Avui hem visitat la Cova de Sa Campana, la cavitat de més profunditat de Mallorca, la més important de l'illa després de la Cova del Pas de Vallgornera, que no hem pogut visitar a causa de la seva regulació legal.
A diferència de les cavitats que hem visitat els dies anteriors a Mallorca, la Cova de Sa Campana no destaca per la concentració i bellesa dels espeleotemes sinó per la grandiositat de les seves sales. És una cavitat de grans espais, on destaca especialment la Sala Gràcia, amb unes dimensions de 150 x 100 m y amb una altura que en alguns punts arriba als 40 metres. De
La cavitat es troba en plena Serra de Tramuntana, molt a prop de Sa Calobra, un dels punts més visitats pels turistes a la serra i a tota l'illa. Per arribar-hi, hem baixat per la recargolada carretera de Sa Calobra, gairebé fins al final. De la mateixa carretera surt un corriol ben senyalitzat amb fites, que porta directament a la cova. Mentre veníem en cotxe, ha caigut un bon xàfec però quan hem arribat ja no plovia i les previsions eren bones, de manera que ens hem posat en marxa.
El camí puja entre els matolls de carritx fins arribar a un marcat coll des d'on hem tingut una gran visió de la vall que forma el Torrent de Pareis i Sa Calobra al final obrint-se al mar. Després hem baixat una mica per l'altra banda i hem iniciat un flanqueig panoràmic que ens ha portat fins a l'entrada de la cova, petita i mig tapada per la vegetació.
Després d'equipar-nos, hem iniciat l'exploració de la cova. A l'entrada hi ha un parell d'esglaons de pedra. Després, un flanqueig curt però exposat ens ha portat a la capçalera del primer ràpel, de 28 metres, equipat amb dos ancoratges químics.
A baix, ens esperava la Sala del Campament, amb una explanada que sembla un antic gorg sec. Aquí fan bivac de vegades els espeleòlegs, quan volen fer una exploració a fons de la cavitat. Nosaltres només hem explorat les sales principals perquè la cavitat és tan extensa i amb tantes branques i pous que resulta impossible veure-ho tot en un sol dia.
Seguint endavant, hem arribat a la sala més gran de tota la cavitat: la Sala Gràcia. És tan gran que la llum dels frontals es perdia en la foscor sense trobar res que il·luminar. En diversos punts, cauen petites cascades del sostre i es formen molts gorgs. L'exploració de la sala ens ha ocupat una bona estona, buscant els racons més interessants per l'enorme sala.
Seguint unes fites, hem arribat a l'entrada de la Rampa dels Tres, un pou no gaire vertical que baixa en tres trams fins a un replà on hem muntat un altre ràpel que ens ha deixat en una petita sala situada a 122 metres de profunditat.
Just al costat hi ha una petita sala amb moltes formacions, coneguda amb un nom ben descriptiu: Sala Bonica. Allà mateix hi ha l'entrada de la galeria que porta a les sales inferiors. És una galeria estreta i amb fort pendent, pedregosa, humida i enfangada. A baix s'estreta i es converteix en una gatera que baixa fins abocar-se a un ressalt d'uns 6 metres on hem muntat un curt ràpel. Ha estat un pas complicat per l'estretor, la humitat i el fang.
Un cop superat el pas, estàvem a dalt de la Rampa del Fang, un gran pendent cobert d'un fang espès, gairebé com la plastilina. Hem baixat la llarga rampa, menys relliscosa del que pensàvem, fins arribar a un replà situat a la cota -186 m.
Per un pas de poca altura, hem entrat a la part alta de la Sala dels Gorgs, una sala tan gran com la de Gràcia. Per arribar al fons de la sala hem fet un altre ràpel des de dos ancoratges químics. A baix, una gran extensió amb tota mena de formacions i amb els gorgs que donen nom a la sala. També hi ha una enorme colada blanca, que hem aprofitat per fer la foto de grup.
Havíem arribat al final de la nostra exploració, a la cota -214. Més avall, encara hi ha diversos pous que arriben fins als 358 metres de profunditat però no teníem temps per més i encara ens quedava la llarga remuntada per sortir de la cavitat. Hem fet la foto de grup al davant de la gran colada blanca i hem iniciat el retorn.
Hem remuntat tota la cavitat sense problemes i quan hem arribat a la sortida feia un tarda lluminosa. La vista des d'aquest punt, sobre el Torrent de Pareis i el mar era realment espectacular, amb les llums del capvespre. Hem iniciat el retorn pel mateix camí que ens havia portat fins a la cova, arribant al cotxe quan ja era gairebé fosc, satisfets després d'una nova jornada espeleològica, aquesta vegada en una de les cavitats més representatives de la Mallorca subterrània.
I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova de Sa Campana. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:
- Mallorca, bellezas en la oscuridad, de Daniel Mayoral i Tomeu Mateu. Asociación Científico-Espeleológica de Mallorca, 2004.
- Recull de les cavitats de major recorregut i major fondària de les Balears. Article publicat en el número 33 de la revista Endins, 2009.
PARTICIPANTS:
Joan · Manel · Merche · Oriol · Sonia · J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada