De bon matí, després d'esmorzar al refugi, hem sortit 29 excursionistes del grup de caminadors del GR, en direcció al cim del Certascan. El dia es presentava magnífic i ni tan sols hi havia previsió de tempestes de tarda. Després de fer la foto de grup a la porta del refugi ens hem posat el marxa pel camí, ben marcat, del cim del Certascan. El camí comença pel marge del llac de Certascan; poc després deixem enrere el llac i pugem per una petita vall lateral. Hem pujat seguint el camí i les nombroses fites fins arribar a un petit estany. Al fons es veia l'àmplia collada de Serra Plana. Hem seguit pujant per una altra valleta, a la dreta. Hem trobat algunes congestes, com és habitual a principi de temporada, però les hem superat sense massa problema, travessant alguna llengua de neu amb poc pendent i evitant les pales més dretes pujant per uns lloms una mica drets però sense dificultat. Hem arribat al coll de Certascan, des d'on es veia un nou panorama en direcció al Pirineu Central. Des d'aquí el camí, molt marcat, puja per la vessant oest de la muntanya i, més amunt, per la cresta en direcció al cim. Els darrers metres han estat els més intensos, amb un gran panorama en totes direccions. Finalment hem arribat al cim del Certascan (2.852 m). Érem tanta colla que pràcticament hem ocupat tot el cim, marcat amb un vèrtex geodèsic. Com és costum en aquesta colla de caminadors, hem celebrat l'ascensió de final de curs obrint un parell d'ampolles de cava de tamany XXL i brindant per l'èxit de l'ascensió. La calitxa no ens deixava gaudir totalment del gran panorama del cim però les vistes eren magnífiques. Fins i tot es veia, molt lluny, el massís de la Maladeta. Després de fer una infinitat de fotos, fins deixar les bateries dels mòbils sense reserves, hem iniciat el retorn. Mentre el gruix de la colla anava baixant pel mateix camí de pujada, el fotògraf s'ha quedat al cim uns minuts per fer la panoràmica circular:
Hem anat baixant pel mateix camí de pujada fins al refugi, on ens esperaven amb un plat de macarrons a la taula. Després de dinar hem iniciat la llarga baixada a la Presa de Montalto, on teníem els cotxes. Per variar d'itinerari, no hem baixat pel camí de Llurri per on havíem pujat sinó per la llarguíssima pista que havíem evitat a la pujada. En teoria, la baixada és més còmoda per la pista però avui feia una calor molt forta i la baixada ens ha semblat molt llarga. Finalment, però, hem arribat al pàrquing donant per acabada la sortida i la temporada del grup de caminadors del GR.
Aquí tenim la pel·licula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del nostre blog:
Hem anat baixant pel mateix camí de pujada fins al refugi, on ens esperaven amb un plat de macarrons a la taula. Després de dinar hem iniciat la llarga baixada a la Presa de Montalto, on teníem els cotxes. Per variar d'itinerari, no hem baixat pel camí de Llurri per on havíem pujat sinó per la llarguíssima pista que havíem evitat a la pujada. En teoria, la baixada és més còmoda per la pista però avui feia una calor molt forta i la baixada ens ha semblat molt llarga. Finalment, però, hem arribat al pàrquing donant per acabada la sortida i la temporada del grup de caminadors del GR.
Aquí tenim la pel·licula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del nostre blog:
FOTOS - TRACKS: ASCENSIÓ - BAIXADA PISTA
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió al Pic de Norís, 2016 |  Ascensió al Certascan, 1997 |  La Pica d'Estats, 1975 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada