de recórrer camins montserratins i trams equipats.
Avui hi havia la previsió de vent molt fort i això ens ha fet dubtar, pensant que la part alta de Montserrat està molt exposada al vent. Finalment hem decidit intentar-ho i decidir, abans d'iniciar el descens de la primera canal, si seguíem endavant.
L'itinerari té diferents sectors perfectament diferenciats, un conjunt d'activitats enllaçades en un gran itinerari:
Canal del Miracle: Hem sortit de la Creu del Regató agafant un camí que comença amb unes escales de ciment. El camí aviat enllaça amb el GR-172 i puja amb algun petit tram equipat amb esglaons de ciment, cadenes i baranes de ferro. 
Més amunt, hem deixat el GR per entrar de ple a la Canal del Miracle, pujant per un corriol que puja amb fort pendent per terreny inestable i amb algunes petites grimpades fàcils. Aviat hem arribat al coll, on el vent bufava fort però molt menys del que havíem imaginat a partir de les previsions.
Camí del Pas de l'Esfinx: Des del coll hem agafat el camí de la travessa de Montserrat, però al cap de pocs metres l'hem deixat per agafar un corriol marcat amb pintura blava. És el camí del Pas de l'Esfinx, un camí de certa dificultat, amb trams exposats i petites grimpades però molt panoràmic. El camí puja pel bosc i supera petits ressalts rocosos. En un punt del recorregut, el camí fa un flanqueig per una zona rocosa. El pas és fàcil, ja que pasem caminant, però té certa exposició.
Finalment hem pujat una petita canal, arribant al Pas de l'Esfinx. El camí segueix per un ressalt fins al coll entre l'Enganxada i la Roca dels Enamorats, on comença la canal dels Aurons.
Canal dels Aurons: L'inici de la Canal dels Aurons era el punt clau per valorar la força del vent. Bufava amb certa força però no com per aconsellar desistir de l'activitat, de manera que hem seguit endavant.  Per arribar a la instal·lació del primer ràpel cal fer una petita grimpada, catalogada de III+, pujant un parell de metres fins situar-se sobre una llastra rocosa.
Aviat estàvem rapelant per la canal, que aquí és ampla i arbrada, encara que el ràpel baixa per una llarga zona rocosa, sense vegetació. Després hem baixat caminant per una zona desomposta i inestable fins al segon ràpel, d'uns 60 metres, que baixa per una canal entre dues parets. Realment espectacular.
Camí equipat del Pas de la Nina: Des del final del ràpel ja vèiem, en una petita explanada més avall, les cordes fixes del camí equipat. Hem seguit aquest camí, que ressegueix la base de les parets, per una cornisa penjada sobre el buit. Hem trobat cordes fixes, cadenes i cables d'acer, que ens han ajudat a seguir el camí amb seguretat fins a la capçalera del Torrent de l'Hort de Malany. Un gran bloc de roca, com un dau gegantí, ens marca el punt per on hem d'iniciar el descens del torrent.
Torrent de l'Hort de Malany: Hem començat el descens del torrent amb unes desgrimpades delicades. Eren rampes rocoses sense massa dificultat però hi havia parts mullades i relliscoses que obligaven a baixar amb molta precaució. 
Aviat hem trobat una sèrie de ràpels encadenats per la canal, de 15, 40 i 52 metres, molt estètics. Després hem desgrimpat fins al quart ràpel del torrent. Per arribar-hi, hem baixat un petit ressalt amb l'ajut d'una corda fixa en molt mal estat, descamisada i esfilagarçada, contrastant amb les magnífiques instal·lacions que havíem anat trobant.
Hem baixat aquest ràpel, d'uns 40 metres i, ja en el sector final, hem completat el descens amb tres ràpels més, fins arribar a la carretera.
Retorn: Finalment hem tornat per la carretera, poc menys d'un km, fins a la Creu del Regató on havíem iniciat aquesta aventura.
Ha estat una gran activitat, molt satisfactòria, que ens ha permès descobrir alguns dels racons més amagats de la muntanya de Montserrat.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta gran activitat montserratina, que avui és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Canals dels Aurons i de l'Hort de Malany
Carles - Miriam - Manel - Toni - Xavier - J. Rafel
5 comentaris:
Etiquetes: , , , ,

