Hem vingut a la Vall d'Aran amb l'objectiu de fer una ascensió singular: el Tuc d'Ermèr. Es tracta d'una muntanya de poca altitud, poc més de 2.400 metres, però que domina des de les altures la Vall de Toran, a més d'oferir-nos una extraordinària panoràmica pirinenca.
L'ascensió es pot fer en un dia prenent com a base el refugi dera Honeria, situat a peu de carretera en plena Vall de Toran. Nosaltres, però, hem optat per fer l'ascensió en dos dies muntant un petit campament d'altura al costat del Llac deth Potz. Això ha fet més intens el contacte amb la muntanya però ens ha obligar a fer el primer dia un gran desnivell d'uns 1.300 metres portant la tenda de campanya i altres materials necessaris per acampar.
Hem arribat a mig matí al refugi dera Honeria, situat a poc més de 1.000 metres d'altitud i comunicat per una petita carretera asfaltada a la resta de la Vall d'Aran. Hem deixat el cotxe i hem iniciat l'acensió pel camí de la Vall de Bedrera. El camí puja pel bosc amb moltes llaçades, superant a poc a poc el gran desnivell d'aquesta vall.
Per la fageda que cobreix aquesta vall hem pogut veure alguns faigs realment monumentals; uns arbres singulars que fan molt interessant el recorregut. Més amunt, el camí surt del bosc i segueix pujant entre falgueres i prats per anar guanyant alçada amb una infinitat de llaçades.
Ja per sobre dels 2.100 metres, hem arribat a un petit coll sobre l'Estany de Cap de Bedrera i hem completat la pujada per una valleta lateral que ens ha portat al Cap de Bedrera (2.281 m). Des d'allà hem vist les muntanyes de la Cresta de Crabèra que marca la frontera francesa, i el Mauberme dominant la vall de Liat.
A baix ja es veia, molt proper, el llac deth Potz, on havíem previst instal·lar el nostre campament. Hem baixat fins al costat del llac i no ens ha costat gaire trobar un racó ideal per acampar: un petit replà una mica enlairat sobre el llac on en pocs minuts hem muntat les tendes.
Ben a prop hem vist la boca d'una de les moltes mines que hi ha en aquesta zona, que forma part de les Mines de Liat. Ens hi hem acostat per fer una exploració però era una curta galeria que no tenia continuïtat. Després hem retornat al campament per sopar i hem anat a dormir tan aviat com ha començat a fosquejar.
El vídeo d'aquesta activitat apareixerà a la propera entrada del blog amb la crònica de l'ascensió al Tuc d'Ermèr.
ENTRADES RELACIONADES:
Acampada a
Montferrat, 2023 |
Acampada a
Marboré, 2020 |
Acampada al Pla
de la Selva, 2005 |
PARTICIPANTS:
Albert, Eva, Joan G. - Pablito - Pablo - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada