M'he despertat abans de les sis en el bivac que tenia muntat al costat de l'estany de Romedo. Ha estat una nit tranquil·la, sense fred ni calor, en un indret singular, en plena muntanya i a més de 2.000 metres d'altitud.
Després de preparar-me un cafè amb llet amb el fogonet de gas, he sortit en direcció al cim. Començava a clarejar i la muntanya estava solitària. He vorejat l'estany per anar a buscar, a l'altra banda, l'inici del camí. És una canal força dreta però està equipada amb una corda fixa i uns esglaons de pedra que faciliten la pujada.
He seguit pel camí, ara més fàcil i senyalitzat amb les característiques marques vermelles i blanques dels GRs. Aquest tram de camí forma part del GRT59, que va de Tavascan al Port de Colatx, un petit GR dels anomenats transpirenaics.
Aviat he arribat a l'estany superior i he seguit, sempre seguint les marques del GR, en direcció al Port de Colatx. He passat al costat de l'estany de Senó i de l'estany de Colatx, acostant-me amb una suau pujada al cim que ja es veia elevant-se sobre els llacs.
El camí m'ha portat fins al coll de Colatx, un ample coll on s'inicia una cresta força dreta que porta al cim. La cresta és fàcil però en algun punt cal ajudar-se amb les mans per grimpar els petits ressalts que anem trobant.
Aviat he arribat al cim del Pic de Colatx (2.567 m), marcat amb una gran fita de pedres. Des d'aquest punt, el panorama era molt extens. Tenia molt a prop el Certascan i més enllà la Pica d'Estats, el Mont Valier i el Mauberme entre moltes altres muntanyes.
Després de fer les fotos panoràmiques i d'un vol de dron, he iniciat la fase següent de l'activitat prevista. El Pic de Colatx està unit per una cresta al seu veí, el Pic de Turguilla o Turguilha. És una cresta fàcil però no hi ha camí i cal fer petites grimpades per superar, de baixada i de pujada, els petits ressalts que anem trobant.
Des del cim, he baixat fins al coll entre els dos cims, ocupat per un caos de grans blocs, i després he pujat per la cresta, ja més fàcilment, fins al cim del Turguilla (2.527 m). El panorama era tan extens com el cim principal però, a més, tenia una vista espectacular del Pic de Colatx, que des d'aquí es veia realment piramidal.
Després he baixat en direcció a la vall, sense camí, per extensos prats, fins enllaçar amb el camí de pujada. Després he baixat seguint el mateix camí fins al punt de partida.
Però encara no havia acabat la caminada. Havia de baixar fins a la presa de Montalto, on vaig iniciar ahir l'ascensió. He baixat pel mateix camí per on vaig pujar ahir, amb molta calor però amb la satisfacció d'haver pujat els cims.
Avui no hi ha un vídeo amb el resum de l'activitat però sí que he fet la gravació amb el dron d'un vol circular al voltant del cim de Colatx. Aquí el teniu:
ENTRADES RELACIONADES:
Guins de
l'Ase, 2024 |
Pics de
Broate, 2016 |
Pic de
Certascan, 2016 |