dissabte, 18 d’octubre del 2025

GR2: Terrades - Sant Martí Sesserres

GR2: Terrades - Sant Martí Sesserres
Segona etapa del GR2, el camí de gran recorregut que comença a La Jonquera i acaba a Sant Adrià. Avui hem seguit recorrent l'Alt Empordà sortint de la petita població de Terrades i acabant en una altra població, encara més petita: Sant Martí Sesserres. El dia era gris i ennuvolat, però no ha plogut i hem pogut gaudir d'una magnífica caminada, amb ambient de tardor, per terres empordaneses. Ha estat una etapa plàcida i agradable, ideal per gaudir de l’Empordà més autèntic en ambient de tardor.
Hem arribat en autocar al Glamping de la Vall de Codó, on vam dinar al final de l'etapa. Com és habitual, ja ens estaven esperant amb el croissant i el cafè amb llet per esmorzar. Després, l'autocar ens ha baixat fins a Terrades, molt a prop, per iniciar la caminada. 
La primera part del recorregut segueix la carretera local que porta a Vilarig, una via estreta però tranquil·la i amb molt poc trànsit, envoltada de boscos i camps de conreu. Després de 3 km i mig d'asfalt, hem deixat la carretera i aviat hem arribat a Vilarig, un petit nucli amb les ruïnes d'un castell i l'església romànica de Sant Martí. 
A la petita plaça del poble hem fet la foto de grup, abans de seguir el nostre recorregut per pistes i camins. Hem passat al costat de l'ermita de la Mare de Déu de Vida i, poc després, hem arribat a Lladó, una població més gran i amb molta vida, on fins i tot hi ha un bar.
A la sortida de Lladó hem agafat una bona pista, que ja no hem deixat fins gairebé el final de l'etapa. Després d'un llarg tram de pista, hem arribat a Sant Martí Sesserres, un altre petit nucli amb església i masia adjunta. Aquest era el final teòric de l'etapa, però hem seguit uns 600 metres més per una carretereta, fins arribar a una carretera més gran, on ens esperava l'autocar.
Després, ja en autocar, ens hem desplaçat fins al restaurant Can Vilà, on ens esperaven amb la taula parada per dinar. Un magnífic menú en el que destacaven com a plats principals l'arròs del senyoret i les costelles al forn a baixa temperatura.
I aquí teniu un vídeo amb escenes d'aquesta etapa. Ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
GR2: Terrades - Sant Martí Sesserres
Inma - Jorge - Marta - Miquel B. - Maribel - M. José - Ramon - J. Antonio - Jose - Isaac - Montserrat - David - Nora - Lluís - Cati - Begonya - Paco - Miquel M. - Xesco - Trinidad - Guille - Agnès - Àngela - Mònica - Teresa - Carles - J. Rafel 
1 comentari:
Etiquetes: , , , ,

dijous, 16 d’octubre del 2025

Corredor de les Àligues

Corredor de les Àligues
El corredor de les Àligues és una línia de ràpels que baixa per una marcada canal a la Paret d'Aragó, el gran cingle de la part aragonesa del congost de Mont-rebei. Va ser equipat fa uns 25 anys per en Joaquín Olmo i el seu equip; una magnífica i segura instal·lació, que es conserva en perfecte estat.
Són 9 ràpels, gairebé tots de més de 50 metres, i baixen uns 500 metres de desnivell. Tot i l'espectacularitat de la Paret, el descens no és difícil. No hi ha cap tram extraplomat, les reunions són en general còmodes i no n'hi ha cap de penjada. 
La dificultat més gran està en trobar les reunions per l'extensa paret, però nosaltres no hem tingut problemes i les hem trobat totes al seu lloc. Un altre aspecte important és el rics que s'enganxin les cordes al recuperar-les. Nosaltres portàvem cordes de reserva i material de remuntar però no ha estat necessari utilitzar aquests materials perquè hem recuperat totes les cordes sense cap problema. 
Ahir, després de l'activitat que vam fer a la Terreta, ens vam desplaçar fins a l'alberg de Montfalcó, on hem passat la nit. Com que l'activitat és llarga, hem matinat molt i a les 6 del matí ja sortíem del refugi. Hem pujat amb un dels cotxes fins a la Bassa del Montsec deixant l'altre a Montfalcó per a la tornada.
Encara era fosc quan hem començat a caminar per la pista que porta al cim de Montgai, el punt més alt del Montsec de l'Estall. Poc abans d'arribar-hi, hem deixat la pista per seguir un corriol que ressegueix el llom del cingle, sobre l'estimball fins arribar a un collet a la capçalera del Corredor de les Àligues.
El descens comença amb un ràpel curt, d'uns 12 metres, que ens situa a la primera reunió sobre un gran buit. Amb dos ràpels llargs i verticals hem arribat fins a un bosc penjat. Des d'allà, unes cordes fixes ens han ajudat a arribar a la capçalera del següent ràpel. A partir d'aquest punt, la paret perd verticalitat i els ràpels, tot i ser molt llargs, són fàcils i acaben sempre en bons replans. 
Molt abans del que havíem calculat, estàvem acabant el descens quan s'ha produït una circumstància imprevista que ha capgirat els nostres  plans: el rescat.
Mentre baixàvem, sentiem crits en algun punt indeterminat de la muntanya però no sabíem d'on venien ni tampoc enteniem el que deien. Al cap d'una estona hem vist un helicòpter de rescat de la Guàrdia Civil (GREIM) donant voltes per la zona. Fins i tot s'han acostat a nosaltres, segurament pensant que érem els que havien de rescatar. Utilitzant els senyals internacionals de socors, els hem dit que no necessitàvem ajuda i han seguit buscant amunt i avall.
Al cap de poc, quan hem completat el penúltim ràpel, hem trobat una dona malferida en un replà de la paret. Tot i que no s'expresava amb claretat, segurament a causa de l'accident, ens ha dit que era senderista i havia pujat mig grimpant per algun lloc, sense saber gaire bé on anava, fins que s'ha encinglerat i ha acabat caient per un ressalt.  Estava en un lloc emboscat, de manera que era impossible que la veiessin des de l'aire, però aviat hem fet senyals a l'helicòpter i s'ha activat el rescat.
Les ferides eren greus, amb els dos turmells trencats, un d'ells amb fractura oberta, de manera que l'actuació era urgent.
L'operació de rescat ha durat unes dues hores, ja que el metge ha hagut d'estabilitzar la ferida i fer una primera cura d'urgència per poder fer l'evacuació amb seguretat. Nosaltres hem ajudat en el que hem pogut, fent d'auxiliars d'infermeria mentre el metge feia la seva feina. Després, hem posat la dona a la camilla i l'han pujat amb la grua fins a l'helicòpter. Finalment han pujat els rescatadors, donant per acabada l'operació.
Hem recollit les nostres cordes, que havien servit per assegurar totes les maniobres durant el rescat, i hem fet el darrer ràpel per acabar el descens del corredor. Després ens quedava la llarga caminada de retorn. Primer hem seguit un corriol indefinit, baixant el darrer esglaó del cingle i vorejant el pantà fins a enllaçar amb el camí de Montfalcó, més amunt del pont penjat. Després, ja per un bon camí, hem passat els dos trams de les vertiginoses passarel·les de Montfalcó i hem acabat remuntant pel camí fins a l'alberg de Montfalcó on ha acabat la nostra aventura.
I aquí teniu el vídeo del Corredor de les Àligues, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Corredor de las Águilas
PARTICIPANTS:
Corredor de las Águilas
Manel - Oriol - Xavier - J. Rafel
2 comentaris:
Etiquetes: , , ,

dimecres, 15 d’octubre del 2025

Barranc de Corneli

Barranc Corneli
Hem tornat a la Terreta per fer el descens d'un altre dels seus magnífics barrancs. El barranc de Corneli és un dels més destacats de la zona, amb els seus dos ràpels volats de 65 i 35 metres i amb el gran ambient de muntanya de la Terreta.
Hem arribat a Espluga de Serra i hem iniciat la caminada d'aproximació al barranc pel corriol que comença al costat de l'escola. El camí, que ja coneixem prou bé després de diverses sortides per la zona, puja fins al peu dels cingles i després els voreja per pujar al capdamunt de la carena del Pui de Lleràs, ben a prop del Coll de Serradell. Avui, a més de la bellesa del panorama, hem pogut gaudir de la tardor, que omplia el bosc amb els seus colors característics.
Hem seguit per la carena, amb un gran panorama per les dues bandes, la Pallaresa i la Ribagorçana, fins que, poc abans d'arribar al cim del Pui de Lleràs, hem deixat la carena per agafar una antiga pista que voreja el cim, uns metres més avall. La pista travessa el torrent de Sant Miquel i l'esperó que separa aquesta vall de la del torrent de Corneli. Després, hem baixat pel dret fins a la capçalera del primer ràpel, a sobre d'un considerable estimball. 
Avui no baixava aigua pel torrent i això ens ha tranquil·litzat, ja que ens temíem una dutxa imprevista com la que vam trobar, fa poques setmanes, al proper barranc de Sant Miquel.
El primer ràpel està instal·lat amb un únic parabolt però reforçat amb una baga passada per un arbret. Són 65 metres, en bona part volats, que baixen l'esglaó principal del cingle. Després d'un tram de transició, fàcil però amb alguna ressalt delicat a causa de la roca mullada i relliscosa, hem arribat al segon ràpel, d'uns 20 metres.
Ens ha sorprès que la instal·lació d'aquest ràpel fos d'un únic punt, un parabolt. La instal·lació era prou fiable però s'apartava de les normes de seguretat que aconsellen rapelar sempre de dos punts. El ràpel era relativament curt i fàcil i aviat estàvem novament lluitant amb la vegetació en el tram de transició.
La instal·lació del ràpel de 35 metres està en un replà penjat del buit. Per arribar-hi s'ha de fer un curt ràpel o passamà d'uns 8 metres, ja que baixar sense assegurar seria temerari. La instal·lació d'aquest ràpel estava malmesa, segurament a causa de les pedres arrossegades per alguna crescuda, i hem hagut d'improvisar una instal·lació precària en uns arbustos propers. Afortunadament, el ràpel és del tipus rampa i la càrrega que suporten els arbustos és petita, però és necessari renovar la instal·lació.
El ràpel de 35 metres és gairebé tot volat i baixa per un gran desplom, en un entorn espectacular emmarcat en el bosc de tardor. Un entorn realment màgic.
Després, la ressenya marcava dos petits ràpels més però hem anat baixant seguint el torrent i no hem trobat cap instal·lació, encara que hem desgrimpat alguns ressalts abans d'arribar a la pista que va d'Espluga de Serra a Sapeira. Abans havíem deixat un cotxe en aquest punt, de manera que hem acabat aquí el nostre recorregut.
Després de menjar una mica ens hem desplaçat fins a l'alberg de Montfalcó, al Montsec de l'Estall, per passar-hi la nit, ja que per demà tenim programada una nova aventura.
I aquí teniu el vídeo del barranc de Corneli. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Ressenya
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Barranc de Corneli
Manel - Oriol - Xavier - J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , ,

dijous, 9 d’octubre del 2025

Barranc de Na Graus

Foto de capçalera
El barranc de Na Graus és una gran vertical d'uns 150 metres. És un gran cingle de roca conglomerada que es despenja de la Serra de Penyagalera,  a la part aragonesa del Massís del Port, a prop de la població de Beseit.
Després de l'activitat d'ahir a la Falconera, avui ens hem despertat de bon matí a la Fonda Miralles de l'Horta de Sant Joan. Després d'un bon esmorzar, gairebé de forquilla, hem anat fins a Beseit, on ens esperava la resta de la colla, que han sortit al matí de casa.
Hem completat la pista fins al punt d'inici de l'aproximació al barranc, una explanada al costat d'una casa des d'on teníem una visió panoràmica del gran mur conglomerat que ens esperava.
El barranc té dues parts ben definides però la superior té poc interès esportiu i, a més, requereix una llarga aproximació, de manera que la majoria dels barranquistes que baixen el barranc van directament a l'inici de la gran vertical.
Nosaltres també hem deixat de banda la part superior i hem anat directament a la vertical. L'aproximació és relativament llarga, gairebé una hora i mitja, però interessant, amb algunes grimpades fàcils i un pas equipat amb una cadena.  El camí està poc definit i té uns quants punts dubtosos, però hem arribat sense problemes a la part superior del cingle i ens hem equipat al costat de la llera seca del torrent.
Hi ha un primer ràpel abans de la vertical, que fins i tot es pot evitar desgrimpant per la riba dreta del barranc. Nosaltres hem fet un curt ràpel, aprofitant una instal·lació natural en una savina, per arribar a l'inici de la vertical.
Hem fet cinc ràpels més, vertiginosos i amb un gran ambient, pel mur vertical. La paret té un seguit de panxes que formen curts desploms i petites plataformes on es munten les reunions. La primera reunió té un passamans per arribar-hi i les altres requereixen fer petits pèndols, sempre fàcils, per arribar a les instal·lacions. 
Com que érem una bona colla i no cabíem a les reunions, hem utilitzat el mètode de cosir la paret, de manera que en alguns moments teníem fins a tres ràpels muntats alhora, amb algú baixant. Aquesta tècnica, a més de ser la més eficient, ha donat a l'operador de dron l'oportunitat de captar seqüències realment espectaculars de les maniobres de corda a la gran paret vertical. 
En menys temps del que pensàvem, hem completat el descens fins al peu de la paret. Després hem tornat al punt de partida, primer sense camí i finalment seguint el camí de pujada per completar el darrer tram del retorn.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta barranc, que aquesta vegada ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films, amb la col·laboració d'Edicions JGB.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Barranc de Na Graus
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Barranc de Na Graus
Adriana - Alícia - Joan G. - Manel - Merche - Toni - Xavier - J. Rafel
1 comentari:
Etiquetes: , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)